L'escola inclusiva es mou és una plataforma de comunicació per compartir i conèixer pràctiques que ajudin a crear una escola inclusiva.
La majoria d'informació del nostre bloc fa referència a la inclusió de persones amb discapacitat.
La xarxa va plena d'un reportatge que emet TEB vist.
No coneixia el projecte d'aquesta televisió, ni la feina que estan realitzant, ni totes les possibilitats que té aquest mitjà.
Clar que tampoc coneixia aquest grup cooperatiu. TEB
Quan m'he posat a llegir quantes coses fan i com està organitzat m'he adonat una vegada més, que tenim molta sort amb tanta gent treballant per una societat inclusiva.
I quantes coses i de quanta gent hem d'aprendre......
Els deu minuts de reportatge són una bona eina per aquelles persones escèptiques, una manera de presentar l'escola inclusiva com una realitat i no com una utopia.
Vull compartir aquest vídeo que parla d'inclusió. I en parla un "ACTIVISTA" de la inclusió, potser sorprèn la claredat amb que ho fa, els termes que utilitza però és un discurs necessari, una sotragada a la quietud que ens porta la quotidianitat. Cosificar, oprimir, estigmatitzar, por, diferencialisme, discurs de resistència.......
Potser amb una sola visió de la conferència no en tindrem prou per poder captar totes les afirmacions que dóna....PERÒ ESCOLTA'L UNA VEGADA PER CANVIAR DE MIRADA.
XII Jornades Internacionals sobre la Síndrome de Down.
Conferència
És un dret. Famílies, entitats i escoles en el procés d'inclusió educativa.
Ignacio Calderón Almendros. Professor del Departament de Teoria i Història de l'Educació de la Universitat de Màlaga.
Fa temps que vam posar al bloc la notícia del Rubén i la seva família. Una família que volien escolaritzar el seu fill en una escola ordinària i no en una escola d'educació especial com pretenia la Junta Educativa de Castellà Lleó.
Crec que el problema no s'ha resolt. La Junta ha retirat l'acusació (és molt greu la denúncia que havien interposat) i per això han absolt la família. Però el pensament, la llei i la intenció de les institucions segueix igual. Segueixen mirant a la discapacitat com un problema per les seves taules de resultats. La seva lògica de homogeneïtzació els obliga a segregar a les persones que no entren en els seus canons productius.
l'equip del Rubén han fet un bon contraatac i els han marcat un gol. Ara tenen la pilota els altres i a sobre tenen l'arbitra a favor. Segueix lluitant
Nota de Premsa.-
EL CERMI CELEBRA L'ABSOLUCIÓ DE LA FAMÍLIA LLEONESA ACUSADA D'ABANDÓ FAMILIAR
El Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI) celebra la sentència del Jutjat Penal nº 1 de Lleó, que absol els progenitors d'una persona amb síndrome de Down del delicte d'abandonament de família, per negar-se a escolaritzar al seu fill en un centre d'educació especial, com ordenava l'Administració educativa de Castella i Lleó, davant la impossibilitat de fer-ho en un centre inclusiu, com era el seu desig.
El CERMI saluda el desenllaç positiu del procés penal, que mai va haver d'arribar a produir-se, ja que l'exercici al dret humà a l'educació inclusiva, reconegut per la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, signada i ratificada per Espanya, ha d'estar garantit i ha de poder fer-se efectiu.
La responsabilitat en aquest cas és del sistema educatiu espanyol, de la seva legislació reguladora i de les administracions que l'apliquen, que ignoren els valors, principis i mandats superiors de la Convenció, que estableix el model d'educació inclusiva i l'exercici de la llibertat de elecció, mentre no desaparegui l'educació segregadora per raó de discapacitat.
En el seu moment, el CERMI va exigir a la Fiscalia de Lleó, que va exercir l'acció penal, que desistís de la mateixa, ja que suposava una aberració acusar criminalment als que, com aquesta família, volen fer ús d'un dret humà reconegut en un tractat internacional de Nacions Unides, i el sistema d'ensenyament espanyol l'hi impedeix sense cap justificació.
Així mateix, el CERMI ha demanat la intervenció de la Fiscalia General de l'Estat en el cas, la qual va emetre a sol·licitud del CERMI un informe en què desaconsellava actuar criminalment i plantejava la renúncia a l'acció penal per la Fiscalia, el que finalment ha passat.
