Qui és l'escola? L'escola som nosaltres. Com s'ho fa per servir-la si no ens serveix a nosaltres?
Carta a una mestra
L'escola inclusiva es mou és una plataforma de comunicació per compartir i conèixer pràctiques que ajudin a crear una escola inclusiva. La majoria d'informació del nostre bloc fa referència a la inclusió de persones amb discapacitat.
dimarts, 15 de setembre del 2015
dilluns, 14 de setembre del 2015
La tècnica FRATO-PUJOLÀS
Els mestres estem treballant des del dia 1 de
setembre. Són dies de conèixer nous companys, de preparar classes i de
visualitzar un nou curs. Dies on et fas una idea
general del grup amb el que has de treballar llegint entrevistes, llegint
actes d’avaluació, parlant amb els companys.....
Per acabar tota aquesta projecció jo utilitzo la tècnica
FRATO-PUJOLÀS
Primer miro atentament aquestes imatges…..
Després penso que aquest curs
NO TRACTARÉ A TOTS ELS ALUMNES IGUAL, ELS TRACTARÉ A TOTS IGUAL DE BÉ.
Molta sort mestres per aquest curs tant bonic
que comença
dilluns, 31 d’agost del 2015
Programa d'escola inclusiva i atenció a la diversitat per al curs 2015-2016
Aquests dies obrint la pàgina del Departament m'he trobat amb una convocatòria que desconeixia.
Informació per als participants de la borsa sobre l'acte públic d'adjudicació de places del Programa d'escola inclusiva i atenció a la diversitat per al curs 2015-2016
Buscant informació m'he sorprès gratament veient que:
l Departament informa al Comitè Intercentres que, un cop aprovat l’acord del Parlament que suposa un augment de places de les categories de EEE, TIS i TEI, de cara al curs vinent té prevista la contractació de:
Aquest programa té adjudicat un pressupost
i forma part del pressupost d'ensenyament per aquest curs
En el següent enllaç podeu trobar el Text de la Llei 2/2015, de l’11 de març, de pressupostos de la
Generalitat de Catalunya 2015: http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6830/1410827.pdf
El que no hi ha manera de trobar és el Programa d'escola inclusiva i atenció a la diversitat.
Vull dir: els objectius, criteris, la finalitat, els beneficiaris d'aquest programa específic que finalitza el 31 de juliol del 2016.
Probablement és que no ho ser buscar. O que en aquest cas PROGRAMA signifiqui PERSONAL.
Sigui com sigui benvinguts al món de l'ensenyament.
Igual que vosaltres jo també vaig treballar en el PAS, com a TEI realitzant tasques de suport educatiu en un centre. També vaig realitzar moltes altres tasques que no estaven escrites en aquell paper. Era un moment difícil, faltava personal i no sempre es podia atendre les necessitats de tots els infants. Posàvem pedaços, i suplia el coneixement amb molta voluntat. Segur que a vosaltres no us passarà.
Igual que vosaltres jo també vaig treballar en el PAS, com a TEI realitzant tasques de suport educatiu en un centre. També vaig realitzar moltes altres tasques que no estaven escrites en aquell paper. Era un moment difícil, faltava personal i no sempre es podia atendre les necessitats de tots els infants. Posàvem pedaços, i suplia el coneixement amb molta voluntat. Segur que a vosaltres no us passarà.
dijous, 27 d’agost del 2015
Ajuts per a alumnes amb necessitat específica de suport educatiu
Recordeu que encara es pot sol·licitar els Ajuts per a alumnes amb necessitat específica de suport educatiu, i coneixeu alguna família que en pugui ser beneficiaria no dubteu a informar-la. Moltes vegades són ajuts que s'obliden.
