dijous, 26 de març del 2015

PI Plans individualitzats

Un dels puntals per facilitar la inclusió a l'escola ordinària és el  PI

Un PI  és:
El conjunt d’actuacions, mesures i suports que es planifiquen i s’acorda implementar per donar resposta a  un alumne/a de manera personalitzada degut a que presenta unes necessitats educatives específiques o  singulars
 Un pla escrit que descriu el pla d’estudis i/o suports que requereix un alumne, tenint en compte els seus punts forts i les seves necessitats per aprendre i mostrar el seu aprenentatge
Un registre de les adaptacions personalitzades necessàries per ajudar l’estudiant a construir el seu aprenentatge
Un document de treball que resumeix els objectius d’aprenentatge que s’han modificat, tenint en  compte els objectius del curs, àrea o matèria en el/la que està matriculat amb els seus congèneres
Un document de treball en el que es determinen objectius diferents i complementaris als que segueixen els companys del grup d’edat
Una eina per tal que l’estudiant, els seus pares i qualsevol altra persona que sigui responsable del PI, rendeixi comptes sobre l’assoliment dels objectius modificats i/o diferents que estan sota la seva competència

M'agrada tant quan les coses són tant clares i estan tant ben fetes.
Està tant ben fet que qualsevol s'atreveix a fer-ne un. De eines en tenim moltes.

Potser encara trobareu més, però el problema segueix estan amb com es fa. No tots els mestres estem preparats per preparar un PI de veritat.

He trobat una jornada que potser ens pot ajudar.


Jornada d'Atenció a la Diversitat: Plans Individualitzats


Jornada teòrico pràctica sobre les bases conceptuals per elaborar programes individualitzats (PI) i el seu desenvolupament pràctic en diferents perfils de necessitats educatives específiques (N.E.E).

El Col-legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC)




dimarts, 24 de març del 2015

Els nostres drets

Com ja hem dit més d'una vegada, hi ha persones que fan el primer pas endavant per assolir un objectiu comú. Un pas endavant que en beneficia a totes i a tots.

En alguns moments la falta d'informació o el desconeixement del tema fa que aquest pas l'hagin de fer altres i nosaltres no puguem.
A partir del dia 25 d'abril ja no tindrem excusa i serem molts més els del pas endavant. El col·lectiu Papàs de Alex proposen una formació per conèixer els drets de les persones amb discapacitat.


“Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer. Vostra raó es va desfent, la nostra és força creixent.”
Ovidi Montllor

trobareu tota la informació a

Papas de Alex

Podeu fer les inscripcions a:

Inscripcions


dissabte, 21 de març del 2015

Il·legals

Bones notícies.
 Discriminar per discapacitat és il·legal.
 Els mitjans de comunicació comencen a tractar amb cura les notícies que estan relacionades amb la discapacitat.

 Efectivament que una família porti una asseguradora privada a judici i aquest es resolgui favorablement crea un precedent que faciliti les coses a la resta. Amb el tema de la discapacitat sempre hi ha persones que van davant obrint un camí que no és fàcil. Imagineu-vos que faran aquestes persones el dia que no s'haguin de preocupar per la discriminació i es puguin dedicar a construir.

 Segona bona notícia, és el tractament als mitjans de comunicació(Agència EFE).
No han utilitzat la formula erronea de ÉS i han utilitzat la forma correcte de TÉ. (jo sóc el Gil i tinc por a la incertesa)
El que  no entenc és que  si la  notícia laq proporciona EFE i tots utilitzen les mateixes fonts (copia i pega) com és que dos diaris tractint la Síndrome de Down com una malaltia (és una alteració genètica) i els altres no.

Potser els diaris utilitzen les definicions de la RAE???


