Cap a on podem anar?

M’ho van explicar i ho vaig oblidar; ho vaig veure i ho vaig entendre; ho vaig fer i ho vaig aprendre. 

Confuci

Potser seguint aquesta seqüència d'aprenentatge, i després d'explicar moltes vegades que la inclusió és una activitat que ens beneficia a tots. Toca veure (així ho podrem entendre) com pot funcionar això de la inclusió.

Fem coses, contínuament, però, ¿les fem perquè som com som o som com som perquè les fem? Fent coses transformem el món i sovint el fem una mica millor. D'això és del que parla "Som el que fem", el nou microespai de TV3 i Catalunya Ràdio, que cada setmana ens portarà exemples de com el que fem les persones fa avançar la humanitat. CCMA

I en aquell SOM EL QUE FEM es  parlava  de l'escola inclusiva. 

D'un projecte de l'ESCOLA CRESPINELL on es proposa un model d'escola inclusiva on es  comparteix temps, espai i recursos un centre ordinària i un centre d'educació especial. 

"Al cap i a la fi, som el que fem per canviar el que som". Galeano

Ignacio Calderon Almendros

Molta gent té clar que el sistema ha de canviar, que la inclusió és el millor camí per millorar la societat, que la injustícia a de desaparèixer......

Potser no tanta gent té clar com s'ha de fer, quines responsabilitats individuals tenim i quines responsabilitats col·lectives hem de reclamar.

Només unes poques persones són capaces de voler canviar el sistema, tenir molt clar com es pot fer i ser prou valents com per explicar-ho i compartir-ho amb la resta.

Per això m'agrada llegir i escoltar a Ignacio Calderon Almendros. I crec que a vosaltres també us pot interessar.

Parlar amb propietat

El llenguatge discriminatori (encara que sigui per ignorància ) s'utilitza i no es deixarà de fer si entre tots no donem les eines correctes per parlar amb propietat. El Llenguatge discriminatori es produeix en tots els àmbits de la vida ( a l'escola, al parc, a l'hospital, als claustres i a la plaça de l'ajuntament). Per això s'ha de fer un treball de sensibilització i convertir la ignorància en respecte.

 

 

Una cerca simple m'ha permès recollir en un moment un seguit d'articles que parlen sobre el llenguatge discriminatori. Evidentment tots són interessants.

http://www.social.cat/opinio/passes-cap-a-un-llenguatge-no-discriminatori http://www.report.cat/periodisme-sindrome-down-exit21/
http://www.iodisgital-catalunya.cat/plantilla.php?idPlantilla=205 http://www.cac.cat/pfw_files/cma/forum/documents/Formes_discriminaci__discapacitat.pdf
http://www.ccma.cat/llibredestil/manual-dus/persones-amb-discapacitat http://www.mesadiversitat.cat/pfw_files/cma/MDA/materials_mesa/materials_mesa/guia_breu_llenguatge_inclusiu1.pdf
http://oficinaigualtat.uib.cat/digitalAssets/317/317899_recomanacions-per-a-lus-no-sexista-ni-androcentric-del-llenguatge-i-de-les-imatges-en-el-mitjans-de-comunicacio.-univeristat-de-lleida-.pdf
http://mujeresperiodistas.net/?p=1595

Per realitzar una proposta un llenguatge inclusiu jo utilitzaré la conversa que vaig compartir amb l' @304olga . Mama i mestre d'educació especial és una companya inconformista amb qui m'agrada discutir i sobretot de qui m'agrada aprendre.

- La meva filla NO ÉS Síndrome de Down. Intento parlar de les seves capacitats i no de les seves mancances. Però si no m'entenen els dic que TÉ SD.

- Les paraules són un pilar bàsic per on començar... sense voler es queden a dins nostre i ens estructuren el pensament inconscientment.

- Quan diem ÉS un SD, PC, TEA... és com si parléssim d'una condició que determina completament la personalitat del nen.

- Quan diem aquest nen TÉ SD, PC, TEA... és com si incidíssim en el diagnòstic.

- Al parlar d'un nen AMB SD, PC, TEA... fem referència de manera respectuosa a la personalitat del nen. És el Pol, Laura, Àlex... amb la seves característiques concretes de personalitat, més la diferència en concret, que el complementa, que està allà, però que no el defineix.

