Bones festes

Un any més el grup d’Assessors d’il·lusions de la Fundació el Maresme són els protagonistes de la campanya de Nadal de l’Ajuntament de Mataró.

La Fundació Maresme m'ha un bon regal per aquest 2014

Te o til·la

Comencem prenent-nos un te i fent una col·laboració en aquesta investigació. 

Però, després d'utilitzar la targeta bancaria,  també m'hauré de prendre una til·la. 

És vergonyós que els investigadors no rebin diners per desenvolupar la seva feina, que tinguin sous lamentables i que no valorem socialment la seva feina.

RNE (entrevista per la II setmana de la ciència indignada)

És molt trist que un país no cregui en el seu futur (educació i investigació) i que es permeti el luxe de demanar microdonacions per mantenir aquesta investigació i que a sobre aparegui el logo del "ministerio". 
Si, sóc demagògic i utilitzo les estructures d'estat (senat, portes giratòries, Ave, Diputació, càrrecs de confiança.....) per negar-me a creure que no hi ha diners per investigació, per educació, per sanitat....
Crec que no hi ha voluntat de que tots visquem millor. Es manté la idea que uns poquets visquin millor que mai, que  d'altres hem de sobreviure pensant-nos que ho tenim tot  i que a la gran majoria els hem d'explotar per mantenir els nostres privilegis. 
Ja està, la til·la fa efecte i començo a tranquil·litzar-me.  
Potser no canviarà res però la meva filla Alba m'ha ensenyat que ho hem d'intentar.

Los investigadores del Centro de Regulación Genómica (CRG) y del Instituto Hospital del Mar de Barcelona que trabajan en elsíndrome de Down han lanzado un SOS para salvar losproyectos pioneros que llevan a cabo y que pueden mejorar el rendimiento cognitivo de las personas con esta discapacidad.

Los recortes en investigación han llevado a los equipos de estos centros a tener que suspender el estudio en niños pequeños del proyecto sobre un componente presente en el té verde que mejora la memoria y el aprendizaje en personas con síndrome de Down, y que se probó con éxito en un estudio con adultos.

Llegiu tota la notícia al Periodico

Nom i cognom a l'escola inclusiva

Avui presentem la entrevista a  Josep Maria Jarque, pedagog i terapeuta reconegut  aquest 2014 com a "terrassenc" de l'any.

El senyor Jarque ha dedicat bona part de la seva vida a defensar l'escola inclusiva i la integració de les persones amb discapacitat. 

Els premis que li donen en aquest pedagog implicat i compromés amb la inclusió amplifiquen una opció de vida. Donen nom i cognom a la inclusió.

Felicitat i moltes gràcies mestre.

http://www.terrassadigital.cat/detall_actualitat/24001/josep/maria/jarque/vam/plantar/aquella/petita/llavor/avui/tot/es/molt/diferent.html#.VICvujGG-2Q

La millor escola per la Bea

Ja fa temps que el Diari d'educació proposa articles i reportatges que et fan pensar.

Lavínia era l’escola del barri i a la que anava el seu germà, dos anys més gran. I havia tingut i tenen altres alumes amb discapacitat, però cap amb el grau de dependència de la Bea (el seu certificat de discapacitat li marca un 75%). Explica la seva mare que, en aquell temps avui llunyans i superats, algú (que no esmenta ni cal) li va venir a dir alguna cosa així com que la inclusió està molt bé però que la Beatriz estava “massa discapacitada”. Són d’aquelles frases que es claven a l’ànima. El suport de la Fundació Aspasim, i la relació amb una altra mare que havia viatjat al Canadà, on li havien ensenyat alumnes amb Angelman a l’aula ordinària, van ser determinants perquè la família mantingués la seva voluntat de seguir endavant.

segueix llegint

Aquest article és un exemple més. Interessant ja que mostra les dificultats reals en que es pot trobar una família que creu amb l'escola inclusiva però esperançador pel treball de la comunitat per fer-ho realitat

III Seminari d’escola inclusiva

Seminari sobre escola inclusiva dirigit a docents, famílies i professionals del món de l’educació formal i no formal. Enguany, centrat en l’índex d’inclusió i el paper de les famílies i les AMPA en l’escola inclusiva.