Termini per presentar la sol·licitud: del 2 d'agost al 30 de setembre de 2015
SOL·LICITAR L'AJUT
Termini per presentar la sol·licitud: del 2 d'agost al 30 de setembre de 2015
SOL·LICITAR L'AJUT
dilluns, 24 d’agost del 2015
Trencant barreres
La joven está rompiendo las barreras de la moda, creando una nueva visión más inclusiva que pretende acabar con los estereotipos e integre a las personas con síndrome de Down en todos los ámbitos de la sociedad.
http://www.lavanguardia.com/de-moda/moda/20150819/54435902241/madeline-stuart-modelo-sindrome-de-down-debutara-nueva-york.html
http://www.lavanguardia.com/de-moda/moda/20150819/54435902241/madeline-stuart-modelo-sindrome-de-down-debutara-nueva-york.html
dijous, 20 d’agost del 2015
No passa res
Aquesta nit de tempesta, la Montse m'ha explicat una conversa que ha tingut amb la Sumaya (la Sumaya és una nena saharauí amb qui compartim dos mesos d’estiu des de fa cinc anys dins del programa Vacances en Pau).
Sumaya – Com és que ha dit això l’Alba?
Montse – L’Alba té Síndrome de Down i algunes vegades li costa entendre on es poden i no es poden dir les coses. N’està aprenent.
Sumaya – I què és Síndrome de Down?
Montse – És una alteració cromosòmica que fa que li costi més aprendre, li costi més anar amb bicicleta, li costi més explicar-se, li costi més entendre….
Sumaya – NO PASSA RES
La Montse m’explicava que aquell NO PASSA RES li havia sonat gran, era un……
"per a mi no canvia res, l’Alba és l’Alba, no deixaré que se surti amb la seva com ho he fet fins ara, la cuidaré i l’estimaré com ho fet fins ara".
I sabeu què?, aquest NO PASSA RES ens ha fet feliços. Ens ha plantat als nostres nassos que la Sumaya mira a l’Alba com el què és. Una nena. Amb qui juga i es baralla, amb qui dorm i amb qui pinta, amb la que s’ha de partir el plat de macarrons i les abraçades de la Montse.
La Sumaya no mira trisomies, ni discapacitats, ni dificultats per escriure, ni handicaps. Ella només mira l’Alba i sabeu què? Això ens ha fet feliços.
dijous, 6 d’agost del 2015
Cine d'estiu
No sóc precisament un cinèfil consagrat. La meva última excursió al cine va ser Camino a la escuela i ja fa uns dies.
Així que això que escric no és ni una recomanació, ni una crítica de cine, ni publicitat.
És senzillament el meu desig (que comparteixo aquí) de veure aquest estiu una pel·lícula. Però no és una pel·lícula qualsevol. És libanesa (això puja el meu nivell de cinèfil), segueix la tradició del cine de Berlanga ( això encara em fa pujar més de categoria) i per últim costa trobar cines on la passin (això és senyal inequívoca que em donaran una medalla del bon espectador).
Clar que el fet de que surti un nen amb Síndrome de Down fa que tingui més números de que la vagi a veure.
dilluns, 3 d’agost del 2015
Creuant voreres, pujant el tren.....
Avui presento un relat de fets i una cançó..... el problema és que les vacances han fet que s'hagi barrejat tot plegat........
Creuant voreres, pujant al tren
Sents el que esperes quan parla la gent
Es màgic es meravellós
Que ens menteixin així
Jo no vull pas la veritat, vull ser feliç
Ho fan els jutges, els metges també
En el diaris i la TDT
Es màgic es meravellós
Que ens menteixin així
Jo no vull pas la veritat, vull ser feliç
En un principi el relat acabaria aquí (i tal i com ironitza en Joan Colomo ens quedem feliços, sense fer res)
Però amb la Plataforma per l'escola inclusiva de Catalunya hem buscat un altre final que diu així....
El Xavi ha fet també una bona reflexió a.....Papás de Alex
dimecres, 29 de juliol del 2015
“la inclusió no és tractar a tots els alumnes igual, és tractar-los a tots igual de bé” Pere Pujolàs
Fa unes setmanes durant una reunió de la
plataforma per una escola inclusiva una noia va comentar que amb les reunions
que feien amb les comissions i amb les famílies tenien molts problemes per
definir què era una escola inclusiva.
