dimarts, 30 d’agost del 2016

Parlar amb propietat

El llenguatge discriminatori (encara que sigui per ignorància ) s'utilitza i no es deixarà de fer si entre tots no donem les eines correctes per parlar amb propietat. El Llenguatge discriminatori es produeix en tots els àmbits de la vida ( a l'escola, al parc, a l'hospital, als claustres i a la plaça de l'ajuntament). Per això s'ha de fer un treball de sensibilització i convertir la ignorància en respecte.


 
 
Una cerca simple m'ha permès recollir en un moment un seguit d'articles que parlen sobre el llenguatge discriminatori. Evidentment tots són interessants.

http://www.social.cat/opinio/passes-cap-a-un-llenguatge-no-discriminatori http://www.report.cat/periodisme-sindrome-down-exit21/
http://www.iodisgital-catalunya.cat/plantilla.php?idPlantilla=205 http://www.cac.cat/pfw_files/cma/forum/documents/Formes_discriminaci__discapacitat.pdf
http://www.ccma.cat/llibredestil/manual-dus/persones-amb-discapacitat http://www.mesadiversitat.cat/pfw_files/cma/MDA/materials_mesa/materials_mesa/guia_breu_llenguatge_inclusiu1.pdf
http://oficinaigualtat.uib.cat/digitalAssets/317/317899_recomanacions-per-a-lus-no-sexista-ni-androcentric-del-llenguatge-i-de-les-imatges-en-el-mitjans-de-comunicacio.-univeristat-de-lleida-.pdf
http://mujeresperiodistas.net/?p=1595

Per realitzar una proposta un llenguatge inclusiu jo utilitzaré la conversa que vaig compartir amb l' @304olga . Mama i mestre d'educació especial és una companya inconformista amb qui m'agrada discutir i sobretot de qui m'agrada aprendre.

- La meva filla NO ÉS Síndrome de Down. Intento parlar de les seves capacitats i no de les seves mancances. Però si no m'entenen els dic que TÉ SD.

- Les paraules són un pilar bàsic per on començar... sense voler es queden a dins nostre i ens estructuren el pensament inconscientment.

- Quan diem ÉS un SD, PC, TEA... és com si parléssim d'una condició que determina completament la personalitat del nen.

- Quan diem aquest nen TÉ SD, PC, TEA... és com si incidíssim en el diagnòstic.

- Al parlar d'un nen AMB SD, PC, TEA... fem referència de manera respectuosa a la personalitat del nen. És el Pol, Laura, Àlex... amb la seves característiques concretes de personalitat, més la diferència en concret, que el complementa, que està allà, però que no el defineix.

Important eliminar del nostre llenguatge el ÉS . De fet, aquest ÉS porta implícita una d'aquelles "etiquetes" que tant volem evitar.