A la presentació de la revista Perspectiva Escolar "L’escola sense adjectius", Josep Maria Jarque obria la taula rodona amb unes paraules que ens poden situar en el moment i situació que estem com escola i com a societat. Com diu ell mateix "seguirem nedant contracorrent". Gràcies per compartir aquests pensaments
Sembla que tothom sap
molt bé què vol dir escola inclusiva: una escola oberta a tothom, una escola
què s’adapta a les capacitats de tots els seus alumnes i què no n’exclou cap
per raons de sexe, religió, origen social, discapacitat o qualsevol trastorn.
Així doncs, el que
podria ser una escola inclusiva, no pot ser confós amb la inclusió escolar,
artifici més que edifici. Una invenció verbal que exigeix un sondeig del sentit
del seu contingut.
De la mateixa manera
que per molt que en els mapes i atles espanyols,
Le Channel de la Manche, s’anomeni el
canal de la Mancha, mot que en àrab manxa vol
dir "terra seca", és evident que ni el canal té cap taca que el
cobreixi en la seva totalitat ni tampoc a La Mancha tenen un canal d’aquestes
dimensions.
La Manche ben traduït significa: la
Mànega, i així figura en els atles en català. Si us hi fixeu bé fa un dibuix
que sembla el de una mànega que acaba amb un puny, i en el seu punt més estret
s’hi troba, el Pas de Calais.
De manera semblant, la
invenció verbal Inclusió escolar, és
també una mala traducció de inclusive
schooling, ben traduït: escolarització
inclusiva no traeix el sentit del seu contingut.
Aquest artefacte
semàntic: “inclusió escolar”,
apareix també en l’articulat de la LEC. Verbalitzat sense respirar, pot semblar
equivalent a escolarització inclusiva,
però de fet revelen realitats contraposades.
A l’escola inclusiva, l’escola, la comunitat educativa, n’és el nucli del sintagma, i inclusiva
el complement del nucli. Per contra, quan es parla d’inclusió escolar, el complement es converteix en nucli.
Aquesta inofensiva
transmutació comporta no obstant un canvi de visió radical. En el primer cas és
l’escola, la comunitat educativa, la que s’adapta a l’alumne. En el segon és
l’alumne qui s’ha d’adaptar a l’escola, és l’alumne qui s’ha d’incloure,
sense que l’escola canviï ni el més mínim.
En altres paraules, la
inclusió escolar esdevé sinònim del que, en els anys setanta i vuitanta del
segle passat, s’anomenava integració física. L’alumne amb necessitats
educatives especials estava o està ara, a l’escola ordinària sense ser-hi,
sense participar plenament en les activitats del seu grup.
En canvi l’escola inclusiva és la que no tan
sols trenca barreres arquitectòniques sinó que obre les parets de les aules; la
que posa fi a la segmentació del coneixement per assignatures; és en la que,
tant els mestres, professors i especialistes, com els alumnes i els pares
treballen en equip; és la que es desfà de la cotilla dels grups d’edat, perquè
les competències s’assoleixen de manera transversal, a través de l’ensenyament
actiu i cooperatiu.
És l’escola que no
exclou ningú. És l’escola que exigeix l’excel·lència a tots i cada un dels seus
alumnes d’acord amb les seves capacitats. És la que té en compte el entorn
socio-familiar.
L’eina utilitzada és
la personalització i singularització de la resposta i la integració de la
mateixa en el pla del grup classe, on la competència, tant entre alumnes com
entre professors, esdevé treball cooperatiu, què exigeix a uns i altres donar
el millor de si mateixos.
És una escola-institut
on el seus mestres i professors no han renunciat, com a professionals de
l’educació, de la seva responsabilitat, derivant aquesta a altres
professionals.
És
evident que no es pot bastir una escola oberta a tothom sense el concurs dels
mestres i professors ordinaris. Els uns i els altres són les parets mestres que
sostenen l’estructura d’una escola inclusiva. Com a professionals de l’educació
són els responsables de respondre al dret a l’educació que tenen tots els
ciutadans i a correspondre a l’obligatorietat de l’ensenyament general bàsic
que estipula la Llei.
Un
dia anant de camí per la carretera de Fonteta, em vaig aturar davant d’un mas
gegantí, com ho són molts del que hi ha per l’Empordà. Aquest mas tenia
quatre contraforts que es mantenien amb
tota la solidesa contra unes parets mig enderrocades, sense cap teulada per
aguantar.
Si
les parets mestres no són tant o més sòlides que els contraforts, les teulades
cauen.