I vaig pensar per poder-la ajudar i també per
respondre’m a mi mateix com era la millor manera de definir o d’explicar l’escola
inclusiva.
L’escola inclusiva és un terme líquid, que va variant
i que pren la forma en relació al context. L’escola inclusiva és un terme de
difícil definició per la seva constant i infinita capacitat de caminar
endavant.
Però avui tinc una bona manera per explicar
què és l’escola inclusiva tal i com ho feia el Mestre Pere Pujolàs.
“la inclusió no és tractar a tots els alumnes
igual, és tractar-los a tots igual de bé”
Avui ha mort un Mestre i mereix tots els reconeixements que li puguem
fer.
Jo agafaré el llibre Aprendre junts, alumnes diferents i el tornaré a llegir. I em tornaré a meravellar de com explica i
defineix l’escola inclusiva, de com presenta
el treball cooperatiu i de com el defensa com a una metodologia inclusiva .
El Mestre Pere Pujolàs que avui ha mort ens deixa moltes coses per aprendre i moltes
coses per fer encara.
dimarts, 28 de juliol del 2015
“Una malaltia molt difosa és el diagnòstic”
En alerta, atents, crítics, actius, oberts, dialogants, participatius, informats......... així és com hem d'estar com a ciutadans. És la nostra obligació. De fet, és la manera en que l'espai comú on vivim sigui cada dia millor. Si deixem que les decisions es prenguin sense cap tipus de control ens trobarem fent maratons per la investigació de les malalties del cor i amb un estat ple de vies de l'AVE que no et porten enlloc.
LLEGIR SENCER EN CATALÀ I SIGNAR
Descarregar en PDF
Per a signar CLIQUEU AQUÍ
Per a adhesions institucionals envieu un e-mail a: consensotdah@gmail.com
Correspondència: consensotdah@gmail.com
Més informació: http://consensotdah.blogspot.com
PER A UN CONSENS CLÍNIC DEL TDAH
“Una malaltia molt difosa és el diagnòstic”
Karl Kraus
Coneixedors
del Protocol per al maneig del Trastorn per Dèficit d’Atenció amb
Hiperactivitat (TDAH) infanto-juvenil en el Sistema Sanitari Català
–presentat pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya el
passat 6 de maig– els sotasignants: professionals dedicats a la clínica
de les simptomatologies psíquiques, docents, treballadors socials,
institucions, associacions i familiars d’afectats, volem comunicar als
nostres polítics i autoritats sanitàries, mitjans de comunicació i
ciutadania en general, que aquest Protocol suposa:
- Un pas més en la política de patologitzar i medicalitzar la vida en general i la infància i adolescència en particular
- Un menyspreu a les diferents teories i pràctiques existents en la clínica de les simptomatologies psíquiques, i en conseqüència:
- Un atemptat contra la llibertat d’elecció dels pacients.
Descarregar en PDF
Per a signar CLIQUEU AQUÍ
Per a adhesions institucionals envieu un e-mail a: consensotdah@gmail.com
Correspondència: consensotdah@gmail.com
Més informació: http://consensotdah.blogspot.com
divendres, 26 de juny del 2015
La carta als partits polítics
La Plataforma Ciutadana per una Escola Inclusiva ha consensuat una carta per enviar als partits polítics.
Els partits estan preparant els seus programes per les eleccions del 27s i potser els pot interessar aquestes propostes i reflexions d'unes persones que porten molt de temps treballant per millorar la nostra societat. Esperem que el llegeixin i en facin l'anàlisi pertinent.
Benvolgut sr/sra.
Com a responsable de la sectorial d’educació de la seva formació política, des de la Plataforma Ciutadana per l’Escola Inclusiva li volem fer arribar un seguit de reflexions i una proposta, amb la vista posada a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.
