Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris articles. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris articles. Mostrar tots els missatges

dimecres, 14 de desembre del 2016

Que no falti de res

a falta de creativitat recupero un article que.....
Sóc pare i a mi també m'agrada que a la meva filla no li falti de res.....
El problema el tenim que des de fa uns anys aquest "de res" ha anat augmentant i augmentant, convertint-se amb un despropòsit.
Amb aquest post  recupero  articles que parlen de la importància del joc com element relacional, d'aprenentatge, creatiu.....

Se aprende más jugando que estudiando

Los niños necesitan menos juguetes y más libertad


diumenge, 14 d’agost del 2016

Mor Josep Maria Jaarque

Moltes vegades he volgut deixar d'escriure al bloc. No sempre li he trobat la utilitat, ni la repercussió que jo volia. Nedar a contracorrent cansa.
Amb una d'aquestes èpoques en la que dius prou vaig rebre un correu personal felicitant-me per la feina i encoratjant-me a seguir treballant per l'escola inclusiva. Era en Jarque.

Ja us podeu imaginar que aquell any va ser el que més vaig escriure.


Ara no escric tant però segueixo lluitant que és el què em va dir ell. I el que va fer ell fins l'ultim dia.
Moltes gràcies Mestre.

El Víctor Saura recorda al mestre amb el seu article

Mor Josep Maria Jarque


dimecres, 9 de març del 2016

Diari de la discapacitat

Aquest 2016 ha nascut "un diari en format clàssic". Amb una funció de fer difusió cap a fora, cap a la resta de la societat del que es fa en l'àmbit de les capacitats.
Molta sort.
http://diarideladiscapacitat.cat/

dimecres, 23 de desembre del 2015

Conèixer i compartir per aprendre

Aquest any tinc la sort de compartir amb la Berta unes hores. Això fa que pugui apropar-me poc a poc a l'autisme i les seves mil i una històries. Buscant històries vaig llegir......

Aprendices Visuales, dedicada a la formación online para niños con autismo, recibe mañana el Premio Desafío Mazda 2015     


                    

i vaig buscar el bloc.....




comencem a conèixer una nova mirada del món........gràcies

diumenge, 13 de desembre del 2015

E=mc²

Aquesta setmana he llegit un article que parla de Einstein i d'educació.

Así es como Einstein educó a su hijo


Es fa estrany pensar que amb tanta gent que ha  reflexionat respecte  l'educació, el sistema educatiu, dels mestres......i tantes coses segueixen igual.
És clar que hem avançat.
Però i la finalitat de l'educació a canviat?
No amb això no. Noo s'ha escoltat ni a l'Einstein ni a ningú fora del sistema polític-econòmic.

Les escoles ara (sempre)  valoren el rendiment acadèmic. La competitivitat entesa com una lluita entre companys i no com un afany de superació personal. El donar un servei per rebre molts diners.
Amb aquesta escola selectiva és molt difícil parlar d'escola inclusiva. De fet és impossible.
Però si imaginem una escola on els alumnes aprenguin junts, segons les seves capacitats i interessos. On es treballi per l'individu però pensant en el col·lectiu, on hagis de ser crític, on puguis ser creatiu .....llavors veurem L'ESCOLA.

És que la societat...... Els interessos econòmics d'algunes persones fan que la societat es mogui en una direcció o en una altre. Per canviar les coses no  podem demanar permís. Senzillament ho hem de fer.

És que els polítics......El sistema democràtic porta al parlament les persones que nosaltres decidim. Porta al parlament les idees que nosaltres hem votat. Quan un partit diu una cosa i en fa una altre ens enganya i s'ha de fer fora. Ja que no representa allò pel que va ser escollit.

Al sistema educatiu es canvien coses que fan que tot segueixi igual. Per això propostes de fa 100 anys encara són vigents.


dimecres, 28 d’octubre del 2015

"seguim esperant una escola per tots"

Les referències pedagògiques que es repeteixen en aquesta conversa podrien ser una bona manera de reflexionar en un claustre. Haurem d'obrir la porta de la creativitat dels mestres.