Informacions pràctiques

Lloc: Seu del Districte de les Corts (Saló de Plens)

Dates: 27 de novembre, de 18.00 a 20.30 hores.

PROOGRAMA

Descobrint blocs

Llegint un article del bloc de l'Anna i seguint un fil he descobert un altre "bloc amb personalitat".
En faig un enllaç, però no volia deixar l'oportunitat de posar-lo com a notícia. Espais com aquest s'han de posar a primera plana.
La nostra amiga Estel va superar una leucèmia però segur que li hagués anat bé l'experiència d'una altra família.

Eines TIC

Buscant eines per treballar vaig trobar un bloc que recull i analitza algunes d'aquestes eines.

INDICADORS D'ESCOLA INCLUSIVA.

Utilitzen a l'escola les TIC per personalitzar l'aprenentatge?

Inclús festival

Conèixer la seva realitat des d'un punt de vista diferent és la nostra raó de ser.

Aquesta és una de les frases que es pot llegir en el seu espai.
No he pogut apropar-me mai en aquest festival, però per poc que pugui aquest any el seguiré.

Associació Pares Tegar pro discapacitats del Garraf

Benvolguts/des

Desde l'Associació Pares Tegar pro discapacitats del Garraf i amb Nova Junta Directiva :

Diego Delgado (President), Lali Jaumandreu (Secretària), Paquita Roset (Tresorera) i els vocals Carmina Campillo i Sebastiàn Botellas, hem preparat unes activitats obertes a tothom, per conmemorar el

DIA INTERNACIONAL DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT 2014 a Vilanova, però amb la participació oberta a tota  la comarca del Garraf.

 Creiem necessari promoure la PRESA DE CONCIÈNCIA, 

LA INTEGRACIÓ d'aquestes persones i posar de manifest les seves NECESSITATS I DRETS. 

Per això estem unint forces,  perquè  hi hagi una participació gran i activa de tota la comarca del Garraf.

Així mateix us animem a participar i gaudir de l'acte  " PERNILADA POPULAR" ( esmorzar solidari), a la Plaça de la Vila de 10 a 14 h aprox el Dissabte 29 de Novembre i també a la 1ª MARXA(caminada) PER LA DISCAPACITAT del Garraf a Vilanova i la Geltrú, el Dimecres 3 de Desembre amb sortida de la Plaça del Mercat a les 17.30h 

Ens agradaría molt comptar amb la vostra participació

Us adjuntem tota la informació detallada, però estem a la vostra disposició per a qualsevol dubte. 

Moltes gràcies!!!

Salutacions

Diego Delgado

President

Lali Jaumandreu

Secretària

  Assoc. Pares Tegar Pro Discapacitats del Garraf

                                       Dimecres de 18 a 20h , al Centre  Cívic la Geltrú

                              Diego Delgado  Mb/whats  606.807.109

                               http://parestegar.entitatsvilanova.cat

                             www.facebook.com/associacioparestegar

Junts per una escola inclusiva de qualitat

Benvolgudes famílies;

Quan ja ha passat gairebé un mes i mig des de l'inici del curs escolar 2014-15, resulta més que evident que els recursos destinats als alumnes amb NEE greus han disminuït. Des de l'Ampa Aspasim tenim constància de que alguns pares i mares han adreçat les seves queixes directament al Consorci d'Educació de Barcelona, però ni ells ni nosaltres considerem que el Consorci hagi donat una resposta satisfactòria a les incidències denúnicades.

Per aquest motiu, des de l'Ampa Aspasim us proposem informar l'IMD (Institut Municipal de Discapacitat de Barcelona) sobre les incidències en l'escolarització dels nostres fills amb NEE. A nivell general, aquest Institut treballa perque les persones amb discapacitat que viuen a Barcelona puguin desenvolupar-se de la manera més autònoma possible en tots els àmbits de la vida ciutadana, en plena igualtat d’oportunitats i amb respecte per les diferents necessitats personal; i a nivell educatiu, col·labora amb l'Institut Municipal d'Educació i amb el Consorci d'Educació per garantir la inclusió dels nens i nenes amb discapacitat dins l'escola ordinària. Per aquest motiu, creiem que poden ser receptiuis i sensibles a la nostra denúncia, i ajudar a buscar sol.lucions a les qüestions plantejades.