Portem molts anys treballant perquè l’escola inclusiva sigui una realitat a casa nostra, i malgrat això la sensació (o la constatació) és que no només no avancem, sinó que anem enrere. El percentatge d’alumnes amb NEE escolaritzats en centres ordinaris ha baixat els darrers tres cursos, segons constatem a partir de les dades oficials que publica el departament d’Ensenyament. Per descomptat, l’escola inclusiva no és l’escola dels discapacitats, sinó aquella que és capaç de donar una resposta a tots els seus alumnes, però sens dubte, en tant que són el col·lectiu més vulnerable, la situació de l’alumnat amb NEE representa el principal termòmetre per saber si anem endavant o endarrere.
Més enllà de l’estadística freda, el que més ens alarma és que, cada primavera, coincidint amb el període de preinscripcions, ens segueixin arribant casos (i no pocs) de famílies que són convidades per l’administració a portar el seu fill a un Centre d’Educació Especial amb l’argument que és allà on trobarà els recursos que necessita. No ens cansarem de repetir que l’alumne no ha d’anar on són els recursos, sinó els recursos on és l’alumne, i que no són els alumnes els qui s’adapten a l’escola, sinó l’escola qui s’adapta als alumnes.
Malgrat tot, aquesta legislatura s’han fet algunes passes interessants. Al principi d’escola inclusiva que recull la LEC, i que molt sovint invoquem, cal afegir dues mocions aprovades pel Parlament els anys 2013 (64/X) i 2015 (191/X) (a banda d’una altra que es va debatre i no va ser aprovada el 2014, però que contenia aspectes interessants). Són mocions que van clarament en la línia de promoure l’escola inclusiva, si bé una cosa és que s’aprovin i l’altra que es compleixin. El mateix podríem dir de l’informe presentat també el 2013 pel Síndic de Greuges, amb un encertat decàleg de recomanacions que han estat majoritàriament desateses per l’administració educativa.
A això cal afegir, com a factor esperançador, el creixent interès mediàtic que desperta l’educació dels alumnes amb necessitats educatives especials, i que s’ha vist reflectit en diversos reportatges, articles i entrevistes apareguts en els principals mitjans de comunicació.
Creiem que, fruit d’aquesta pressió social i mediàtica, el departament d’Ensenyament finalment s’ha posat en marxa, després d’un temps de paràlisi i apatia, i des de fa uns mesos està tirant endavant un nou decret sobre l’alumnat amb NEE. Aquest decret, si finalment s’aprova (cosa que està per veure), no serà suficient. Cal molt més per avançar, cal un lideratge polític ferm per fer possible aquest canvi de model. La realitat és que el convenciment que tot l’arc parlamentari ha demostrat tenir, tant a través de les mocions aprovades com en la mateixa compareixença que dos membres de la Plataforma van fer al Parlament el novembre de 2014, no es transmet amb la intensitat i nitidesa necessària a una part important del personal (docents, EAP, inspectors, delegats, etc.) que gestiona el dia a dia de l’educació a casa nostra. Tot i que som conscients que també hi ha un bon grapat de professionals que ens han acompanyat des del primer dia en la nostra defensa del model d’escola inclusiva.
Fetes aquestes consideracions, des de la Plataforma Ciutadana per l’Escola Inclusiva a Catalunya creiem que ha arribat l’hora de la veritat. No volem perdre més temps. Demanem que la propera legislatura Catalunya faci un pas de gegant, valent i irreversible, cap a l’escola inclusiva. I per això demanem a tots els partits que recullin aquest únic punt en el seu programa electoral, i que el desenvolupin amb el nostre o un altre redactat.
Frase proposta per incloure al programa electoral de la seva formació:
- S’incentivarà la reconversió dels centres d’educació especial en centres de recursos per a les escoles ordinàries del seu entorn, d’acord amb els art. 81 i 205.10 de la LEC.
- Es dotarà dels recursos necessaris als centres ordinaris i es potenciarà la formació dels professors, en especial de secundària.
- Amb el consens de les entitats socials i els experts, es crearan uns indicadors, eficaços i transparents, que permetin tenir un coneixement acurat de com s’està avançant, amb l’objectiu de tirar endavant les actuacions necessàries i de forma descentralitzada.