"seguim esperant una escola per a tots"
"l'escola no escolta"
"la paraula infància significa que no parla"
"el joc és dels nens"
"separar per edat no té sentit"
"podem treballar sobre tot el que tenen, l'educació es centre amb la única cosa que ens falta"



Los ‘sí’ de la Educación, por Francesco Tonucci

Hay vida en martes. La nueva educación






dilluns, 24 d’agost del 2015

Trencant barreres

 La joven está rompiendo las barreras de la moda, creando una nueva visión más inclusiva que pretende acabar con los estereotipos e integre a las personas con síndrome de Down en todos los ámbitos de la sociedad.

http://www.lavanguardia.com/de-moda/moda/20150819/54435902241/madeline-stuart-modelo-sindrome-de-down-debutara-nueva-york.html


dilluns, 3 d’agost del 2015

Creuant voreres, pujant el tren.....

Avui presento un relat de fets i una cançó..... el problema és que les vacances han fet que s'hagi barrejat tot plegat........




Creuant voreres, pujant al tren
Sents el que esperes quan parla la gent



Es màgic es meravellós
Que ens menteixin així
Jo no vull pas la veritat, vull ser feliç


Ho fan els jutges, els metges també
En el diaris i la TDT

Es màgic es meravellós
Que ens menteixin així
Jo no vull pas la veritat, vull ser feliç





En un principi el relat acabaria aquí (i tal i com ironitza en Joan Colomo ens quedem feliços, sense fer res)
Però amb la Plataforma per l'escola inclusiva de Catalunya hem buscat un altre final que diu així....





El Xavi ha fet també una bona reflexió a.....Papás de Alex




dilluns, 15 de juny del 2015

Escola inclusiva

FAPEL acaba de publicar a la seva revista un extens reportatge sobre l'Escola Inclusiva.




Escola inclusiva: cap a on anem? 

Per respondre a aquesta pregunta han buscat al mestre de mestres Josep Maria Jarque que com sempre parla molt clar .
També amb  Jordi Felius,  Carme Ortoll, Efren Carbonell....

recullen també diferents experiències...

L’aula itinerant, una experiència d’inclusió educativa.
Recolzar a les persones amb discapacitat intel·lectual en el desenvolupament de la seva vida afectiva i sexual.
L’heterogeneïtat com a avantatge.
Capacitats diferents, educar a cadascú segons les seves capacitats.

Fan  recomanacions  de llibres i webs  i obren les portes a diferents centres
Fundació pedagògica EL BROT
Centre de Recursos Educatius ONCE Barcelona
Aspasim

Un complert recorregut per l'escola inclusiva.

He de confessar que no sabia, no esperava i encara no m'ho crec que amb les recomanacions surti aquest bloc. Gràcies per creure que un espai tant senzill com aquest és recomanable.

dijous, 4 de juny del 2015

Les zebres surten de cap de setmana

Algunes vegades trobes les coses que necessites i d'altres les coses que necessites et troben.
Aquest bloc m'ha trobat a mi via twitter

És una sort fer clic, clac clum i tenir recollits articles, entrevistes...... de diferents temàtiques i formats per formar-me l'opinió d'un tema.
Això és el què he descobert a

Segur que les zebres trobaran un espai per parlar d'inclusió, jo buscaré un espai al meu bloc per elles.....

dissabte, 18 d’abril del 2015

L'entrevista senzilla

Algunes persones encara es pregunten si l'inclusió pot ajudar a la societat.
El simple desconeixement, la ignorància provoquen por i la por pot provocar violència.
Siguem senzills i no discriminem. Segur que tots aprenem molt més.




Aquesta és l'entrevista de feina d'un germà a l'altre:
L'entrevista senzilla però que ho diu tot.