Important eliminar del nostre llenguatge el ÉS . De fet, aquest ÉS porta implícita una d'aquelles "etiquetes" que tant volem evitar.

No passa res

Aquesta nit de tempesta, la Montse m'ha explicat una conversa que ha tingut amb la Sumaya  (la Sumaya és una nena saharauí amb qui compartim dos mesos d’estiu des de fa cinc anys dins del programa Vacances en Pau).

Sumaya  – Com és que ha dit això l’Alba?

Montse   – L’Alba té Síndrome de Down i algunes vegades li costa entendre on es poden i no es poden dir les coses. N’està aprenent.

Sumaya   – I què és  Síndrome de Down?

Montse    – És una alteració cromosòmica que fa que li costi més aprendre, li costi més anar amb bicicleta, li costi més explicar-se, li costi més entendre….

Sumaya   – NO PASSA RES

La Montse m’explicava que aquell NO PASSA RES li havia sonat  gran,  era un……

"per a mi no canvia res, l’Alba és l’Alba, no deixaré que se surti amb la seva com ho he fet fins ara, la cuidaré i l’estimaré com ho fet  fins ara".

I sabeu què?, aquest NO PASSA RES ens ha fet feliços. Ens ha plantat als nostres nassos que la Sumaya mira a l’Alba com el què és. Una nena. Amb qui juga i es baralla, amb qui dorm i amb qui pinta, amb la que s’ha de partir el plat de macarrons i les abraçades de la Montse.

La Sumaya no mira trisomies, ni discapacitats, ni dificultats per escriure, ni handicaps. Ella només mira l’Alba i sabeu què? Això ens ha fet feliços.

“Una malaltia molt difosa és el diagnòstic”

En alerta, atents, crítics, actius, oberts, dialogants, participatius, informats......... així és com hem d'estar com a ciutadans. És la nostra obligació. De fet, és la manera en que l'espai comú on vivim sigui cada dia millor. Si deixem que les decisions es prenguin sense cap tipus de control ens trobarem fent maratons per la investigació de les malalties del cor i amb un estat ple de vies de l'AVE que no et porten enlloc.

PER A UN CONSENS CLÍNIC DEL TDAH    

                                    

“Una malaltia molt difosa és el diagnòstic”

Karl Kraus

Coneixedors del Protocol per al maneig del Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH) infanto-juvenil en el Sistema Sanitari Català –presentat pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya el passat 6 de maig– els sotasignants: professionals dedicats a la clínica de les simptomatologies psíquiques, docents, treballadors socials, institucions, associacions i familiars d’afectats, volem comunicar als nostres polítics i autoritats sanitàries, mitjans de comunicació i ciutadania en general, que aquest Protocol suposa:

• Un  pas  més  en  la política  de  patologitzar i medicalitzar la vida en general i la infància i adolescència en particular
• Un  menyspreu  a  les  diferents  teories i  pràctiques existents en la clínica de les simptomatologies psíquiques, i en conseqüència:
• Un atemptat contra la llibertat d’elecció dels pacients.

 LLEGIR SENCER EN CATALÀ I SIGNAR
Descarregar en PDF

Per a signar CLIQUEU AQUÍ
Per a adhesions institucionals envieu un e-mail a: consensotdah@gmail.com
Correspondència: consensotdah@gmail.com
Més informació: http://consensotdah.blogspot.com

Rubén 1 - Administració educativa de Lleó 0

Fa temps que vam posar al bloc la notícia del Rubén i la seva família. Una família que volien escolaritzar el seu fill en una escola ordinària i no en una escola d'educació especial com pretenia la  Junta Educativa de Castellà Lleó.

Crec que el problema no s'ha resolt. La Junta ha retirat l'acusació (és molt greu la denúncia que havien interposat) i per això han absolt la família. Però el pensament, la llei i la intenció de les institucions segueix igual. Segueixen mirant a la discapacitat com un problema per les seves taules de resultats. La seva lògica de homogeneïtzació els obliga a segregar a les persones que no entren en els seus canons productius. 

l'equip del Rubén han fet un bon contraatac i els han marcat un gol. Ara tenen la pilota els altres i a sobre tenen l'arbitra a favor. Segueix lluitant

Nota de Premsa.-

EL CERMI CELEBRA L'ABSOLUCIÓ DE LA FAMÍLIA LLEONESA ACUSADA D'ABANDÓ FAMILIAR 

El Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI) celebra la sentència del Jutjat Penal nº 1 de Lleó, que absol els progenitors d'una persona amb síndrome de Down del delicte d'abandonament de família, per negar-se a escolaritzar al seu fill en un centre d'educació especial, com ordenava l'Administració educativa de Castella i Lleó, davant la impossibilitat de fer-ho en un centre inclusiu, com era el seu desig.

