L'extraterrestre

L'altre dia a una aula de sisè vaig passar el vídeo  UNICEF Chile utilitza per treballar el bouling a l'escola.
Vam parlar de judicis, de capacitats, de tolerància, de valor, de diferència, de empatia, d'emocions, de respecte de tantes coses....
Que no crec que sigui una eina que puguem deixar perdre.

"seguim esperant una escola per tots"

Les referències pedagògiques que es repeteixen en aquesta conversa podrien ser una bona manera de reflexionar en un claustre. Haurem d'obrir la porta de la creativitat dels mestres.

"seguim esperant una escola per a tots"
"l'escola no escolta"
"la paraula infància significa que no parla"
"el joc és dels nens"
"separar per edat no té sentit"
"podem treballar sobre tot el que tenen, l'educació es centre amb la única cosa que ens falta"

Los ‘sí’ de la Educación, por Francesco Tonucci

Hay vida en martes. La nueva educación

Treballant a l'escola inclusiva

Després de sis anys al Campderrós amb moltes coses apresses vaig decidir que era un bon moment per fer un canvi.

El meu estatus d'interí no em permetia tria un centre. Senzillament vaig deixar que el vent em portés allà on havia d'anar. (aquest deixar-me anar no va ser fàcil i  no ho hagués fet sense l'empenta que tinc a casa).

El 31 d'agost ( no recordava l'angoixa de no saber on aniràs que ens regala l'administració)  vaig conèixer el meu destí. El Puigventós de Olesa.

La culpa és del vent,

amiga de ningú,

ningú és perfecte com ho ets tu.

Aquesta escola treballa per racons i per plans de treball. Té una vocació clarament inclusiva,  de respecte pel ritme de les nenes i nens i amb la voluntat de donar una resposta global als alumnes.
He tingut sort i sóc feliç del meu destí.

Podria odiar aquest món, 

però tinc altres coses per fer.

No m’agradaria pensar 

que no hi vaig fer res.

Però no tot són flors i violes. Ahir vaig caure, va ser  quan la Berta es va donar un cop al cap, plorava i plorava. Vaig pensar que les coses no serien fàcils. 

No és el nyanyu d'ella,  és la meva impotència el que m'ha fet plorar a mi. Encara hem d'aprendre a jugar junts al pati.

Porto l’estiu a dins,

per si t’agafa fred,

busco el somriure etern en els teus ulls.

No puc enganyar-vos, tinc moments de crisi, de dubte i de pensar que no estic preparat per tantes responsabilitats.

No et facis tant el fort,

“aviam” si acabaràs perdent les forces.

Si entens la por, la sort, l’amor,

truca’m que ho arreglarem tot,

truca’m que arreglarem el món.

Però sóc feliç, tinc un repte molt gran. Treballo en una escola inclusiva.

Tot el que no faig bé, 

el que faig malament,

explica-m’ho demà.

El que creus que he de fer,

el que creus que és millor,

millor que ho facis tu.

Tinc gent al costat que porta molt temps treballant i que m'ajuden molt, que m'aixequen i que valoren els  meus esforços.

Tu només pots ser tu,

jo només puc ser això,

tu només pots ser així,

jo només sé que visc.

És veritat que no estem prou formats, que falten diners i que falta gent. Però no tenim excusa. Hem de seguir treballant per ser els ulls del Cristian (aquell alumne de baixa visió que fa que et repensis tot el teu discurs), hem de treballar per estar junts totes i tots a l'escola.

Podria ser com tu,

però ja tinc prou feines en ser jo

tot el dia pensant en qui és millor

i som com som.

Debat amb partits polítics sobre l’Escola Inclusiva

Qui és l'escola? L'escola som nosaltres. Com s'ho fa per servir-la si no ens serveix a nosaltres? 
Carta a una mestra

La tècnica FRATO-PUJOLÀS

Els mestres estem treballant des del dia 1 de setembre. Són dies de conèixer nous companys, de preparar classes i de visualitzar un nou curs. Dies on et fas una idea general del grup amb el que has de treballar llegint entrevistes, llegint actes d’avaluació, parlant amb els companys..... 

Per acabar  tota aquesta projecció jo utilitzo la tècnica FRATO-PUJOLÀS

Primer miro atentament aquestes  imatges…..

Després penso que aquest curs 

NO TRACTARÉ A TOTS ELS ALUMNES IGUAL, ELS TRACTARÉ A TOTS IGUAL DE BÉ.

