dimarts, 17 d’octubre del 2017

El Govern aprova un nou sistema inclusiu a l'escola: de la integració a la inclusió
·         La norma ordenarà mesures i suports per a l’atenció educativa i per a la continuïtat formativa de tots els alumnes

·         Suposa un avenç respecte de l’anterior Decret de 1997, ja que evoluciona de la integració a la inclusió. S’estableixen nous recursos i serveis, i es dona una major participació a les famílies

·         El Decret és fruit d’un treball participatiu, amb nombroses aportacions i reunions mantingudes amb més de 800 professionals, acadèmics i persones representants d’entitats i particulars del sector

El Govern ha aprovat avui el Decret de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu. Aquest nou Decret del Departament d’Ensenyament suposa un avenç respecte de l’anterior norma de 1997, atès que es regula l’atenció educativa de tot l’alumnat, no només de l’alumnat que presenta necessitats educatives especials (NEE).

Els objectius són garantir que tots els centres educatius del Servei d’Educació de Catalunya siguin inclusius mitjançant l’establiment de criteris que orientin l’organització i la gestió dels centres; l’ordenació de mesures i suports per a l’atenció educativa i per a la continuïtat formativa de tots els alumnes, i la diversificació de l’oferta de serveis dels centres d’educació especial per esdevenir també centres d’educació especial proveïdors de serveis i recursos per als centres educatius ordinaris.

La base del Decret és el concepte d’una escola per a tothom, que no exclogui ningú i que garanteixi l’equitat i la igualtat d’oportunitats per a un èxit educatiu en un  sistema que s’articula en xarxa a fi de garantir que tots els centres siguin inclusius per atendre la diversitat de tots els alumnes, amb atenció educativa de qualitat i amb oferta de formació al llarg de la vida amb itineraris personalitzats i flexibles.

El Decret és fruit d’un ampli treball participatiu, amb nombroses aportacions i reunions mantingudes amb més de 800 persones representants d’entitats i particulars del sector, des que van començar les sessions de treball el juliol de 2014 fins a l’actualitat, en què es continua treballant de manera participativa en el seu desplegament.




Els alumnes s’escolaritzen en centres ordinaris

Un dels aspectes més rellevants del Decret és que preveu que tots els alumnes amb necessitats educatives especials s’escolaritzin en centres ordinaris i, excepcionalment, les famílies podran sol·licitar l’escolarització en un centre d’educació especial per a l’alumnat amb discapacitat greu o severa.

Un canvi respecte del model anterior és el paper de les famílies, atès que seran aquestes, si bé sempre amb el suport i l’assessorament dels professionals dels equips d’assessorament i orientació psicopedagògics (EAP), les que decidiran on escolaritzar el seu fill o filla.

Mesures i suports universals, addicionals i intensius

La norma estableix mesures i suports de tres tipus -universals, addicionals i intensius-:

.
-       Universals: adreçades a tots els alumnes, les apliquen els professionals dels centres, i inclouen, entre d’altres, l’orientació, tutoria, avaluació i personalització dels aprenentatges. Són mesures destinades al 100% de l’alumnat.
-       Addicionals: adreçades a alumnes en situació de vulnerabilitat o amb circumstàncies personals singulars, les apliquen els docents amb l’orientació dels mestres d’educació especial, i en formen part, per exemple, les aules d’acollida, el suport escolar personalitzat o mesures d’acció tutorial específiques. Es destinen aproximadament al 15% de la població escolar.

-       Intensives: són actuacions extraordinàries adaptades als alumnes amb necessitats educatives especials –a l’entorn d’un 5% dels alumnes-; les apliquen professionals d’educació especial, orientadors o especialistes en audició i llenguatge; i les constitueixen els suports intensius per a l’escolarització inclusiva (SIEI), les unitats d’escolarització compartida (UEC) o els programes d’aules integrals de suport (AIS). Aquestes mesures i suports comporten l’elaboració d’un pla de suport individualitzat (PI).
El Pla de suport individualitzat és el document que recull les valoracions i decisions dels equips docents, així com la planificació d’actuacions i suports per donar resposta a les diferents situacions dels alumnes. L’equip docent ha d’elaborar el PI, la direcció dels centres l’ha d’aprovar i facilitar-ne la coordinació, i les famílies i l’alumne han de col·laborar en l’elaboració i el seguiment d’aquest.