COM FER ARRIBAR AQUESTA DENÚNCIA? Omplint el formulari adjunt amb DADES OBJECTIVES I CONTRASTABLES. És molt important que, amb l'ajut de l'escola si fos necessari, ompliu les dades que es sol·liciten i feu constar les incidències que hagiu pogut tenir tant en horari escolar, com en horari de menjador o d'extraescolars.

QUINES INCIDÈNCIES PODEM DENUNCIAR? Totes aquelles que considereu contràries a la inclusió educativa dels alumnes amb NEE. A títol d'exemple us podem dir: concessió de menys hores de vetllador de les estimades opoturnes per l'escola/EAP, denegació o retirada de soport logopèdic del CREDAC, pressions per canviar el tipus d'escolarització, prohibició d'utilitzar el servei de menjador escolar, prohibició de participar en les activitats lectives fora del recinte escolar o activitats extraescolars, denegació o retirada de serveis d'infermeria pels alumnes que necessiten determinades cures en horari lectiu,...

ON FER-HO ARRIBAR? La nostra proposta és que cada família adreci el formulari degudament completat al tècnic de l'Institut Municipal de Discapacitat del seu districte. A continuació us detallem els nom i l'adreça electrònica d'aquests tècnics:

Clara	Santamaria /CIUTAT VELLA	csantamaria@bcn.cat
Eva	Terrén /SANT ANDREU	eterren@bcn.cat
Ferran	Urgell   /SANTS-MONTJUIC	furgell@bcn.cat
Gemma	Gálvez /NOU BARRIS	ggalvez@bcn.cat
Glòria	Palomares /SANT MARTÍ	gpalomares@bcn.cat
Guillermo	Hurtado	ghurtado@bcn.cat
Yolanda	Anguita /LES CORTS	yanguita@bcn.cat
Mireia	Curto / EIXAMPLE	mcurto@bcn.cat
Nuria	Cardona /SARRIA	nuriacardona@bcn.cat
Nuria	González /HORTA-GUINARDO	ngonzalezp@bcn.cat
Nuria	Valero /GRACIA	nvaleros@bcn.cat

Per últim, us voliem demanar dos favors:

1. Compartiu aquest correu amb totes les famílies de alumnes amb NEE de Barcelona que creieu que pot ser del seu interés, siguin o no membres de l'Ampa Aspasim
2. Per tal de poder fer un seguiment d'aquestes denúncies, agraïriem ENS ENVIESSIU UNA CÒPIA DEL FORMULARI  ENVIAT a ampaaspasim@gmail.com

Per qualsevol qüestió, no dubteu en contactar-nos.

Moltes gràcies a tots per la vostra col.laboració,



Ampa Aspasim

Junts per una escola inclusiva de qualitat

ATENEU EDUCATIU

Alguns moments necessitem sotragades per despertar de la somnolència que ens provoca un dia a dia massa intents i sense espai per la reflexió. Per això la saviesa de L'ateneu educatiu, pot ajudar-nos a despertar.
I ens passa a totes i a tots. Jo el primer.
Un mes després de començar el curs i encara no mhe parat a pensar amb com s'ha iniciat aquest curs. (amb la LOMCE, amb el desplegament de la LEC i amb la desaparició qualsevol intent de nadar a contracorrent dins del claustre. Amb un consell escolar convertit en un òrgan consultiu. Amb un sistema educatiu excloent i elitista).
Només m'he mirat el melic i no he fet res, ni he dit res. Per sort ells no callen. Com diu la seva capçalera.

Blog que us convida, repta i incita a pensar i construir l'educació sense anar amb embuts ni cobrar subvencions. Un espai obert a l'intercanvi i la participació. Una cerca de marcs comuns sobre i per l'educació. Un espai educatiu al cap i a la fi.

ATENEU EDUCATIU

Plataforma ciutadana per l'escola inclusiva a Catalunya

La Plataforma ha enviat una nota de  premsa a diferents mitjans.

