Aquesta nit de tempesta, la Montse m'ha explicat una conversa que ha tingut amb la Sumaya (la Sumaya és una nena saharauí amb qui compartim dos mesos d’estiu des de fa cinc anys dins del programa Vacances en Pau).
Sumaya – Com és que ha dit això l’Alba?
Montse – L’Alba té Síndrome de Down i algunes vegades li costa entendre on es poden i no es poden dir les coses. N’està aprenent.
Sumaya – I què és Síndrome de Down?
Montse – És una alteració cromosòmica que fa que li costi més aprendre, li costi més anar amb bicicleta, li costi més explicar-se, li costi més entendre….
Sumaya – NO PASSA RES
La Montse m’explicava que aquell NO PASSA RES li havia sonat gran, era un……
"per a mi no canvia res, l’Alba és l’Alba, no deixaré que se surti amb la seva com ho he fet fins ara, la cuidaré i l’estimaré com ho fet fins ara".
I sabeu què?, aquest NO PASSA RES ens ha fet feliços. Ens ha plantat als nostres nassos que la Sumaya mira a l’Alba com el què és. Una nena. Amb qui juga i es baralla, amb qui dorm i amb qui pinta, amb la que s’ha de partir el plat de macarrons i les abraçades de la Montse.
La Sumaya no mira trisomies, ni discapacitats, ni dificultats per escriure, ni handicaps. Ella només mira l’Alba i sabeu què? Això ens ha fet feliços.