Els centres d’educació especial: centres d’educació especial proveïdors de serveis i recursos

La norma estableix la col·laboració i el treball en xarxa entre els centres ordinaris i els centres d’educació especial, que poden ser també centres proveïdors de serveis i recursos (CEEPSIR). És a dir, els docents i professionals de l’atenció educativa dels centres d’educació especial proveïdors de serveis i recursos poden oferir suport als docents i al personal d’atenció educativa dels centres ordinaris, a fi d’orientar-ne les actuacions amb l’alumnat amb necessitats educatives especials o bé desenvolupant programes de suport a la inclusió amb l’atenció directa dels alumnes.

Els CEEPSIR formen part dels diferents recursos per als alumnes amb necessitats educatives especials, conjuntament amb altres recursos com ara els suports intensius a l’escolarització inclusiva, els suports intensius a l’audició i el llenguatge, les aules integrals de suport, els programes de noves oportunitats, les unitats d’escolarització compartida...




El mapa territorial de recursos

El Departament d'Ensenyament elabora el mapa territorial de recursos per tal de poder planificar els recursos al territori, la qual cosa fa possible dissenyar itineraris personalitzats per a cada alumne i alhora facilita que les famílies coneguin de quins recursos es disposa i on.



.


L’aprovació significa, al llarg dels quatre propers cursos acadèmics, un augment dels recursos fins a la compleció del Mapa, a fi d’assegurar-ne la distribució equitativa i eficient en el territori.


Alumnat d’ensenyaments postobligatoris

Més enllà de l’escolarització obligatòria, s’estableixen les bases per garantir l’atenció educativa a totes les etapes amb l’objectiu d’aconseguir, per a cada alumne, una transició a la vida adulta amb resultats personals valuosos. Amb aquesta finalitat, la normativa dedica el capítol IV a l’atenció educativa dels alumnes d’ensenyaments postobligatoris. Així, a l’alumnat que ha acabat l’educació secundària obligatòria (ESO) sense obtenir el títol, se li ofereixen propostes de continuïtat –ja siguin de caràcter professionalitzador o acadèmic- per obtenir el graduat o el títol professional bàsic i, amb aquest objectiu, el Decret crea els centres de noves oportunitats (CNO).

També es dona resposta als alumnes de batxillerat mitjançant itineraris flexibles adaptats als diferents ritmes d’aprenentatges i situacions personals. Així mateix s’ofereixen els itineraris formatius específics (IFE) per a alumnes d’entre 16 i 20 anys amb necessitats educatives especials associades a una discapacitat intel·lectual lleu o moderada i que no es troben en disposició de seguir la formació professional ordinària. Uns itineraris que ja fa dos cursos que el Departament d’Ensenyament va posar en marxa i que enguany ha ofert amb gairebé 300 places. Com a IFE es poden cursar dos estudis: Auxiliar en cura d’animals i espais verds, i Auxiliar en vendes i atenció al públic.

La xarxa de suports a la inclusió

La inclusió que fonamenta el Decret va més enllà del concepte d’escola inclusiva, posa a l’abast de l’alumne i del centre educatiu tots els agents educatius de l’entorn per tal que treballin en xarxa des de diferents centres educatius, serveis educatius i serveis sociosanitaris i socioculturals de l’entorn.

Coordinació interdepartamental i entre diferents administracions

A fi de fer efectiva la xarxa de suports a la inclusió és imprescindible que es coordinin polítiques a escala interdepartamental, les quals estableixin el marc per a aquesta xarxa. En aquest sentit, es preveu aquesta coordinació amb el Departament de Salut per donar resposta educativa als alumnes a qui cal una atenció integral des dels dos departaments, i també amb el Departament de Treball, Afers Socials i Família en tot allò que fa referència a la inclusió laboral i la cohesió social, així com amb les administracions locals per a diferents programes territorials.

Memòria econòmica

Tots els recursos per dur a terme el desplegament del Decret estan inclosos en la memòria econòmica, que preveu un impacte pressupostari de 141.952.221 € per als propers 4 cursos acadèmics –del curs 2017-2018 al curs 2020-2021, i que es destina als àmbits següents:

-       Personal docent
-       Personal d’administració i serveis
-       Equipament de les aules integrals de suport
-       Equipament dels centres educatius amb itineraris formatius específics
-       Formació
-       Equipament tecnològic

Així, doncs, el Decret preveu les mesures i els suports adequats a les necessitats de cada alumne i de cada centre.
Font ASPASIM