L'escola inclusiva es mou és una plataforma de comunicació per compartir i conèixer pràctiques que ajudin a crear una escola inclusiva.
La majoria d'informació del nostre bloc fa referència a la inclusió de persones amb discapacitat.
Un conjunt de centres amb projectes educatius diferents, s'analitzaran, buscaran els seus punts forts i els punts febles i sobretot compartiran les seves experiències amb la resta de comunitat educativa. I amb l'únic objectiu de millorar l'educació (sense imposar una metodologia per sobre de les altres, sense barreres) Quina sort les persones que participen d'aquest projecte, poden ser el motor de canvi d'un sistema que no acaba de funcionar.
Després de sis anys al Campderrós amb moltes coses apresses vaig decidir que era un bon moment per fer un canvi.
El meu estatus d'interí no em permetia tria un centre. Senzillament vaig deixar que el vent em portés allà on havia d'anar. (aquest deixar-me anar no va ser fàcil i no ho hagués fet sense l'empenta que tinc a casa).
El 31 d'agost ( no recordava l'angoixa de no saber on aniràs que ens regala l'administració) vaig conèixer el meu destí. El Puigventós de Olesa.
La culpa és del vent,
amiga de ningú,
ningú és perfecte com ho ets tu.
Aquesta escola treballa per racons i per plans de treball. Té una vocació clarament inclusiva, de respecte pel ritme de les nenes i nens i amb la voluntat de donar una resposta global als alumnes. He tingut sort i sóc feliç del meu destí.
Podria odiar aquest món,
però tinc altres coses per fer.
No m’agradaria pensar
que no hi vaig fer res.
Però no tot són flors i violes. Ahir vaig caure, va ser quan la Berta es va donar un cop al cap, plorava i plorava. Vaig pensar que les coses no serien fàcils.
No és el nyanyu d'ella, és la meva impotència el que m'ha fet plorar a mi. Encara hem d'aprendre a jugar junts al pati.
Porto l’estiu a dins,
per si t’agafa fred,
busco el somriure etern en els teus ulls.
No puc enganyar-vos, tinc moments de crisi, de dubte i de pensar que no estic preparat per tantes responsabilitats.
No et facis tant el fort,
“aviam” si acabaràs perdent les forces.
Si entens la por, la sort, l’amor,
truca’m que ho arreglarem tot,
truca’m que arreglarem el món.
Però sóc feliç, tinc un repte molt gran. Treballo en una escola inclusiva.
Tot el que no faig bé,
el que faig malament,
explica-m’ho demà.
El que creus que he de fer,
el que creus que és millor,
millor que ho facis tu.
Tinc gent al costat que porta molt temps treballant i que m'ajuden molt, que m'aixequen i que valoren els meus esforços.
Tu només pots ser tu,
jo només puc ser això,
tu només pots ser així,
jo només sé que visc.
És veritat que no estem prou formats, que falten diners i que falta gent. Però no tenim excusa. Hem de seguir treballant per ser els ulls del Cristian (aquell alumne de baixa visió que fa que et repensis tot el teu discurs), hem de treballar per estar junts totes i tots a l'escola.
Ja han obert les inscripcions a les escoles d'estiu i formacions vàries per aquests mesos de juny, juliol i agost.
Un any més realitzaré la formació que organitza 033educa de la Zona Nord. Les he fet durant sis anys i mai
m'han deixat de sorprendre.
Tot i que no són formacions explícitament per l'escola inclusiva tots els anys la temàtica, la mirada, la metodologia han estat inclusives. Potser és l'equip de treball ( àmbits diversos), potser la zona (diversa), potser la mentalitat (oberta) no sé encara però han fet d'aquesta formació un referent per a mi i per molta gent que busca una mirada diferent de l'educació.
Aquest juliol parlaran d'Equitat.
ASPASIM proposa una formació que sembla molt interessant.....