  Una companyia es nega a assegurar un nen per tenir síndrome de Down

Un juez reprende a una aseguradora por excluir a un niño que tiene síndrome de Down


Quan es desperti avui l'Alba li explicaré que un jutge diu que és legal. Va com va


dijous, 5 de març del 2015

El te de les cinc

El proper dissabte 21 de març, Down Catalunya us convida a una xerrada-col·loqui amb Mara Dierssen, titulada “L’estudi del té verd. On som”. Dierssen explicarà els resultats de la investigació en adults i les passes que s’estan fent per aconseguir els recursos per fer aquest mateix assaig clínic amb població infantil, on s’esperen resultats més espectaculars, tota vegada que el cervell dels infants té molta més plasticitat i la EGCG actua sobretot millorant la connectivitat entre neurones.

dilluns, 23 de febrer del 2015

Mestres del Sahara

El divendres 13 de febrer vam anar a una xerrada sobre mestres Saharauis. Va servir per situar-nos com estan política, econòmica,socialment i finalment per situar-nos com tenen l'educació en el camps de refugiats.


 Evidentment que la precarietat de la seva situació com a refugiats no facilita que tinguin recursos en cap àmbit. I que les necessitats siguin moltes i de molts tipus. Però treballen i intenten fer la vida més fàcil als infants (els donen de menjar, els ofereixen el material que poden, es paguen els mestres.....)
Per assolir aquesta tasca tant difícil hi ha moltes entitats involucrades. En aquest cas la ONCE, SVH pel Sahara i l'Ajuntament de SVH van ser les entitats contracants i les que van participar de la xerrada.

 Les explicacions  de les mestres  i del director d'una de les escoles van anar d'un costat cap a l'altre. De les mines anti-persona, a la sorra dels ordinadors. De la migdiada llarga a les haimes de Síria. Del plàstic que mengen les cabres a la indiferències dels estats davant de la seva situació.

 Però si una cosa em va sorprendre molt va ser la preocupació de les mestres amb que les escoles era d'educació especial i els nens in-vidents no estaven inclosos en aules ordinàries. Amb tots els dèficits que tenen i preocupats per la Inclusió. Una altra lliçó de vida que m'han fet. Felicitats per la feina.

divendres, 20 de febrer del 2015

Familias y expertos denuncian que la escuela inclusiva retrocede 30 años con los ajustes y la LOMCE

El senyor J.M Jarque ens fa arribar aquest interessant article de l'escola inclusiva.
No és un article divulgatiu amb solucions definitives al problema de l'ineficient  del Govern actual (i dels anteriors). És senzillament la descripció quotidiana d'una lluita en la que estem tots implicats.
L'escola inclusiva no és un bé per una minoria. L'escola inclusiva és un bé comú.



"Es la pregunta que más nos hacen y la respuesta es ´sí´ : los niños con discapacidad tienen derecho a ir colegios ordinarios". Así lo reiteró ayer Cati Capó, portavoz de la Plataforma Escola Inclusiva de Balears ante la veintena de personas del sector educativo que ayer les arropó en su presentación: "Figura en el Convenio Internacional de Derechos de Personas con Discapacidad que España ratificó en 2008".

Article del diari de Mallorca

Seguirem atentament els moviments de

Plataforma Escola Inclusiva de Balears


dilluns, 16 de febrer del 2015

Futbol és futbol

Segur que ja heu vist aquest vídeo viral , però jo el poso. M'agrada l'esport i m'agrada que els nens tinguin il·lusió per l'esport. Segur que jugarà molt a futbol........


dimarts, 10 de febrer del 2015

Un nou decret

El model d’escola inclusiva a Catalunya passarà una prova de foc els propers mesos. El departament d’Ensenyament ha iniciat els tràmits per a elaborar un nou decret que regularà l’escolarització dels alumnes amb necessitats educatives especials (NEE), i que s’hauria de convertir en la palanca que promogués tots els canvis necessaris per que el sistema educatiu català esdevingui veritablement inclusiu. El decret s’ha obert a la participació de moltes entitats socials, però la cautela és tan extrema que cap no l’ha pogut llegir fins ara en la seva integritat, segons han confirmat diverses d’aquestes entitats a El Diari de l’Educació.


Un bon model pels que van darrera. Aquesta és l'esperança que tinc al llegir l'article del Víctor Saura.