La Fiscalia de Lleó, atenent l'informe de la Fiscalia General de l'Estat, ha renunciat a l'acusació, produint com a conseqüència l'absolució d'aquests progenitors.
Aquest desgraciat cas judicial posa en evidència la completa incompatibilitat de la legislació espanyola en matèria d'educació amb la Convenció de l'ONU i la vulneració estructural i permanent del dret de les persones amb discapacitat a una educació inclusiva, sense discriminacions ni segregacions.
El CERMI en el moment de l'aprovació de la Llei Orgànica de Millora de l'Educació (LOMCE) ja va denunciar la contradicció de la mateixa amb la Convenció i va demanar a la Defensora del Poble que la recorregués davant el Tribunal Constitucional. De la mateixa manera, en els seus informes anuals sobre drets humans i discapacitat a Espanya, que el CERMI remet a les Nacions Unides, apareix constantment la queixa contra Espanya per mantenir una legislació educativa contrària als drets humans de les persones amb discapacitat.
Aquesta setmana ja he recomanat a dues persones que entressin a mirar aquesta aplicació.
Les dues recomanacions tot i ser diferents (un familiar d'un nen amb autisme i una estudiant que vol fer un treball de recerca molt relacionat amb la comunicació) m'han portat al mateix lloc.
I no és casualitat
"Una gran idea neix d'una gran necessitat"
Una aplicació i sobretot una intenció constant de fer més fàcil la vida de les persones és el que hi ha darrera d'aquesta gran història.
Algunes persones encara es pregunten si l'inclusió pot ajudar a la societat.
El simple desconeixement, la ignorància provoquen por i la por pot provocar violència.
Siguem senzills i no discriminem. Segur que tots aprenem molt més.
Aquesta és l'entrevista de feina d'un germà a l'altre:
L'entrevista senzilla però que ho diu tot.
"Creiem en les persones, la diversitat i la senzillesa. Es riuen de la nostra diversitat, nosaltres ens riem per la seva ignorància" (Jack N John ')
Aquest articles és per les persones (jo en sóc el principal representant) que els agrada l'educació però que no sempre poden seguir l'actualitat i van despistats buscant referents clars i concrets que marquin la direcció adequada. També pels despistats (en torno a ser un bon referent) que no sempre llegeixen tot el què els hi arriba. També és un bon article per mestres que tinguin ganes de fer una sessió de llengua que parla de llengua, per a somiatruites i per bevedors de cervesa sense alcohol. Però sobretot és un article per aquelles persones que dirigeixen el món que nosaltres volem canviar.
No l'he fet jo. És del J.M Jarque. Jo senzillament l'he llegit i el vull compartir.
Com ja fa en tres edicions, un acte previ a la Festa per una societat inclusiva al Garraf, és l'Espai de Debat per un sistema educatiu inclusiu de l'alumnat amb discapacitat.
La Plataforma ciutadana per una societa inclusiva al Garraf convidem a
centres educatius, entitats, professionals, especialistes, AMPES i a
tothom que estigui interessat en el tema, a trobar-se i a dialogar.
Aquest any el debat tindrà com a títol: PARTICIPACIÓ I FORMACIÓ: UN REPTE PER L’ESCOLA INCLUSIVA.
Us esperem el dia 28 d'abril a Universitat Politècnica de Catalunya, a les 18 hores.
Un dels puntals per facilitar la inclusió a l'escola ordinària és el PI
Un PI és:
El conjunt d’actuacions, mesures i suports que es planifiquen i s’acorda implementar per donar resposta a un alumne/a de manera personalitzada degut a que presenta unes necessitats educatives específiques o singulars
Un pla escrit que descriu el pla d’estudis i/o suports que requereix un alumne, tenint en compte els seus punts forts i les seves necessitats per aprendre i mostrar el seu aprenentatge
Un registre de les adaptacions personalitzades necessàries per ajudar l’estudiant a construir el seu aprenentatge
Un document de treball que resumeix els objectius d’aprenentatge que s’han modificat, tenint en compte els objectius del curs, àrea o matèria en el/la que està matriculat amb els seus congèneres
Un document de treball en el que es determinen objectius diferents i complementaris als que segueixen els companys del grup d’edat
Una eina per tal que l’estudiant, els seus pares i qualsevol altra persona que sigui responsable del PI, rendeixi comptes sobre l’assoliment dels objectius modificats i/o diferents que estan sota la seva competència
Jornada teòrico pràctica sobre les bases conceptuals per elaborar programes individualitzats (PI) i el seu desenvolupament pràctic en diferents perfils de necessitats educatives específiques (N.E.E).
