La
Plataforma Ciutadana per una Escola Inclusiva ha consensuat una carta per enviar als partits polítics.
Els partits estan preparant els seus programes per les eleccions del 27s i potser els pot interessar aquestes propostes i reflexions d'unes persones que porten molt de temps treballant per millorar la nostra societat. Esperem que el llegeixin i en facin l'anàlisi pertinent.
Benvolgut sr/sra.
Com a responsable de la sectorial d’educació de la seva formació política, des de la Plataforma Ciutadana per l’Escola Inclusiva li volem fer arribar un seguit de reflexions i una proposta, amb la vista posada a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.
Portem molts anys treballant perquè l’escola inclusiva sigui una realitat a casa nostra, i malgrat això la sensació (o la constatació) és que no només no avancem, sinó que anem enrere. El percentatge d’alumnes amb NEE escolaritzats en centres ordinaris ha baixat els darrers tres cursos, segons constatem a partir de les dades oficials que publica el departament d’Ensenyament. Per descomptat, l’escola inclusiva no és l’escola dels discapacitats, sinó aquella que és capaç de donar una resposta a tots els seus alumnes, però sens dubte, en tant que són el col·lectiu més vulnerable, la situació de l’alumnat amb NEE representa el principal termòmetre per saber si anem endavant o endarrere.
Més enllà de l’estadística freda, el que més ens alarma és que, cada primavera, coincidint amb el període de preinscripcions, ens segueixin arribant casos (i no pocs) de famílies que són convidades per l’administració a portar el seu fill a un Centre d’Educació Especial amb l’argument que és allà on trobarà els recursos que necessita. No ens cansarem de repetir que l’alumne no ha d’anar on són els recursos, sinó els recursos on és l’alumne, i que no són els alumnes els qui s’adapten a l’escola, sinó l’escola qui s’adapta als alumnes.
Malgrat tot, aquesta legislatura s’han fet algunes passes interessants. Al principi d’escola inclusiva que recull la LEC, i que molt sovint invoquem, cal afegir dues mocions aprovades pel Parlament els anys 2013 (64/X) i 2015 (191/X) (a banda d’una altra que es va debatre i no va ser aprovada el 2014, però que contenia aspectes interessants). Són mocions que van clarament en la línia de promoure l’escola inclusiva, si bé una cosa és que s’aprovin i l’altra que es compleixin. El mateix podríem dir de l’informe presentat també el 2013 pel Síndic de Greuges, amb un encertat decàleg de recomanacions que han estat majoritàriament desateses per l’administració educativa.
A això cal afegir, com a factor esperançador, el creixent interès mediàtic que desperta l’educació dels alumnes amb necessitats educatives especials, i que s’ha vist reflectit en diversos reportatges, articles i entrevistes apareguts en els principals mitjans de comunicació.
Creiem que, fruit d’aquesta pressió social i mediàtica, el departament d’Ensenyament finalment s’ha posat en marxa, després d’un temps de paràlisi i apatia, i des de fa uns mesos està tirant endavant un nou decret sobre l’alumnat amb NEE. Aquest decret, si finalment s’aprova (cosa que està per veure), no serà suficient. Cal molt més per avançar, cal un lideratge polític ferm per fer possible aquest canvi de model. La realitat és que el convenciment que tot l’arc parlamentari ha demostrat tenir, tant a través de les mocions aprovades com en la mateixa compareixença que dos membres de la Plataforma van fer al Parlament el novembre de 2014, no es transmet amb la intensitat i nitidesa necessària a una part important del personal (docents, EAP, inspectors, delegats, etc.) que gestiona el dia a dia de l’educació a casa nostra. Tot i que som conscients que també hi ha un bon grapat de professionals que ens han acompanyat des del primer dia en la nostra defensa del model d’escola inclusiva.
Fetes aquestes consideracions, des de la Plataforma Ciutadana per l’Escola Inclusiva a Catalunya creiem que ha arribat l’hora de la veritat. No volem perdre més temps. Demanem que la propera legislatura Catalunya faci un pas de gegant, valent i irreversible, cap a l’escola inclusiva. I per això demanem a tots els partits que recullin aquest únic punt en el seu programa electoral, i que el desenvolupin amb el nostre o un altre redactat.
Frase proposta per incloure al programa electoral de la seva formació:
El model d’escola inclusiva serà l’eix sobre el qual pivotarà la política educativa a Catalunya els propers anys.
Per fer efectiu aquest model:
- S’incentivarà la reconversió dels centres d’educació especial en centres de recursos per a les escoles ordinàries del seu entorn, d’acord amb els art. 81 i 205.10 de la LEC.
- Es dotarà dels recursos necessaris als centres ordinaris i es potenciarà la formació dels professors, en especial de secundària.
- Amb el consens de les entitats socials i els experts, es crearan uns indicadors, eficaços i transparents, que permetin tenir un coneixement acurat de com s’està avançant, amb l’objectiu de tirar endavant les actuacions necessàries i de forma descentralitzada.
- S’impulsarà un pla de xoc per millorar la formació dels alumnes amb NEE en l’etapa d’ensenyament post-obligatòria, la qual cosa passa per revisar i flexibilitzar els itineraris, ampliar i diversificar l’oferta dels PFI, i adaptar els cicles formatius de grau mitjà.