Molta sort mestres per aquest curs tant bonic que comença

Programa d'escola inclusiva i atenció a la diversitat per al curs 2015-2016

Aquests dies obrint la pàgina del Departament m'he trobat amb una convocatòria que desconeixia.

Informació per als participants de la borsa sobre l'acte públic d'adjudicació de places del Programa d'escola inclusiva i atenció a la diversitat per al curs 2015-2016

 

Buscant informació m'he sorprès gratament veient que:

l Departament informa al Comitè Intercentres que, un cop aprovat  l’acord del Parlament que suposa un augment de places de les categories de EEE, TIS i TEI, de cara al curs vinent té prevista la contractació de:

•  211 educadors/res d’educació especial  EEE
•  93 Tècnics d’Integració Social TIS
•  56 Tècnics d’educació infantil TEI

 Aquest programa té adjudicat un pressupost 

i forma part del pressupost d'ensenyament per aquest curs

En el següent enllaç podeu trobar el Text de la Llei 2/2015, de l’11 de març, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya 2015: http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6830/1410827.pdf

El que no hi ha manera de trobar és el Programa d'escola inclusiva i atenció a la diversitat. 

 Vull dir: els objectius, criteris, la finalitat, els beneficiaris d'aquest programa específic que finalitza el 31 de juliol del 2016.

Probablement és que no ho ser buscar. O que en aquest cas PROGRAMA signifiqui PERSONAL.

Sigui com sigui benvinguts al món de l'ensenyament. 

Igual que vosaltres jo també vaig treballar en el PAS, com a TEI realitzant tasques de suport educatiu en un centre. També vaig realitzar moltes altres tasques que no estaven escrites en aquell paper. Era un moment difícil, faltava personal i no sempre es podia atendre les necessitats de tots els infants. Posàvem pedaços, i suplia el coneixement amb molta voluntat. Segur que a vosaltres no us passarà.

 

 

Ajuts per a alumnes amb necessitat específica de suport educatiu

Recordeu que encara es pot sol·licitar els Ajuts per a alumnes amb necessitat específica de suport educatiu, i coneixeu alguna família que en pugui ser beneficiaria no dubteu a informar-la. Moltes vegades són ajuts que s'obliden.

Termini per presentar la sol·licitud: del 2 d'agost al 30 de setembre de 2015

SOL·LICITAR L'AJUT

 

Trencant barreres

 La joven está rompiendo las barreras de la moda, creando una nueva visión más inclusiva que pretende acabar con los estereotipos e integre a las personas con síndrome de Down en todos los ámbitos de la sociedad.

http://www.lavanguardia.com/de-moda/moda/20150819/54435902241/madeline-stuart-modelo-sindrome-de-down-debutara-nueva-york.html

No passa res

Aquesta nit de tempesta, la Montse m'ha explicat una conversa que ha tingut amb la Sumaya  (la Sumaya és una nena saharauí amb qui compartim dos mesos d’estiu des de fa cinc anys dins del programa Vacances en Pau).

Sumaya  – Com és que ha dit això l’Alba?

Montse   – L’Alba té Síndrome de Down i algunes vegades li costa entendre on es poden i no es poden dir les coses. N’està aprenent.

Sumaya   – I què és  Síndrome de Down?

Montse    – És una alteració cromosòmica que fa que li costi més aprendre, li costi més anar amb bicicleta, li costi més explicar-se, li costi més entendre….

Sumaya   – NO PASSA RES

La Montse m’explicava que aquell NO PASSA RES li havia sonat  gran,  era un……

"per a mi no canvia res, l’Alba és l’Alba, no deixaré que se surti amb la seva com ho he fet fins ara, la cuidaré i l’estimaré com ho fet  fins ara".

I sabeu què?, aquest NO PASSA RES ens ha fet feliços. Ens ha plantat als nostres nassos que la Sumaya mira a l’Alba com el què és. Una nena. Amb qui juga i es baralla, amb qui dorm i amb qui pinta, amb la que s’ha de partir el plat de macarrons i les abraçades de la Montse.

La Sumaya no mira trisomies, ni discapacitats, ni dificultats per escriure, ni handicaps. Ella només mira l’Alba i sabeu què? Això ens ha fet feliços.

Cine d'estiu

No sóc precisament un cinèfil consagrat. La meva última excursió al cine va ser Camino a la escuela  i  ja fa uns dies.