Trobo interessant que un col·lectiu ens vagi recordant que això de l'escola inclusiva és un tema important. De fet si llegim la nota de premsa comprovarem  que hi ha un cert punt de queixa per la manca de implicació a nivell polític, però també en d'altres nivells per tirar endavant l'escola inclusiva que promet la LEC en el seu article 81.2
 “Els projectes educatius dels centres han de considerar els elements curriculars, metodològics i organitzatius per a la participació de tots els alumnes en els entorns escolars ordinaris, independentment de llurs condicions i capacitats”.

Sempre ens podem agafar a que el verb considerar, és un verb ampli.
Sempre ens podem agafar a que són  els projectes educatius dels centres documents poc eficaços.

O senzillament reconèixer que tenim lleis de primera i que s'han de  complir i que tenim lleis per quedar bé i omplir-nos la boca de paraules boniques. 

Racons

L'escola inclusiva es preocupa fonamentalment per trobar mètodes, estratègies, i maneres d'organitzar a classe per atendre junts alumnes diferents, sense que cap en surti perjudicat encara que no "vulguin" o no "puguin" aprendre. (Pere Pujolàs 2002)

 Els racons són una metodologia de treball que aprofitant la capacitat lúdica de l'infant els demana que siguin autònoms, organitzats, responsables i que construeixin activament el seu aprenentatge. És una metodologia que permet atendre individualment als infants, que segueixin el seu ritme d'aprenentatge i que aquest aprenentatge sigui significatiu per a elles i ells ja que el realitzen ells mateixos.

INDICADOR D'ESCOLA INCLUSIVA.

• Quines metodologies utilitzen a l'aula?

Vespre a La 2 - L'educació Inclusiva 09 abr. 2014 En el darrer curs escolar, gairebé 400 alumnes amb necessitats educatives especials a Catalunya han hagut de canviar-se de l'escola ordinària a un centre d'educació especial. I és que, la manca de recursos econòmics i de personal, estan posant en risc la inclusió a les escoles ordinàries

L'educació Inclusiva

Aquest vídeo l'he trobat gràcies a la comissió de l'escola inclusiva de l'Afa de l'escola la Llacuna de Poble Nou Algun dia totes aquestes comissions d'escoles inclusives s'hauran de trobar per compartir experiències i inquietuds?

Ajudes de l'Estat

La  Isabel i la Montse comparteixen aquesta informació.

Ayudas para alumnos con necesidad específica de apoyo educativo (2014-2015).

ENLLAÇ

Datos generales:

• Descripción:

Ayudas para cursar estudios reglados de enseñanza en niveles obligatorios y postobligatorios detallados en la convocatoria.

• Modalidades:
• Ayudas y subsidios para alumnado con necesidad específica de apoyo educativo derivada de discapacidad o trastornos graves de conducta.
• Ayudas para programas complementarios, a alumnos con necesidad específica de apoyo educativo asociada a altas capacidades.
• Destinatarios:

Alumnos escolarizados en centros educativos españoles, que acrediten la necesidad específica de recibir apoyo educativo y reúnan los requisitos establecidos.

• Requisitos:
• Generales: acreditar la necesidad específica de apoyo educativo, de acuerdo con lo requerido en las bases de la convocatoria para distintas situaciones y tipos de ayuda a conceder
• Económicos
• Dotación:

La cuantía a conceder tendrá distintos componentes, en función de los requisitos y circunstancias del solicitante.

• Plazo de presentación
• Desde: 14 de julio de 2014
• Hasta: 30 de septiembre de 2014

Plazo de presentación abierto

• ¿Cómo realizarlo?:

A través de la página web del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte mediante formulario on-line.

Convocatoria:

• Texto convocatoria:

Documento de convocatoria oficial.

• Fecha de publicación:

12 de julio de 2014

Solicitud:

• Documentación requerida:

Para acreditar los requisitos generales: Alguno de los tres siguientes documentos:

• Certificado de un equipo de valoración y orientación de un centro base del Instituto de Mayores y de Servicios Sociales u órgano correspondiente de la comunidad autónoma
• Certificado de un equipo de orientación educativa y psicopedagógica o del departamento de orientación dependientes de la administración educativa correspondiente (el formulario genera el modelo)
• Certificado de discapacidad.