Fa temps que vam posar al bloc la notícia del Rubén i la seva família. Una família que volien escolaritzar el seu fill en una escola ordinària i no en una escola d'educació especial com pretenia la Junta Educativa de Castellà Lleó.
Crec que el problema no s'ha resolt. La Junta ha retirat l'acusació (és molt greu la denúncia que havien interposat) i per això han absolt la família. Però el pensament, la llei i la intenció de les institucions segueix igual. Segueixen mirant a la discapacitat com un problema per les seves taules de resultats. La seva lògica de homogeneïtzació els obliga a segregar a les persones que no entren en els seus canons productius.
l'equip del Rubén han fet un bon contraatac i els han marcat un gol. Ara tenen la pilota els altres i a sobre tenen l'arbitra a favor. Segueix lluitant
Nota de Premsa.-
EL CERMI CELEBRA L'ABSOLUCIÓ DE LA FAMÍLIA LLEONESA ACUSADA D'ABANDÓ FAMILIAR
El Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI) celebra la sentència del Jutjat Penal nº 1 de Lleó, que absol els progenitors d'una persona amb síndrome de Down del delicte d'abandonament de família, per negar-se a escolaritzar al seu fill en un centre d'educació especial, com ordenava l'Administració educativa de Castella i Lleó, davant la impossibilitat de fer-ho en un centre inclusiu, com era el seu desig.
El CERMI saluda el desenllaç positiu del procés penal, que mai va haver d'arribar a produir-se, ja que l'exercici al dret humà a l'educació inclusiva, reconegut per la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, signada i ratificada per Espanya, ha d'estar garantit i ha de poder fer-se efectiu.
La responsabilitat en aquest cas és del sistema educatiu espanyol, de la seva legislació reguladora i de les administracions que l'apliquen, que ignoren els valors, principis i mandats superiors de la Convenció, que estableix el model d'educació inclusiva i l'exercici de la llibertat de elecció, mentre no desaparegui l'educació segregadora per raó de discapacitat.
En el seu moment, el CERMI va exigir a la Fiscalia de Lleó, que va exercir l'acció penal, que desistís de la mateixa, ja que suposava una aberració acusar criminalment als que, com aquesta família, volen fer ús d'un dret humà reconegut en un tractat internacional de Nacions Unides, i el sistema d'ensenyament espanyol l'hi impedeix sense cap justificació.
Així mateix, el CERMI ha demanat la intervenció de la Fiscalia General de l'Estat en el cas, la qual va emetre a sol·licitud del CERMI un informe en què desaconsellava actuar criminalment i plantejava la renúncia a l'acció penal per la Fiscalia, el que finalment ha passat.
La Fiscalia de Lleó, atenent l'informe de la Fiscalia General de l'Estat, ha renunciat a l'acusació, produint com a conseqüència l'absolució d'aquests progenitors.
Aquest desgraciat cas judicial posa en evidència la completa incompatibilitat de la legislació espanyola en matèria d'educació amb la Convenció de l'ONU i la vulneració estructural i permanent del dret de les persones amb discapacitat a una educació inclusiva, sense discriminacions ni segregacions.
El CERMI en el moment de l'aprovació de la Llei Orgànica de Millora de l'Educació (LOMCE) ja va denunciar la contradicció de la mateixa amb la Convenció i va demanar a la Defensora del Poble que la recorregués davant el Tribunal Constitucional. De la mateixa manera, en els seus informes anuals sobre drets humans i discapacitat a Espanya, que el CERMI remet a les Nacions Unides, apareix constantment la queixa contra Espanya per mantenir una legislació educativa contrària als drets humans de les persones amb discapacitat.
El divendres 13 de febrer vam anar a una xerrada sobre mestres Saharauis.
Va servir per situar-nos com estan política, econòmica,socialment i finalment per situar-nos com tenen l'educació en el camps de refugiats.