Així que això que escric no és ni una recomanació, ni una crítica de cine, ni publicitat. 

És senzillament el meu desig (que comparteixo aquí) de veure aquest estiu una pel·lícula. Però no és una pel·lícula qualsevol. És libanesa (això puja el meu nivell de cinèfil), segueix la tradició del cine de Berlanga ( això encara em fa pujar més de categoria) i per últim costa trobar cines on la passin (això és senyal inequívoca que em donaran una medalla del bon espectador).

Clar que el fet de que  surti un nen amb Síndrome de Down fa que tingui més números de que la vagi a veure. 

Creuant voreres, pujant el tren.....

Avui presento un relat de fets i una cançó..... el problema és que les vacances han fet que s'hagi barrejat tot plegat........

Creuant voreres, pujant al tren
Sents el que esperes quan parla la gent

Es màgic es meravellós
Que ens menteixin així
Jo no vull pas la veritat, vull ser feliç

Ho fan els jutges, els metges també
En el diaris i la TDT

Es màgic es meravellós
Que ens menteixin així
Jo no vull pas la veritat, vull ser feliç





En un principi el relat acabaria aquí (i tal i com ironitza en Joan Colomo ens quedem feliços, sense fer res)
Però amb la Plataforma per l'escola inclusiva de Catalunya hem buscat un altre final que diu així....

El Xavi ha fet també una bona reflexió a.....Papás de Alex

“la inclusió no és tractar a tots els alumnes igual, és tractar-los a tots igual de bé” Pere Pujolàs

Fa unes setmanes durant una reunió de la plataforma per una escola inclusiva una noia va comentar que amb les reunions que feien amb les comissions i amb les famílies tenien molts problemes per definir què era una escola inclusiva.

I vaig pensar per poder-la ajudar i també per respondre’m a mi mateix com era la millor manera de definir o d’explicar l’escola inclusiva.

L’escola inclusiva és un terme líquid, que va variant i que pren la forma en relació al context. L’escola inclusiva és un terme de difícil definició per la seva constant i infinita capacitat de caminar endavant.

Però avui tinc una bona manera per explicar què és l’escola inclusiva tal i com ho feia  el Mestre Pere Pujolàs.

“la inclusió no és tractar a tots els alumnes igual, és tractar-los a tots igual de bé”

Avui ha mort un Mestre  i mereix tots els reconeixements que li puguem fer.

Jo agafaré el llibre Aprendre junts, alumnes diferents i el tornaré a llegir. I em tornaré a meravellar de com explica i defineix  l’escola inclusiva, de com presenta el treball cooperatiu i de com el defensa com a una metodologia inclusiva .

El  Mestre Pere Pujolàs que avui ha mort  ens deixa moltes coses per aprendre i moltes coses per fer encara.

“Una malaltia molt difosa és el diagnòstic”

En alerta, atents, crítics, actius, oberts, dialogants, participatius, informats......... així és com hem d'estar com a ciutadans. És la nostra obligació. De fet, és la manera en que l'espai comú on vivim sigui cada dia millor. Si deixem que les decisions es prenguin sense cap tipus de control ens trobarem fent maratons per la investigació de les malalties del cor i amb un estat ple de vies de l'AVE que no et porten enlloc.

PER A UN CONSENS CLÍNIC DEL TDAH    

                                    

“Una malaltia molt difosa és el diagnòstic”

Karl Kraus

Coneixedors del Protocol per al maneig del Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH) infanto-juvenil en el Sistema Sanitari Català –presentat pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya el passat 6 de maig– els sotasignants: professionals dedicats a la clínica de les simptomatologies psíquiques, docents, treballadors socials, institucions, associacions i familiars d’afectats, volem comunicar als nostres polítics i autoritats sanitàries, mitjans de comunicació i ciutadania en general, que aquest Protocol suposa:

• Un  pas  més  en  la política  de  patologitzar i medicalitzar la vida en general i la infància i adolescència en particular
• Un  menyspreu  a  les  diferents  teories i  pràctiques existents en la clínica de les simptomatologies psíquiques, i en conseqüència:
• Un atemptat contra la llibertat d’elecció dels pacients.

 LLEGIR SENCER EN CATALÀ I SIGNAR
Descarregar en PDF

Per a signar CLIQUEU AQUÍ
Per a adhesions institucionals envieu un e-mail a: consensotdah@gmail.com
Correspondència: consensotdah@gmail.com
Més informació: http://consensotdah.blogspot.com