- S’impulsarà un pla de xoc per millorar la formació dels alumnes amb NEE en l’etapa d’ensenyament post-obligatòria, la qual cosa passa per revisar i flexibilitzar els itineraris, ampliar i diversificar l’oferta dels PFI, i adaptar els cicles formatius de grau mitjà.
Els partits estan preparant els seus programes per les eleccions del 27s i potser els pot interessar aquestes propostes i reflexions d'unes persones que porten molt de temps treballant per millorar la nostra societat. Esperem que el llegeixin i en facin l'anàlisi pertinent.
Benvolgut sr/sra.
Com a responsable de la sectorial d’educació de la seva formació política, des de la Plataforma Ciutadana per l’Escola Inclusiva li volem fer arribar un seguit de reflexions i una proposta, amb la vista posada a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.
Portem molts anys treballant perquè l’escola inclusiva sigui una realitat a casa nostra, i malgrat això la sensació (o la constatació) és que no només no avancem, sinó que anem enrere. El percentatge d’alumnes amb NEE escolaritzats en centres ordinaris ha baixat els darrers tres cursos, segons constatem a partir de les dades oficials que publica el departament d’Ensenyament. Per descomptat, l’escola inclusiva no és l’escola dels discapacitats, sinó aquella que és capaç de donar una resposta a tots els seus alumnes, però sens dubte, en tant que són el col·lectiu més vulnerable, la situació de l’alumnat amb NEE representa el principal termòmetre per saber si anem endavant o endarrere.
Més enllà de l’estadística freda, el que més ens alarma és que, cada primavera, coincidint amb el període de preinscripcions, ens segueixin arribant casos (i no pocs) de famílies que són convidades per l’administració a portar el seu fill a un Centre d’Educació Especial amb l’argument que és allà on trobarà els recursos que necessita. No ens cansarem de repetir que l’alumne no ha d’anar on són els recursos, sinó els recursos on és l’alumne, i que no són els alumnes els qui s’adapten a l’escola, sinó l’escola qui s’adapta als alumnes.
Malgrat tot, aquesta legislatura s’han fet algunes passes interessants. Al principi d’escola inclusiva que recull la LEC, i que molt sovint invoquem, cal afegir dues mocions aprovades pel Parlament els anys 2013 (64/X) i 2015 (191/X) (a banda d’una altra que es va debatre i no va ser aprovada el 2014, però que contenia aspectes interessants). Són mocions que van clarament en la línia de promoure l’escola inclusiva, si bé una cosa és que s’aprovin i l’altra que es compleixin. El mateix podríem dir de l’informe presentat també el 2013 pel Síndic de Greuges, amb un encertat decàleg de recomanacions que han estat majoritàriament desateses per l’administració educativa.
A això cal afegir, com a factor esperançador, el creixent interès mediàtic que desperta l’educació dels alumnes amb necessitats educatives especials, i que s’ha vist reflectit en diversos reportatges, articles i entrevistes apareguts en els principals mitjans de comunicació.
Creiem que, fruit d’aquesta pressió social i mediàtica, el departament d’Ensenyament finalment s’ha posat en marxa, després d’un temps de paràlisi i apatia, i des de fa uns mesos està tirant endavant un nou decret sobre l’alumnat amb NEE. Aquest decret, si finalment s’aprova (cosa que està per veure), no serà suficient. Cal molt més per avançar, cal un lideratge polític ferm per fer possible aquest canvi de model. La realitat és que el convenciment que tot l’arc parlamentari ha demostrat tenir, tant a través de les mocions aprovades com en la mateixa compareixença que dos membres de la Plataforma van fer al Parlament el novembre de 2014, no es transmet amb la intensitat i nitidesa necessària a una part important del personal (docents, EAP, inspectors, delegats, etc.) que gestiona el dia a dia de l’educació a casa nostra. Tot i que som conscients que també hi ha un bon grapat de professionals que ens han acompanyat des del primer dia en la nostra defensa del model d’escola inclusiva.
