Aquest interessant article de la Maite Gutiérrez a La Vanguardia ens posa en alerta per vuitantena vegada en els últims anys.
Ens confirma el que fa molt de temps que s'està enunciant i que som incapaços d'acceptar.
Ens avisa d'una situació inacceptable i totalment injusta.
L'escola inclusiva està desapareixent. La gran pregunta és: Algú l'havia vist mai.........
Què passarà amb l'escola inclusiva?
Maite Gutiérrez
Una escola per a tothom. És el que diuen
la llei i tots els discursos oficials. Els alumnes amb discapacitat
tenen el dret reconegut d’estudiar en centres ordinaris, amb el suport
necessari per desenvolupar les seves capacitats -els casos més
complexos i greus sí que solen derivar-se a les escoles d’educació
especial-. Catalunya va apostar pel model d’escola inclusiva ja fa
temps. És un camí d’integració continu i lent, però que ha anat
avançant. “Fins ara”, assenyalen educadors i associacions de famílies.
Les retallades passen factura a l’atenció als estudiants amb
dificultats i més famílies es veuen empeses a escolaritzar els fills en
escoles especials per a discapacitats. Això passa sobretot amb alumnes
que tenen discapacitat intel·lectual o “trastorns del comportament”.
Una de les ajudes que més s’han reduït és la de vetlladors, o
tècnics d’integració. Són persones que acompanyen certs alumnes amb
dificultats durant unes hores al dia i els ajuden en les seves tasques a
l’escola. L’associació Aprenem, que dóna suport a nens amb trastorn de
l’espectre autista, afirma que aquest recurs ha disminuït aquest any.
“Molts associats ens han alertat que han perdut hores de vetllador, i a
més observem certa tendència a tornar a l’escola especial en detriment
de l’ordinària”, assenyala Neus Payerol, directora de l’associació.
Ella mateixa té un fill amb autisme que a sisè de primària tenia un
vetllador vint hores a la setmana, i ara que és a tercer d’ESO s’han
reduït a quatre hores setmanals. Des de l’associació expliquen que
sense aquest suport la integració dels alumnes a l’escola resulta més
complexa i es compromet la seva evolució. Segons els seus càlculs, els
alumnes que tenen associats han perdut un quaranta per cent d’hores
d’atenció individual a l’escola. L’Associació Asperger Catalunya també
ha detectat el mateix fenomen. La presidenta, Lola Ferrer, assegura que
els seus associats han perdut hores d’atenció a l’aula. “I, a més,
totes les revisions del grau d’incapacitat que s’han fet aquest any han
anat a la baixa”, afegeix preocupada. La federació d’associacions de
mares i pares d’alumnes Fapac i el sindicat CC.OO. van presentar una
queixa al Síndic de Greuges, Rafael Ribó, al juliol denunciant el
problema. Actualment, Ribó està recopilant informació sobre aquesta
qüestió. Fundacions i empreses que proporcionen tècnics d’integració i
vetlladors a les escoles reconeixen que aquest curs el Departament
d’Ensenyament els ha contractat menys personal.
Aquest diari ha consultat desenes d’escoles i totes coincideixen:
l’atenció als alumnes amb discapacitat retrocedeix per les retallades.
Qui millor explica el cas és el director de l’escola Els Xiprers, Joan
Torrent. Aquest centre de Barcelona és pioner en inclusió i ha servit
de referent per a escoles de tot Catalunya. Torrent apunta a diversos
factors que estan dificultant el desenvolupament de l’escola inclusiva:
“Les hores disponibles de vetlladors no cobreixen totes les
necessitats; les escoles hem patit retallades de personal en general, i
amb menys mestres hi ha projectes educatius que són menys sostenibles,
com el cas de l’escola inclusiva; les baixes dels mestres no es
cobreixen fins als quinze dies, i moltes vegades els mestres d’educació
especial han d’encarregar-se de tota la classe fins que arriba el
substitut o torna el tutor, amb la qual cosa l’alumne discapacitat perd
atenció; i tampoc no hi ha una política clara de l’escola inclusiva.
Què anomenem inclusió?”. La radiografia que fa aquest educador la
comparteixen les altres escoles consultades. Rosa Artigal, directora de
l’institut escola Costa i Llobera, també afirma que les hores de
vetllador no arriben a cobrir tota la demanda. “Hi ha més alumnes amb
necessitats i el pressupost per a aquests recursos s’ha congelat; no
són moments fàcils per a ningú, però hem de fer un esforç per no
trencar el camí que s’ha fet a l’escola inclusiva, tots els alumnes hi
tenen dret”, afirma. En alguns centres, estudiants en pràctiques del
màster d’Educació Especial supleixen la disminució de tècnics
d’integració. L’Administració els contracta per hores.
Tot això provoca que més famílies es qüestionin si continuar a
l’escola ordinària o no. Des de centres d’educació especial confirmen
que aquest curs ha augmentat la demanda perquè les escoles ordinàries
diuen que no tenen recursos per atendre tots els alumnes amb
discapacitat. Maribel Madrid, directora de l’escola especial Paideia,
assenyala que les retallades influeixen en el retorn de moltes famílies
a aquests centres. “Diver-sos pares han explicat que els seus fills
han perdut hores d’atenció, així que els dies que s’han quedat sense
suport els porten a l’escola especial”, diu Madrid. La gerent de
l’escola especial Montserrat Montero de Granollers, Carme Gràcia,
apunta en la mateixa direcció: “Tant nosaltres com l’escola Cap Vila de
Mollet del Vallès hem tingut més matrícula, sobretot d’infantil i
primària; les escoles ordinàries ens expliquen que tenen més
dificultats per atendre alumnes amb discapacitat a causa de les
retallades i la falta de recursos”. A l’escola especial El Niu de
Barcelona també ha augmentat la demanda d’alumnes d’infantil i de
primers cursos de primària, precisament la franja d’alumnat que ha
disminuït els últims tres anys a Catalunya a causa de la caiguda de la
natalitat.
La directora general d’Educació Primària i Especial del Departament
d’Ensenyament, Alba Espot, diu que és “impossible” que les hores de
vetllador i tècnic d’integració hagin disminuït tal com afirmen
escoles, fundacions, empreses i associacions de pares. Espot defensa
que el Departament d’Ensenyament “aposta per l’escola inclusiva” i en
aquest sentit han augmentat el nombre d’unitats de suport a l’educació
especial a les escoles -són aules dins dels centres amb personal
especialitzat per atendre l’alumnat amb discapacitat-. El curs
2009-2010 hi havia a Catalunya 288 unitats de suport i aquest curs n’hi
ha 359. La visió des de les escoles és molt diferent. Efrén Carbonell,
director de la Fundació Aspasim -tenen una escola especial i donen
suport als centres ordinaris-, insisteix que “l’escola inclusiva està
en perill de retrocedir, no és just que per les retallades un alumne
amb discapacitat deixi d’anar a una escola normal, i això passa”. “La
inclusió escolar és un dret, és el primer pas per a la integració
social, cal preservar-la”, afegeix Payerol.