Un nou decret sobre les necessitats educatives especials marca el ‘ser o no ser’ de l’escola inclusiva




No passa res i estem be de salut, però no crec que l'Alba es pugui beneficiar d'aquest Decret. I no per què no pugui arribar a ser un gran decret. Amb el suport de molts agents socials. I amb molts canvis necessaris i beneficiosos per una escola inclusiva. Però no crec que l'apliquin.

Tenen l'article 81.2 de la seva Llei d'educació i no en fan cas.

1. El projecte educatiu de cada centre ha d’incloure els elements metodològics i organitzatius necessaris per a atendre adequadament els alumnes amb trastorns d’aprenentatge o de comunicació que puguin afectar l’aprenentatge i la capacitat de relació, de comunicació o de comportament.

Tots teníem esperances amb el pla 2008-2015.Aprendre Junts i va ser això una gran esperança.
 S'han presentat molts projectes i estudis per canviar però no s'ha fet cas del que deien.

Podria agafar-me fins i tot a Drets Humans.....però no cal.

Molta gent ha treballat i s'ha esforçat per millorar les coses i crec que la vida de les persones amb capacitats diferents ha  millorat molt gràcies a aquest esforç.
Però no em crec que facin una escola inclusiva.

El canvi cap a l'escola inclusiva el faran les persones que tinguin perspectives més llargues que  quatre anys. I lamentablement aquest moment crec que encara no ha arribat.
El camí cap a la societat inclusiva va més per complir el que tenim.

divendres, 6 de febrer del 2015

La flor vermella amb la tija verda

Avui treballant el dibuix al postgrau d'educació infantil Waldorf m'ha vingut al cap un conte .......

La flor vermella amb la tija verda.

 Un nen petit va anar a l'escola. Era molt petit i l'escola era molt gran. Un matí la mestra va dir:
-Avui farem un dibuix!
-Que bé! - va pensar el nen, a ell li agradava molt dibuixar. Ell podia fer moltes coses, lleons, tigres, gallines i vaques, trens i vaixells,...
-Va treure la seva caixa de colors i va començar a dibuixar. Però la mestra va dir:
-Espereu, no és hora de començar- I ella es va esperar a que tots estiguessin preparats.
- Ara -deia la mestra- dibuixarem flors!
- Que bé!! - va pensar el nen- m'agrada molt dibuixar flors, i va començar pensar en omplir el full de flors de molts colors Però la mestra va dir:
- Espereu, jo us enseñaré com ho heu de fer.- i va dibuixar una flor vermella amb una tija verda. El nen va mirar la flor de la mestra i llavors la seva. A ell li agradava més la seva, , però no va dir res i va començar a dibuixar una flor com la de la mestra. Un altre dia, quan el nen entrava a la classe, la mestra va dir:
-Aviu farem fang!
-Que bé! - va pensar el nen - m'agrada molt el fang. Ell podia fer moltes coses amb el fang: serps i elefants, ratetes i ninots, camions i carretons, i va començar a estirar la seva bola de fang. Però la mestra va dir:
-Espereu, no és hora de començar. I va esperar fins que tots estiguessin preparats. -Ara- deia la mestra- farem un plat -Que bé! m'agrada fer plats- i el nen va començar pensar en fer plats de diferents formes i tanys,.. Però la mestra va dir:
- Espereu! Jo us ensenyaré com ho heu de fer.- i els va ensenyar a tots com fer un plat fondo! -Aquí ho teniu!- va dir la mestre- ja podeu començar. El nen va mirar el plat de la mestra i després el seu. A ell li agradava més el seu, però no va dir res i en va començar a fer un igual que el de la mestra. Molt aviat el nen va aprendre a esperar i mirar, a fer les coses igual que les feia la mestra, i a deixar de fer les coses que surgien de les seves propies idees. Va passar que un dia la seva familia va canviar de domicili i d'escola. En el seu primer dia a la nova escola la nova mestra ve dir:
-Avui farem un dibuix!
- Que bé! - va pensar el nen, i va esperar que la mestra li digués què havia de fer. Però la mestra no deis res, només caminava per l'aula. Quan va arribar on era el nen ella li va dir:
-que no vols començar el teu dibuix?
 -si -va dir el nen- què hem de fer?
- No ho sé fins que tu no ho facis! -va dir la mestra.
- i , com ho faig? - com vulguis tu. -i de qualsevol color?
-De qualsevol color!-va dir la metra- si tots fesim el mateix dibuix i fem servir els mateixos colors, com sabré quin és el teu?
 -No ho sé- va dir el nen. I va començar a dibuixar una flor vermella amb la tija verda!
 Helen Buckley