Para acreditar, en su caso, la necesidad de recibir ayuda para reeducación pedagógica y del lenguaje: certificados específicos de los equipos de orientación educativa y psicopedagógica o del departamento de orientación dependientes de la administración educativa correspondiente según los modelos que genera el formulario y certificación acreditativa del coste del servicio expedida por el centro que lo presta (según el modelo que genera el formulario).

Para acreditar las circunstancias que dan derecho a deducción de la renta (familias numerosas, discapacidad calificada, etc.), presentará también documentación acreditativa según el caso: fotocopia del carnet de familia numerosa, del libro de familia, del certificado de discapacidad, de la pensión de orfandad, etc.

• Lugar de entrega:

Solicitantes con certificado reconocido de firma electrónica: a través del registro telemático del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.
Solicitantes sin certificado reconocido de firma electrónica: imprimirán el modelo de solicitud y lo presentarán, una vez firmado, en el centro educativo en que se van a realizar los estudios en el curso 2014/2015.

Pedagogia Sistèmica

"El abordaje sistémico-fenomenológico ha puesto de manifiesto de una forma significativa que en el momento en que un miembro o parte de un sistema, sea cual sea, se siente excluido no tiene la certeza de pertenecer a ese sistema, éste entra en desequilibrio y en él emergen diferentes actitudes disruptivas que a menudo interpretamos, confusamente, como causas y responsabilidades individuales de aquellos que las manifiestan, cuando en realidad se trata de brotes sintomáticos que el sistema utiliza para mostrar algún desajuste.
En este sentido, los mayores esfuerzos de las instituciones educativas deben ir en la dirección de potenciar este sentimiento de pertenencia, favoreciendo todos aquellos procesos que permitan la inclusividad." 

Això  escriu Carles Perellada amb el seu article  "La pedagogía sistémica: la educación sigue latiendo al compás de los tiempos" a Aula de Infantil Núm. 35. Enero-Febrero 2007.

Aquest  juliol s'ha fet la I Setmana d'Estiu de Pedagogia Sistèmica Multidimensional de Catalunya,  He fet una iniciació en aquesta pedagogia que fa propostes encaminades a la inclusió.

Compartirem amb vosaltres totes les informacions que puguin interessar-nos i que serveixin per canviar la manera de mirar el món.

Es tracta de generar a les escoles climes convivencials positius

on les emocions i els valors que predominin siguin la confiança,

l’acolliment, el reconeixement, el respecte a la diferència, l’agraïment

i l’admiració. Això possibilita que l’escola sigui una plaça comuna,

una comunitat, on hi ha espai per a totes les identitats i totes

les intel·ligències, una escola viva i dinàmica, on els mestres i els

alumnes són investigadors i creadors de la realitat.

la xarxa amorosa per educar

Octaedro

Carles Parellada

Mercè Traveset

Esport sense adjectius

L'Alba, la nostra filla participa d'un grup de gimnàstica rítmica. El Club esportiu Jeroni de Moragas.
Com qualsevol club vam gaudir d'unes portes obertes per veure com a pares tota la feina realitzada durant el curs. El que no podia pensar és que el final de curs tingués tant interès mediàtic.

TVE de Catalunya va fer un petit reportatge que  vull compartir amb totes i tots vosaltres.
Les gimnastes expliquen la seva experiència com esportistes i els pares la nostra visió de pares. Aprofitant les meves lectures dels articles de Josep Maria Jarque li faig un petit homenatge amb la meva intervenció.

Gimnàstica rítmica per a noies amb discapacitat intel·lectual

L'escola sense adjectius

A la presentació  de la revista Perspectiva Escolar  "L’escola sense adjectius",  Josep Maria Jarque obria la taula rodona amb unes paraules que ens poden situar en el moment i situació que estem com escola i com a societat. Com diu ell mateix "seguirem nedant contracorrent". Gràcies per compartir aquests pensaments

Sembla que tothom sap molt bé què vol dir escola inclusiva: una escola oberta a tothom, una escola què s’adapta a les capacitats de tots els seus alumnes i què no n’exclou cap per raons de sexe, religió, origen social, discapacitat o qualsevol trastorn.

