Ramon Coma ens va explicar una visió de com i de cap a on pot anar l'escola inclusiva.
Va ser molt interessant i com cada xerrada amb de la que participem vam emportar-nos moltes coses.
"És important el que ets, no el que no ets. Reconeix el que tens"
"El projecte educatiu és el que importa, no es només el mestre".
"La individualització es el acte mes important de l'educació."
"La tecnologia, els recursos han de servir per a tots els alumnes de l'aula"
"El més preocupant de les retallades és que provoca una tendència a separar-nos cada vegada més"
"La relació amb nens amb discapacitat beneficia a tothom. Compartir fa créixer a tots els alumnes.
I sobretot fa que hi hagi un coneixement i una empatia entre tots."
"si posem l'accent en la discapacitat ens equivoquem. L'accent l'hem de posar en que tenim un nen"
"L'actitud reforça mes el model que no pas mil paraules. L'exemple dels pares és molt més important que les reflexions que se li puguin fer."
Però com sempre ens van quedar dubtes per aclarir?
Com podem encaixar la individualitat amb un sistema on l'avaluació demana un patró molt concret?
Fa l'administració una aposta clara per la Inclusió?
Són les escoles tant inclusives com ens volen fer creure?
La inclusió és un procés i no té fi. Però estem en el camí correcte?
Amb l'actual currículum es despleguen totes les capacitats dels alumnes?
Seguiran les vetlladores el curs 2012-13?
Després de la xerrada vam compartir una estona amb els companys de la comissió de l'escola inclusiva de la Sínia. Porten un temps treballant i sobretot tenen el positivisme. Fan petits passos, fan coses, fan de la Sínia una escola més inclusiva. I ja ho sabem "si posem un gra de sorra canviarem..............."