dijous, 15 de gener del 2015

2x1

Durant la vida tens TROBADES amb persones de qui aprens, de qui reps i  a qui acabes ADMIRANT.

Durant les IV Jornades "Potenciació dels Aprenentatges i Autonomia dels infants amb Síndrome de Down" que organitzen el grup de pares de familia-21, en col·laboració amb Barcelona Down i la Universitat Pompeu Fabra, podreu escoltar dos d'aquestes persones a qui jo admiro.

De la Fundació Down Cantàbria Emilio Ruiz.
Professor UVic d'inclusió a l'escola Pere Pujolàs

Potser la meva admiració no és suficient per convèncer a ningú per assistir a les jornades. 
Afegiré que també i participen  Germán Pérez FDC i Boris Mir (les intel·ligències múltiples).
Afegiré que en les jornades de família 21 que he participat l'organització sempre ha estat molt bona.
I per últim afegiré que la visió que donen en aquestes Jornades és totalment diferent a la que estem acostumats a sentir. Necessària per aquelles persones que realment pensem que s'han de canviar coses del nostre sistema educatiu.






Les Jornades es celebraran els propers dies 6 i 7 de Febrer a l'auditori de l'Idec. En el link adjunt trobareu tota la informació al respecte: programa, ponències i molt important, com fer les inscripcions !!!

dimarts, 16 de desembre del 2014

Bones festes

Un any més el grup d’Assessors d’il·lusions de la Fundació el Maresme són els protagonistes de la campanya de Nadal de l’Ajuntament de Mataró.





La Fundació Maresme m'ha un bon regal per aquest 2014

dissabte, 13 de desembre del 2014

Te o til·la

Comencem prenent-nos un te i fent una col·laboració en aquesta investigació. 



Però, després d'utilitzar la targeta bancaria,  també m'hauré de prendre una til·la. 

És vergonyós que els investigadors no rebin diners per desenvolupar la seva feina, que tinguin sous lamentables i que no valorem socialment la seva feina.
RNE (entrevista per la II setmana de la ciència indignada)
És molt trist que un país no cregui en el seu futur (educació i investigació) i que es permeti el luxe de demanar microdonacions per mantenir aquesta investigació i que a sobre aparegui el logo del "ministerio". 
Si, sóc demagògic i utilitzo les estructures d'estat (senat, portes giratòries, Ave, Diputació, càrrecs de confiança.....) per negar-me a creure que no hi ha diners per investigació, per educació, per sanitat....
Crec que no hi ha voluntat de que tots visquem millor. Es manté la idea que uns poquets visquin millor que mai, que  d'altres hem de sobreviure pensant-nos que ho tenim tot  i que a la gran majoria els hem d'explotar per mantenir els nostres privilegis. 
Ja està, la til·la fa efecte i començo a tranquil·litzar-me.  
Potser no canviarà res però la meva filla Alba m'ha ensenyat que ho hem d'intentar.


Los investigadores del Centro de Regulación Genómica (CRG) y del Instituto Hospital del Mar de Barcelona que trabajan en elsíndrome de Down han lanzado un SOS para salvar losproyectos pioneros que llevan a cabo y que pueden mejorar el rendimiento cognitivo de las personas con esta discapacidad.
Los recortes en investigación han llevado a los equipos de estos centros a tener que suspender el estudio en niños pequeños del proyecto sobre un componente presente en el té verde que mejora la memoria y el aprendizaje en personas con síndrome de Down, y que se probó con éxito en un estudio con adultos.
Llegiu tota la notícia al Periodico