Així doncs, el que podria ser una escola inclusiva, no pot ser confós amb la inclusió escolar, artifici més que edifici. Una invenció verbal que exigeix un sondeig del sentit del seu contingut.

De la mateixa manera que per molt que en els mapes i atles  espanyols, Le Channel de la Manche, s’anomeni el canal de la Mancha, mot que en àrab manxa vol dir "terra seca", és evident que ni el canal té cap taca que el cobreixi en la seva totalitat ni tampoc a La Mancha tenen un canal d’aquestes dimensions.

La Manche ben traduït significa: la Mànega, i així figura en els atles en català. Si us hi fixeu bé fa un dibuix que sembla el de una mànega que acaba amb un puny, i en el seu punt més estret s’hi troba, el Pas de Calais.

De manera semblant, la invenció verbal Inclusió escolar, és també una mala traducció de inclusive schooling, ben traduït: escolarització inclusiva no traeix el sentit del seu contingut.

Aquest artefacte semàntic: “inclusió escolar”, apareix també en l’articulat de la LEC. Verbalitzat sense respirar, pot semblar equivalent a escolarització inclusiva, però de fet revelen realitats contraposades.

A l’escola inclusiva, l’escola, la comunitat educativa, n’és el nucli del sintagma, i inclusiva el complement del nucli. Per contra, quan es parla d’inclusió escolar, el complement es converteix en nucli.

Aquesta inofensiva transmutació comporta no obstant un canvi de visió radical. En el primer cas és l’escola, la comunitat educativa, la que s’adapta a l’alumne. En el segon és l’alumne qui s’ha d’adaptar a l’escola, és l’alumne qui s’ha d’incloure, sense que l’escola canviï ni el més mínim.

En altres paraules, la inclusió escolar esdevé sinònim del que, en els anys setanta i vuitanta del segle passat, s’anomenava integració física. L’alumne amb necessitats educatives especials estava o està ara, a l’escola ordinària sense ser-hi, sense participar plenament en les activitats del seu grup.  

En canvi l’escola inclusiva és la que no tan sols trenca barreres arquitectòniques sinó que obre les parets de les aules; la que posa fi a la segmentació del coneixement per assignatures; és en la que, tant els mestres, professors i especialistes, com els alumnes i els pares treballen en equip; és la que es desfà de la cotilla dels grups d’edat, perquè les competències s’assoleixen de manera transversal, a través de l’ensenyament actiu i cooperatiu.

És l’escola que no exclou ningú. És l’escola que exigeix l’excel·lència a tots i cada un dels seus alumnes d’acord amb les seves capacitats. És la que té en compte el entorn socio-familiar.

L’eina utilitzada és la personalització i singularització de la resposta i la integració de la mateixa en el pla del grup classe, on la competència, tant entre alumnes com entre professors, esdevé treball cooperatiu, què exigeix a uns i altres donar el millor de si mateixos.

És una escola-institut on el seus mestres i professors no han renunciat, com a professionals de l’educació, de la seva responsabilitat, derivant aquesta a altres professionals.

És evident que no es pot bastir una escola oberta a tothom sense el concurs dels mestres i professors ordinaris. Els uns i els altres són les parets mestres que sostenen l’estructura d’una escola inclusiva. Com a professionals de l’educació són els responsables de respondre al dret a l’educació que tenen tots els ciutadans i a correspondre a l’obligatorietat de l’ensenyament general bàsic que estipula la Llei. 

Un dia anant de camí per la carretera de Fonteta, em vaig aturar davant d’un mas gegantí, com ho són molts del que hi ha per l’Empordà. Aquest mas tenia quatre  contraforts que es mantenien amb tota la solidesa contra unes parets mig enderrocades, sense cap teulada per aguantar.

Si les parets mestres no són tant o més sòlides que els contraforts, les teulades cauen.