"Creiem en les persones, la diversitat i la senzillesa. Es riuen de la nostra diversitat, nosaltres ens riem per la seva ignorància" (Jack N John ')



El protagonista de "La entrevista simple" es el pequeño Giovanni, un niño sonriente de 12 años que, maletín mano y de punta en blanco, se presenta a una entrevista de trabajo que acabará mostrando a través de flashbacks cómo es su vida al lado de sus tres hermanos mayores, Giacomo (el jefe entrevistador), Chiara y Alice, y sus padres, Katia y Davide.

divendres, 17 d’abril del 2015

Escola inclusiva

Aquest articles és per les persones (jo en sóc el principal representant) que els agrada l'educació però que no sempre poden seguir l'actualitat i van despistats buscant referents clars i concrets que marquin la direcció adequada. També pels despistats (en torno a ser un bon referent) que no sempre llegeixen tot el què els hi  arriba. També és un bon article per mestres que tinguin ganes de fer una sessió de llengua que parla de llengua, per a somiatruites i per bevedors de cervesa sense alcohol. Però sobretot és un article per aquelles persones que dirigeixen el món que nosaltres volem canviar.
No l'he fet jo. És del J.M Jarque. Jo senzillament l'he llegit i el vull compartir. 
Permeteu-me que comenci remuntant-me al maig de 1983. En una compareixença al Parlament de Catalunya, l’aleshores conseller d’Ensenyament, Joan Guitart, va dir el següent: “(…) Fins ara els infants eren agrupats en categories segons llurs incapacitats i no pas segons llurs necessitats pedagògiques. Volem evitar la categorització dels alumnes segons llurs handicaps (…) Els infants a qui cal una educació especial no seran singularitzats pel seu handicap, sinó que serà objecte d’un balanç positiu en llurs necessitats específiques (…)”. Van fer falta 26 anys perquè aquesta declaració d’intencions es traslladés a l’articulat d’una llei. I avui, la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) estableix en el seu article 81.4 que “amb relació als alumnes amb necessitats educatives especials, s’ha de garantir, prèviament a llur escolarització, l’avaluació inicial d’aquestes necessitats, l’elaboració d’un pla personalitzat i l’assessorament a cada família directament afectada”.



dissabte, 21 de març del 2015

Il·legals

Bones notícies.
 Discriminar per discapacitat és il·legal.
 Els mitjans de comunicació comencen a tractar amb cura les notícies que estan relacionades amb la discapacitat.

 Efectivament que una família porti una asseguradora privada a judici i aquest es resolgui favorablement crea un precedent que faciliti les coses a la resta. Amb el tema de la discapacitat sempre hi ha persones que van davant obrint un camí que no és fàcil. Imagineu-vos que faran aquestes persones el dia que no s'haguin de preocupar per la discriminació i es puguin dedicar a construir.

 Segona bona notícia, és el tractament als mitjans de comunicació(Agència EFE).
No han utilitzat la formula erronea de ÉS i han utilitzat la forma correcte de TÉ. (jo sóc el Gil i tinc por a la incertesa)
El que  no entenc és que  si la  notícia laq proporciona EFE i tots utilitzen les mateixes fonts (copia i pega) com és que dos diaris tractint la Síndrome de Down com una malaltia (és una alteració genètica) i els altres no.

Potser els diaris utilitzen les definicions de la RAE???


  Una companyia es nega a assegurar un nen per tenir síndrome de Down

Un juez reprende a una aseguradora por excluir a un niño que tiene síndrome de Down


Quan es desperti avui l'Alba li explicaré que un jutge diu que és legal. Va com va


divendres, 20 de febrer del 2015

Familias y expertos denuncian que la escuela inclusiva retrocede 30 años con los ajustes y la LOMCE

El senyor J.M Jarque ens fa arribar aquest interessant article de l'escola inclusiva.
No és un article divulgatiu amb solucions definitives al problema de l'ineficient  del Govern actual (i dels anteriors). És senzillament la descripció quotidiana d'una lluita en la que estem tots implicats.
L'escola inclusiva no és un bé per una minoria. L'escola inclusiva és un bé comú.