Evidentment que la precarietat de la seva situació com a refugiats no facilita que tinguin recursos en cap àmbit. I que les necessitats siguin moltes i de molts tipus. Però treballen i intenten fer la vida més fàcil als infants (els donen de menjar, els ofereixen el material que poden, es paguen els mestres.....)
Per assolir aquesta tasca tant difícil hi ha moltes entitats involucrades. En aquest cas la ONCE, SVH pel Sahara i l'Ajuntament de SVH van ser les entitats contracants i les que van participar de la xerrada.
Les explicacions de les mestres i del director d'una de les escoles van anar d'un costat cap a l'altre. De les mines anti-persona, a la sorra dels ordinadors. De la migdiada llarga a les haimes de Síria. Del plàstic que mengen les cabres a la indiferències dels estats davant de la seva situació.
Però si una cosa em va sorprendre molt va ser la preocupació de les mestres amb que les escoles era d'educació especial i els nens in-vidents no estaven inclosos en aules ordinàries. Amb tots els dèficits que tenen i preocupats per la Inclusió. Una altra lliçó de vida que m'han fet. Felicitats per la feina.
Amb l'actual situació educativa on el sistema català i de l'estat espanyol està qüestionat (LEC, LOMCE) molta gent a girat el cap a d'altres pedagogies que funcionen molt activament en altres paisos però que encara no tenen tanta força en el nostre. Són pedagogies que funcionen des de fa molts anys i que potser ja coneixeu.
Sigui per curiositat, per desesperació, per inquietud professional, per no anar a comprar en un centre comercial......aquest dissabte teniu la possibilitat de conèixer una escola Waldorf.
El proper dissabte 30 de novembre la nostra escola celebra la Fira de Nadal i us convidem a venir per gaudir amb la calidesa dels diferents espais on trobareu artesania nadalenca, llibres infantils i pedagògics, productes naturals i servei de bar.
El 20 de novembre és el dia internacional dels drets dels infants.
L'escola Campderrós de Vallirana comparteix en el seu bloc (on tinc la sort de participar) algunes activitats per fer que les nenes i nens coneguin els seus drets i els seus deures.
Els quatre principis bàsics de la Convenció són els següents:
el principi de no discriminació;
el de defensa del millor interès de l'infant;
el del dret a la vida, a la supervivència i al desenvolupament; i
La comissió de l’escola inclusiva de l’escola el Barrufet ens obre les portes a una de les seves reunions per conèixer i compartir la seva experiència en aquests anys treballats.
El passat 24 de novembre i en la jornada "Escola Inclusiva, l'aprenentatge cooperatiu"…. Convocada per la FAPAC una membre de la comissió de l’escola la Sínia i membres de la plataforma l’escola inclusiva es mou vam demanar per poder conèixer la realitat de l’escola el Barrufet. Una escola referent en el àmbit de la inclusió.
Dimarts 17 es va realitzar aquesta reunió oberta. Hi van participar mares, pares i mestres de les diferents entitats.
Varen ser tres hores de debat on sortiren temes de reflexió, propostes molt interessants i dubtes molt grans. Tres hores que es van fer curtes per totes les inquietuds que mou l’escola inclusiva. També per conèixer més plataformes i vies de comunicació. Xarxa per l'escola inclusiva de Barcelona Processos i situacions que ens fan adonar que el camí és molt llarg i que no serà gens fàcil. Però on vàrem poder sentir més que mai la Utopia
«La utopia està a l'horitzó. Faig dues passes, ella s'allunya dues passes i l'horitzó fa deu passes més. Llavors per a que serveix la utopia? Doncs per això, serveix per caminar.».
La reunió va acabar amb un petit ressopar que ens van portar els pares de la Sínia molt atens en totes les seves visites.
Moltes gràcies a totes i a tots per compartir el vostre temps i el vostre esforç. Per permetre que ocupin el vostre espai i per resoldre els nostres primers dubtes.