Fetes aquestes consideracions, des de la Plataforma Ciutadana per l’Escola Inclusiva a Catalunya creiem que ha arribat l’hora de la veritat. No volem perdre més temps. Demanem que la propera legislatura Catalunya faci un pas de gegant, valent i irreversible, cap a l’escola inclusiva. I per això demanem a tots els partits que recullin aquest únic punt en el seu programa electoral, i que el desenvolupin amb el nostre o un altre redactat.
Frase proposta per incloure al programa electoral de la seva formació:
El model d’escola inclusiva serà l’eix sobre el qual pivotarà la política educativa a Catalunya els propers anys.
Per fer efectiu aquest model:- S’incentivarà la reconversió dels centres d’educació especial en centres de recursos per a les escoles ordinàries del seu entorn, d’acord amb els art. 81 i 205.10 de la LEC.
- Es dotarà dels recursos necessaris als centres ordinaris i es potenciarà la formació dels professors, en especial de secundària.
- Amb el consens de les entitats socials i els experts, es crearan uns indicadors, eficaços i transparents, que permetin tenir un coneixement acurat de com s’està avançant, amb l’objectiu de tirar endavant les actuacions necessàries i de forma descentralitzada.
- S’impulsarà un pla de xoc per millorar la formació dels alumnes amb NEE en l’etapa d’ensenyament post-obligatòria, la qual cosa passa per revisar i flexibilitzar els itineraris, ampliar i diversificar l’oferta dels PFI, i adaptar els cicles formatius de grau mitjà.
dilluns, 15 de juny del 2015
Escola inclusiva
FAPEL acaba de publicar a la seva revista un extens reportatge sobre l'Escola Inclusiva.
També amb Jordi Felius, Carme Ortoll, Efren Carbonell....
recullen també diferents experiències...
L’aula itinerant, una experiència d’inclusió educativa.
Recolzar a les persones amb discapacitat intel·lectual en el desenvolupament de la seva vida afectiva i sexual.
L’heterogeneïtat com a avantatge.
Capacitats diferents, educar a cadascú segons les seves capacitats.
Fan recomanacions de llibres i webs i obren les portes a diferents centres
Fundació pedagògica EL BROT
Centre de Recursos Educatius ONCE Barcelona
Aspasim
Un complert recorregut per l'escola inclusiva.
He de confessar que no sabia, no esperava i encara no m'ho crec que amb les recomanacions surti aquest bloc. Gràcies per creure que un espai tant senzill com aquest és recomanable.
Escola inclusiva: cap a on anem?
Per respondre a aquesta pregunta han buscat al mestre de mestres Josep Maria Jarque que com sempre parla molt clar .També amb Jordi Felius, Carme Ortoll, Efren Carbonell....
recullen també diferents experiències...
L’aula itinerant, una experiència d’inclusió educativa.
Recolzar a les persones amb discapacitat intel·lectual en el desenvolupament de la seva vida afectiva i sexual.
L’heterogeneïtat com a avantatge.
Capacitats diferents, educar a cadascú segons les seves capacitats.
Fundació pedagògica EL BROT
Centre de Recursos Educatius ONCE Barcelona
Aspasim
Un complert recorregut per l'escola inclusiva.
He de confessar que no sabia, no esperava i encara no m'ho crec que amb les recomanacions surti aquest bloc. Gràcies per creure que un espai tant senzill com aquest és recomanable.
dissabte, 13 de juny del 2015
i per què no....?
Divendres l'Alba va anar al concert d'Amarcordgv dins del marc concerts endins de la Pedrera.
Va escoltar, veure i sentir un dels grups que més li agrada del programa dels dissabtes a la nit, el oh Happy Day.
L'Alba va parlar una estona amb ells i els hi va explicar algunes de les seves sensacions de la nit. Alguna per què van ser moltes i duraran dies i dies.