"Es la pregunta que más nos hacen y la respuesta es ´sí´ : los niños con discapacidad tienen derecho a ir colegios ordinarios". Así lo reiteró ayer Cati Capó, portavoz de la Plataforma Escola Inclusiva de Balears ante la veintena de personas del sector educativo que ayer les arropó en su presentación: "Figura en el Convenio Internacional de Derechos de Personas con Discapacidad que España ratificó en 2008".

Article del diari de Mallorca

Seguirem atentament els moviments de

Plataforma Escola Inclusiva de Balears


dimarts, 10 de febrer del 2015

Un nou decret

El model d’escola inclusiva a Catalunya passarà una prova de foc els propers mesos. El departament d’Ensenyament ha iniciat els tràmits per a elaborar un nou decret que regularà l’escolarització dels alumnes amb necessitats educatives especials (NEE), i que s’hauria de convertir en la palanca que promogués tots els canvis necessaris per que el sistema educatiu català esdevingui veritablement inclusiu. El decret s’ha obert a la participació de moltes entitats socials, però la cautela és tan extrema que cap no l’ha pogut llegir fins ara en la seva integritat, segons han confirmat diverses d’aquestes entitats a El Diari de l’Educació.


Un bon model pels que van darrera. Aquesta és l'esperança que tinc al llegir l'article del Víctor Saura.

Un nou decret sobre les necessitats educatives especials marca el ‘ser o no ser’ de l’escola inclusiva




No passa res i estem be de salut, però no crec que l'Alba es pugui beneficiar d'aquest Decret. I no per què no pugui arribar a ser un gran decret. Amb el suport de molts agents socials. I amb molts canvis necessaris i beneficiosos per una escola inclusiva. Però no crec que l'apliquin.

Tenen l'article 81.2 de la seva Llei d'educació i no en fan cas.

1. El projecte educatiu de cada centre ha d’incloure els elements metodològics i organitzatius necessaris per a atendre adequadament els alumnes amb trastorns d’aprenentatge o de comunicació que puguin afectar l’aprenentatge i la capacitat de relació, de comunicació o de comportament.

Tots teníem esperances amb el pla 2008-2015.Aprendre Junts i va ser això una gran esperança.
 S'han presentat molts projectes i estudis per canviar però no s'ha fet cas del que deien.

Podria agafar-me fins i tot a Drets Humans.....però no cal.

Molta gent ha treballat i s'ha esforçat per millorar les coses i crec que la vida de les persones amb capacitats diferents ha  millorat molt gràcies a aquest esforç.
Però no em crec que facin una escola inclusiva.

El canvi cap a l'escola inclusiva el faran les persones que tinguin perspectives més llargues que  quatre anys. I lamentablement aquest moment crec que encara no ha arribat.
El camí cap a la societat inclusiva va més per complir el que tenim.

dissabte, 13 de desembre del 2014

Te o til·la

Comencem prenent-nos un te i fent una col·laboració en aquesta investigació. 



Però, després d'utilitzar la targeta bancaria,  també m'hauré de prendre una til·la. 

És vergonyós que els investigadors no rebin diners per desenvolupar la seva feina, que tinguin sous lamentables i que no valorem socialment la seva feina.
RNE (entrevista per la II setmana de la ciència indignada)
És molt trist que un país no cregui en el seu futur (educació i investigació) i que es permeti el luxe de demanar microdonacions per mantenir aquesta investigació i que a sobre aparegui el logo del "ministerio". 
Si, sóc demagògic i utilitzo les estructures d'estat (senat, portes giratòries, Ave, Diputació, càrrecs de confiança.....) per negar-me a creure que no hi ha diners per investigació, per educació, per sanitat....
Crec que no hi ha voluntat de que tots visquem millor. Es manté la idea que uns poquets visquin millor que mai, que  d'altres hem de sobreviure pensant-nos que ho tenim tot  i que a la gran majoria els hem d'explotar per mantenir els nostres privilegis. 
Ja està, la til·la fa efecte i començo a tranquil·litzar-me.  
Potser no canviarà res però la meva filla Alba m'ha ensenyat que ho hem d'intentar.