El Col-legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC)
Com ja hem dit més d'una vegada, hi ha persones que fan el primer pas endavant per assolir un objectiu comú. Un pas endavant que en beneficia a totes i a tots.
En alguns moments la falta d'informació o el desconeixement del tema fa que aquest pas l'hagin de fer altres i nosaltres no puguem.
A partir del dia 25 d'abril ja no tindrem excusa i serem molts més els del pas endavant. El col·lectiu Papàs de Alex proposen una formació per conèixer els drets de les persones amb discapacitat.
“Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer. Vostra raó es va desfent, la nostra és força creixent.”
Bones notícies.
Discriminar per discapacitat és il·legal.
Els mitjans de comunicació comencen a tractar amb cura les notícies que estan relacionades amb la discapacitat.
Efectivament que una família porti una asseguradora privada a judici i aquest es resolgui favorablement crea un precedent que faciliti les coses a la resta.
Amb el tema de la discapacitat sempre hi ha persones que van davant obrint un camí que no és fàcil. Imagineu-vos que faran aquestes persones el dia que no s'haguin de preocupar per la discriminació i es puguin dedicar a construir.
Segona bona notícia, és el tractament als mitjans de comunicació(Agència EFE).
No han utilitzat la formula erronea de ÉS i han utilitzat la forma correcte de TÉ. (jo sóc el Gil i tinc por a la incertesa)
El que no entenc és que si la notícia laq proporciona EFE i tots utilitzen les mateixes fonts (copia i pega) com és que dos diaris tractint la Síndrome de Down com una malaltia (és una alteració genètica) i els altres no.
El proper dissabte 21 de març, Down Catalunya us convida a una xerrada-col·loqui amb Mara Dierssen,
titulada “L’estudi del té verd. On som”. Dierssen explicarà els
resultats de la investigació en adults i les passes que s’estan fent per
aconseguir els recursos per fer aquest mateix assaig clínic amb població infantil,
on s’esperen resultats més espectaculars, tota vegada que el cervell
dels infants té molta més plasticitat i la EGCG actua sobretot millorant
la connectivitat entre neurones.
El divendres 13 de febrer vam anar a una xerrada sobre mestres Saharauis.
Va servir per situar-nos com estan política, econòmica,socialment i finalment per situar-nos com tenen l'educació en el camps de refugiats.
Evidentment que la precarietat de la seva situació com a refugiats no facilita que tinguin recursos en cap àmbit. I que les necessitats siguin moltes i de molts tipus. Però treballen i intenten fer la vida més fàcil als infants (els donen de menjar, els ofereixen el material que poden, es paguen els mestres.....)
Per assolir aquesta tasca tant difícil hi ha moltes entitats involucrades. En aquest cas la ONCE, SVH pel Sahara i l'Ajuntament de SVH van ser les entitats contracants i les que van participar de la xerrada.
Les explicacions de les mestres i del director d'una de les escoles van anar d'un costat cap a l'altre. De les mines anti-persona, a la sorra dels ordinadors. De la migdiada llarga a les haimes de Síria. Del plàstic que mengen les cabres a la indiferències dels estats davant de la seva situació.
Però si una cosa em va sorprendre molt va ser la preocupació de les mestres amb que les escoles era d'educació especial i els nens in-vidents no estaven inclosos en aules ordinàries. Amb tots els dèficits que tenen i preocupats per la Inclusió. Una altra lliçó de vida que m'han fet. Felicitats per la feina.
El senyor J.M Jarque ens fa arribar aquest interessant article de l'escola inclusiva.
No és un article divulgatiu amb solucions definitives al problema de l'ineficient del Govern actual (i dels anteriors). És senzillament la descripció quotidiana d'una lluita en la que estem tots implicats.
L'escola inclusiva no és un bé per una minoria. L'escola inclusiva és un bé comú.
"Es la pregunta que más nos hacen y la
respuesta es ´sí´ : los niños con discapacidad tienen derecho a ir
colegios ordinarios". Así lo reiteró ayer Cati Capó, portavoz de la Plataforma Escola Inclusiva de
Balears ante la veintena de personas del sector educativo que ayer les
arropó en su presentación: "Figura en el Convenio Internacional de Derechos de Personas con Discapacidad que España ratificó en 2008".