Moltes gràcies el Amarcord pel concert i per l'acollida que vareu fer a l'Alba i la resta de nens que van compartir aquest espai amb vosaltres.
Moltes gràcies a la Pedrera per obrir les portes a propostes diferents.
Moltes gràcies a ccma per contra programar pels dissabtes a la nit un programa de cors com el Oh Happy Day.
Sou tots molt valents i aneu tots contracorrent.Ho feu en un marc administratiu que creu que la cultura és un luxe. Ho feu en un marc administratiu on es promociona un sistema educatiu que arrossega a la música i la resta de les expressions artístiques a la marginació.
Divendres vàm tornar a comprovar que amb la música l'Alba es "distreu", però també vam descobrir que amb la música l'Alba mou el seu cos, busca l'equilibri i el ritme, que treballa la memòria, que millora la dicció, que aprèn vocabulari,que llegeix, que descobreix instruments, que utilitza el català, el castellà l'anglès. Que ha descobert la Pedrera i Gaudí. Que conta fins a quinze per pagar una entrada i que sap esperar a la cua per entrar. També vam descobrir que li agrada explicar les coses amb les noies i nois d'Amarcord, que imita molt bé a la Bàrbara i que li fa vergonya ......no noli fa vergonya fer-se fotos.
La música (com la resta d'expressions artístiques) ens dóna moltes coses de les que són realment importants. Quan algun dia canviem el sistema educatiu ho farem amb música, pintura i teatre, també amb llengua i matemàtiques perquè quan fem les coses junts, les coses surten millor.
i per què no.......
Sistema educatiu
Musica-LOMCE
Adeu-musica-adeu
La cultura és un luxe
IVA-cultural
Nada que decir
Expressions artístiques
por-que-el-cerebro-humano-necesita-el-arte
Arte como estratègia para la educaión inclusiva
El papel de la educación artística
Va escoltar, veure i sentir un dels grups que més li agrada del programa dels dissabtes a la nit, el oh Happy Day.
L'Alba va parlar una estona amb ells i els hi va explicar algunes de les seves sensacions de la nit. Alguna per què van ser moltes i duraran dies i dies.
Moltes gràcies el Amarcord pel concert i per l'acollida que vareu fer a l'Alba i la resta de nens que van compartir aquest espai amb vosaltres.
Moltes gràcies a la Pedrera per obrir les portes a propostes diferents.
Moltes gràcies a ccma per contra programar pels dissabtes a la nit un programa de cors com el Oh Happy Day.
Sou tots molt valents i aneu tots contracorrent.Ho feu en un marc administratiu que creu que la cultura és un luxe. Ho feu en un marc administratiu on es promociona un sistema educatiu que arrossega a la música i la resta de les expressions artístiques a la marginació.
Divendres vàm tornar a comprovar que amb la música l'Alba es "distreu", però també vam descobrir que amb la música l'Alba mou el seu cos, busca l'equilibri i el ritme, que treballa la memòria, que millora la dicció, que aprèn vocabulari,que llegeix, que descobreix instruments, que utilitza el català, el castellà l'anglès. Que ha descobert la Pedrera i Gaudí. Que conta fins a quinze per pagar una entrada i que sap esperar a la cua per entrar. També vam descobrir que li agrada explicar les coses amb les noies i nois d'Amarcord, que imita molt bé a la Bàrbara i que li fa vergonya ......no noli fa vergonya fer-se fotos.
La música (com la resta d'expressions artístiques) ens dóna moltes coses de les que són realment importants. Quan algun dia canviem el sistema educatiu ho farem amb música, pintura i teatre, també amb llengua i matemàtiques perquè quan fem les coses junts, les coses surten millor.
i per què no.......
Sistema educatiu
Musica-LOMCE
Adeu-musica-adeu
La cultura és un luxe
IVA-cultural
Nada que decir
Expressions artístiques
por-que-el-cerebro-humano-necesita-el-arte
Arte como estratègia para la educaión inclusiva
El papel de la educación artística
Subscriure's a:
Missatges (Atom)