Los investigadores del Centro de Regulación Genómica (CRG) y del Instituto Hospital del Mar de Barcelona que trabajan en elsíndrome de Down han lanzado un SOS para salvar losproyectos pioneros que llevan a cabo y que pueden mejorar el rendimiento cognitivo de las personas con esta discapacidad.
Los recortes en investigación han llevado a los equipos de estos centros a tener que suspender el estudio en niños pequeños del proyecto sobre un componente presente en el té verde que mejora la memoria y el aprendizaje en personas con síndrome de Down, y que se probó con éxito en un estudio con adultos.
Llegiu tota la notícia al Periodico

dimarts, 9 de desembre del 2014

Nom i cognom a l'escola inclusiva

Avui presentem la entrevista a  Josep Maria Jarque, pedagog i terapeuta reconegut  aquest 2014 com a "terrassenc" de l'any.
El senyor Jarque ha dedicat bona part de la seva vida a defensar l'escola inclusiva i la integració de les persones amb discapacitat. 
Els premis que li donen en aquest pedagog implicat i compromés amb la inclusió amplifiquen una opció de vida. Donen nom i cognom a la inclusió.
Felicitat i moltes gràcies mestre.

divendres, 5 de desembre del 2014

La millor escola per la Bea

Ja fa temps que el Diari d'educació proposa articles i reportatges que et fan pensar.

Lavínia era l’escola del barri i a la que anava el seu germà, dos anys més gran. I havia tingut i tenen altres alumes amb discapacitat, però cap amb el grau de dependència de la Bea (el seu certificat de discapacitat li marca un 75%). Explica la seva mare que, en aquell temps avui llunyans i superats, algú (que no esmenta ni cal) li va venir a dir alguna cosa així com que la inclusió està molt bé però que la Beatriz estava “massa discapacitada”. Són d’aquelles frases que es claven a l’ànima. El suport de la Fundació Aspasim, i la relació amb una altra mare que havia viatjat al Canadà, on li havien ensenyat alumnes amb Angelman a l’aula ordinària, van ser determinants perquè la família mantingués la seva voluntat de seguir endavant.

Aquest article és un exemple més. Interessant ja que mostra les dificultats reals en que es pot trobar una família que creu amb l'escola inclusiva però esperançador pel treball de la comunitat per fer-ho realitat




dimecres, 22 d’octubre del 2014

ATENEU EDUCATIU

Alguns moments necessitem sotragades per despertar de la somnolència que ens provoca un dia a dia massa intents i sense espai per la reflexió. Per això la saviesa de L'ateneu educatiu, pot ajudar-nos a despertar.
I ens passa a totes i a tots. Jo el primer.
Un mes després de començar el curs i encara no mhe parat a pensar amb com s'ha iniciat aquest curs. (amb la LOMCE, amb el desplegament de la LEC i amb la desaparició qualsevol intent de nadar a contracorrent dins del claustre. Amb un consell escolar convertit en un òrgan consultiu. Amb un sistema educatiu excloent i elitista).
Només m'he mirat el melic i no he fet res, ni he dit res. Per sort ells no callen. Com diu la seva capçalera.

Blog que us convida, repta i incita a pensar i construir l'educació sense anar amb embuts ni cobrar subvencions. Un espai obert a l'intercanvi i la participació. Una cerca de marcs comuns sobre i per l'educació. Un espai educatiu al cap i a la fi.


ATENEU EDUCATIU