Tots els recursos, o dit tal com ho estableix el Decret 117/84 del Govern de Catalunya: “tots aquells mitjans d’ordre personal, tècnic i material, (entre aquests els centres d’educació especial), posats a disposició dels diferents nivells educatius del sistema escolar ordinari perquè aquest doni ple acompliment al dret constitucional d’aquests ciutadans a l’educació”, Tots aquests recursos, aquests contraforts de poc serviran si les parets mestres no estan prou ben assentades en els fonaments d’una escola inclusiva.

Segons les dades presentades pel Departament d’Ensenyament en resposta a la moció sobre l’escola inclusiva aprovada pel Parlament  el dia 5 de desembre dels 2013 i publicades en el D.O.P.C. de 22 abril de 2014, a Catalunya es disposa de més 4.437 professionals dedicats a donar suport a les escoles i instituts, per l’escolarització dels 10.986 alumnes amb n.e.e. inclosos o integrats en centres ordinaris: 

	Personal especialistes en centres ordinaris
	Dades dels anexes D.O.P. de 22 ABRIL 214
	Educadors d'educació especial (sic)				413
	Auxiliars d'educació especial				141
	Logopedes				359
	Mestres d'audició i llenguatge				485
	Mestres, psicolegs per discapacitats visuals (sic)				91
	Psicolegs i pedagogs  Eaps				545
	Audioprotesistes				10
	Treballadors Socials				109
	Fisioterapeutes				75
	Mestres d'educació especial *				1.867
	Psicolegs i pedagogs  Instituts *				342
	TOTAL				4.437
	* dades estimades pendents de confirmació, a l'alça.
	Total alumnes inclosos en centres ordinaris				10.986	61%
	Ratio alumnes/ personal *				2,48
	* sense comptar vetlladores i zeladores
	Ves per on, el Departament no hi afegeix els 3.554 professionals dels centres d’educació especial.					TOTALS
	Total alumnes en centres ed. especial				6.927	17.913
	Personal  en centres d'educació especial				3.454	7.891
	Ratio alumnes/ personal				2,01	2,27

Tot plegat fa pensar, més aviat, en una malversació dels recursos creats per a l’escolarització dels alumnes amb necessitats educatives especials de manera que, aquests recursos humans i tècnics en lloc de ser agents del canvi, acaben fent de contraforts d’un edifici en mal estat.

I finalment fa pensar també, en una voluntat política d’afavorir les escoles diferenciades. És a dir aquells centres que es diferencien en raó dels alumnes que seleccionen o aquells que els hi encolomen a causa de una mena de síndrome de l’espectre diferenciador que sembla patir el Departament d’ensenyament:

centres d’atenció educativa preferent, CAEP;

centres educatius de complexitat màxima, CECM;

centres només per a nens o nois;

centres només per a nenes o noies;

centres per només alumnes de famílies C.C. alt;

centres només per alumnes amb un Q.I. alt;

centres només per alumnes amb famílies en risc social;

centres només per alumnes amb discapacitats; etc.etc. 

En síntesi, l’escola inclusiva exigeix un canvi total del sistema escolar. No és pas en cap manera una escola només pensada perquè els alumnes amb discapacitats hi puguin simplement “cabre-hi”.

No és pas una escola que inclou o integra als alumnes discapacitats sinó que els escolaritza i   ho fa d’acord amb les seves capacitats, com ho fa amb la resta dels seus alumnes i junt amb ells. És una escola què en definitiva trenca amb l’actual sistema educatiu.

Com diu Roger Slee, “l'educació inclusiva, no és doncs, una mena de "nova educació especial". Sinó una forma de lluitar contra el fracàs i l'exclusió i una clara denúncia de la pobresa i de les condicions d'inferioritat de bona part de la població, així com de la indiferència col·lectiva, que els que no sofreixen mostren davant del sofriment aliè”.

L’escola inclusiva és doncs, abans que res i sobretot, una posició política, un projecte ètic.

Vindrà un dia que la paraula “escola” tindrà un significat universal i no caldrà que l’acompanyem de cap adjectiu.

Mentrestant caldrà continuar nedant contra corrent.

29 de maig 2014- Taula Rodona presentació revista Perspectiva Escolar de: L’escola sense adjectius.

Josep Maria Jarque