Tots
els recursos, o dit tal com ho estableix el Decret 117/84 del Govern de
Catalunya: “tots aquells mitjans d’ordre
personal, tècnic i material, (entre aquests els centres d’educació especial),
posats a disposició dels diferents nivells educatius del sistema escolar
ordinari perquè aquest doni ple
acompliment al dret constitucional d’aquests ciutadans a l’educació”, Tots aquests
recursos, aquests contraforts de poc serviran si les parets mestres no estan
prou ben assentades en els fonaments d’una escola inclusiva.
Segons
les dades presentades pel Departament d’Ensenyament en resposta a la moció
sobre l’escola inclusiva aprovada pel Parlament
el dia 5 de desembre dels 2013 i publicades en el D.O.P.C. de 22 abril
de 2014, a Catalunya es disposa de més 4.437 professionals dedicats a donar
suport a les escoles i instituts, per l’escolarització dels 10.986 alumnes amb
n.e.e. inclosos o integrats en
centres ordinaris:
|
Personal especialistes en centres
ordinaris
|
|
|
|
Dades dels anexes D.O.P. de 22 ABRIL 214
|
|
|
|
Educadors d'educació especial (sic)
|
|
413
|
|
|
Auxiliars d'educació especial
|
|
141
|
|
|
Logopedes
|
|
|
|
359
|
|
|
Mestres d'audició i llenguatge
|
|
485
|
|
|
Mestres, psicolegs per discapacitats visuals
(sic)
|
91
|
|
|
Psicolegs i pedagogs Eaps
|
|
|
545
|
|
|
Audioprotesistes
|
|
|
10
|
|
|
Treballadors Socials
|
|
|
109
|
|
|
Fisioterapeutes
|
|
|
|
75
|
|
|
Mestres d'educació especial *
|
|
1.867
|
|
|
Psicolegs i pedagogs Instituts *
|
|
342
|
|
|
TOTAL
|
|
|
|
4.437
|
|
|
* dades estimades pendents de confirmació, a l'alça.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Total alumnes inclosos en centres ordinaris
|
10.986
|
61%
|
|
Ratio alumnes/ personal *
|
|
|
2,48
|
|
|
* sense comptar vetlladores i zeladores
|
|
|
|
|
Ves per on, el Departament no hi afegeix els 3.554 professionals dels
centres d’educació especial.
|
|
|
TOTALS
|
|
Total alumnes en centres ed. especial
|
|
|
|
6.927
|
17.913
|
|
Personal en centres d'educació especial
|
3.454
|
7.891
|
|
Ratio alumnes/ personal
|
|
|
2,01
|
2,27
|
|
|
|
|
|
|
|
Tot
plegat fa pensar, més aviat, en una malversació dels recursos creats per a
l’escolarització dels alumnes amb necessitats educatives especials de manera
que, aquests recursos humans i tècnics en lloc de ser agents del canvi, acaben
fent de contraforts d’un edifici en mal estat.
I
finalment fa pensar també, en una voluntat política d’afavorir les escoles
diferenciades. És a dir aquells centres que es diferencien en raó dels alumnes
que seleccionen o aquells que els hi encolomen a causa de una mena de síndrome
de l’espectre diferenciador que sembla patir el Departament d’ensenyament:
centres
d’atenció educativa preferent, CAEP;
centres
educatius de complexitat màxima, CECM;
centres
només per a nens o nois;
centres
només per a nenes o noies;
centres
per només alumnes de famílies C.C. alt;
centres
només per alumnes amb un Q.I. alt;
centres
només per alumnes amb famílies en risc social;
centres
només per alumnes amb discapacitats; etc.etc.
En
síntesi, l’escola inclusiva exigeix un canvi total del sistema escolar. No és
pas en cap manera una escola només pensada perquè els alumnes amb discapacitats
hi puguin simplement “cabre-hi”.
No és
pas una escola que inclou o integra als alumnes discapacitats sinó que els
escolaritza i ho fa d’acord amb les
seves capacitats, com ho fa amb la resta dels seus alumnes i junt amb ells. És
una escola què en definitiva trenca amb l’actual sistema educatiu.
Com
diu Roger Slee, “l'educació inclusiva, no és doncs, una mena de "nova
educació especial". Sinó una forma de lluitar contra el fracàs i
l'exclusió i una clara denúncia de la pobresa i de les condicions
d'inferioritat de bona part de la població, així com de la indiferència col·lectiva,
que els que no sofreixen mostren davant del sofriment aliè”.
L’escola
inclusiva és doncs, abans que res i sobretot, una posició política, un projecte
ètic.
Vindrà
un dia que la paraula “escola” tindrà un significat universal i no caldrà que
l’acompanyem de cap adjectiu.
Mentrestant
caldrà continuar nedant contra corrent.
29 de
maig 2014- Taula Rodona presentació revista Perspectiva Escolar de: L’escola
sense adjectius.
Josep Maria Jarque