El CERMI saluda el desenllaç positiu del procés penal, que mai va haver d'arribar a produir-se, ja que l'exercici al dret humà a l'educació inclusiva, reconegut per la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, signada i ratificada per Espanya, ha d'estar garantit i ha de poder fer-se efectiu.

La responsabilitat en aquest cas és del sistema educatiu espanyol, de la seva legislació reguladora i de les administracions que l'apliquen, que ignoren els valors, principis i mandats superiors de la Convenció, que estableix el model d'educació inclusiva i l'exercici de la llibertat de elecció, mentre no desaparegui l'educació segregadora per raó de discapacitat.

En el seu moment, el CERMI va exigir a la Fiscalia de Lleó, que va exercir l'acció penal, que desistís de la mateixa, ja que suposava una aberració acusar criminalment als que, com aquesta família, volen fer ús d'un dret humà reconegut en un tractat internacional de Nacions Unides, i el sistema d'ensenyament espanyol l'hi impedeix sense cap justificació.

Així mateix, el CERMI ha demanat la intervenció de la Fiscalia General de l'Estat en el cas, la qual va emetre a sol·licitud del CERMI un informe en què desaconsellava actuar criminalment i plantejava la renúncia a l'acció penal per la Fiscalia, el que finalment ha passat.

La Fiscalia de Lleó, atenent l'informe de la Fiscalia General de l'Estat, ha renunciat a l'acusació, produint com a conseqüència l'absolució d'aquests progenitors.

Aquest desgraciat cas judicial posa en evidència la completa incompatibilitat de la legislació espanyola en matèria d'educació amb la Convenció de l'ONU i la vulneració estructural i permanent del dret de les persones amb discapacitat a una educació inclusiva, sense discriminacions ni segregacions. 

El CERMI en el moment de l'aprovació de la Llei Orgànica de Millora de l'Educació (LOMCE) ja va denunciar la contradicció de la mateixa amb la Convenció i va demanar a la Defensora del Poble que la recorregués davant el Tribunal Constitucional. De la mateixa manera, en els seus informes anuals sobre drets humans i discapacitat a Espanya, que el CERMI remet a les Nacions Unides, apareix constantment la queixa contra Espanya per mantenir una legislació educativa contrària als drets humans de les persones amb discapacitat. 

16 abril 2015.

CERMI 

www.cermi.es

www.convenciondiscapacidad.es

Il·legals

Bones notícies.
 Discriminar per discapacitat és il·legal.
 Els mitjans de comunicació comencen a tractar amb cura les notícies que estan relacionades amb la discapacitat.

 Efectivament que una família porti una asseguradora privada a judici i aquest es resolgui favorablement crea un precedent que faciliti les coses a la resta. Amb el tema de la discapacitat sempre hi ha persones que van davant obrint un camí que no és fàcil. Imagineu-vos que faran aquestes persones el dia que no s'haguin de preocupar per la discriminació i es puguin dedicar a construir.

 Segona bona notícia, és el tractament als mitjans de comunicació(Agència EFE).
No han utilitzat la formula erronea de ÉS i han utilitzat la forma correcte de TÉ. (jo sóc el Gil i tinc por a la incertesa)
El que  no entenc és que  si la  notícia laq proporciona EFE i tots utilitzen les mateixes fonts (copia i pega) com és que dos diaris tractint la Síndrome de Down com una malaltia (és una alteració genètica) i els altres no.

Potser els diaris utilitzen les definicions de la RAE???


  Una companyia es nega a assegurar un nen per tenir síndrome de Down

Un juez reprende a una aseguradora por excluir a un niño que tiene síndrome de Down

Excluir del seguro sanitario por tener síndrome de Down es discriminatorio

Quan es desperti avui l'Alba li explicaré que un jutge diu que és legal. Va com va