dijous, 5 de març del 2015
El te de les cinc
El proper dissabte 21 de març, Down Catalunya us convida a una xerrada-col·loqui amb Mara Dierssen,
titulada “L’estudi del té verd. On som”. Dierssen explicarà els
resultats de la investigació en adults i les passes que s’estan fent per
aconseguir els recursos per fer aquest mateix assaig clínic amb població infantil,
on s’esperen resultats més espectaculars, tota vegada que el cervell
dels infants té molta més plasticitat i la EGCG actua sobretot millorant
la connectivitat entre neurones.
dilluns, 23 de febrer del 2015
Mestres del Sahara
El divendres 13 de febrer vam anar a una xerrada sobre mestres Saharauis.
Va servir per situar-nos com estan política, econòmica,socialment i finalment per situar-nos com tenen l'educació en el camps de refugiats.
Evidentment que la precarietat de la seva situació com a refugiats no facilita que tinguin recursos en cap àmbit. I que les necessitats siguin moltes i de molts tipus. Però treballen i intenten fer la vida més fàcil als infants (els donen de menjar, els ofereixen el material que poden, es paguen els mestres.....)
Per assolir aquesta tasca tant difícil hi ha moltes entitats involucrades. En aquest cas la ONCE, SVH pel Sahara i l'Ajuntament de SVH van ser les entitats contracants i les que van participar de la xerrada.
Les explicacions de les mestres i del director d'una de les escoles van anar d'un costat cap a l'altre. De les mines anti-persona, a la sorra dels ordinadors. De la migdiada llarga a les haimes de Síria. Del plàstic que mengen les cabres a la indiferències dels estats davant de la seva situació.
Però si una cosa em va sorprendre molt va ser la preocupació de les mestres amb que les escoles era d'educació especial i els nens in-vidents no estaven inclosos en aules ordinàries. Amb tots els dèficits que tenen i preocupats per la Inclusió. Una altra lliçó de vida que m'han fet. Felicitats per la feina.
Per assolir aquesta tasca tant difícil hi ha moltes entitats involucrades. En aquest cas la ONCE, SVH pel Sahara i l'Ajuntament de SVH van ser les entitats contracants i les que van participar de la xerrada.
Les explicacions de les mestres i del director d'una de les escoles van anar d'un costat cap a l'altre. De les mines anti-persona, a la sorra dels ordinadors. De la migdiada llarga a les haimes de Síria. Del plàstic que mengen les cabres a la indiferències dels estats davant de la seva situació.
Però si una cosa em va sorprendre molt va ser la preocupació de les mestres amb que les escoles era d'educació especial i els nens in-vidents no estaven inclosos en aules ordinàries. Amb tots els dèficits que tenen i preocupats per la Inclusió. Una altra lliçó de vida que m'han fet. Felicitats per la feina.
divendres, 20 de febrer del 2015
Familias y expertos denuncian que la escuela inclusiva retrocede 30 años con los ajustes y la LOMCE
El senyor J.M Jarque ens fa arribar aquest interessant article de l'escola inclusiva.
No és un article divulgatiu amb solucions definitives al problema de l'ineficient del Govern actual (i dels anteriors). És senzillament la descripció quotidiana d'una lluita en la que estem tots implicats.
L'escola inclusiva no és un bé per una minoria. L'escola inclusiva és un bé comú.
"Es la pregunta que más nos hacen y la respuesta es ´sí´ : los niños con discapacidad tienen derecho a ir colegios ordinarios". Así lo reiteró ayer Cati Capó, portavoz de la Plataforma Escola Inclusiva de Balears ante la veintena de personas del sector educativo que ayer les arropó en su presentación: "Figura en el Convenio Internacional de Derechos de Personas con Discapacidad que España ratificó en 2008".
Article del diari de Mallorca
Seguirem atentament els moviments de
No és un article divulgatiu amb solucions definitives al problema de l'ineficient del Govern actual (i dels anteriors). És senzillament la descripció quotidiana d'una lluita en la que estem tots implicats.
L'escola inclusiva no és un bé per una minoria. L'escola inclusiva és un bé comú.
"Es la pregunta que más nos hacen y la respuesta es ´sí´ : los niños con discapacidad tienen derecho a ir colegios ordinarios". Así lo reiteró ayer Cati Capó, portavoz de la Plataforma Escola Inclusiva de Balears ante la veintena de personas del sector educativo que ayer les arropó en su presentación: "Figura en el Convenio Internacional de Derechos de Personas con Discapacidad que España ratificó en 2008".
Article del diari de Mallorca
Seguirem atentament els moviments de
Plataforma Escola Inclusiva de Balears
dilluns, 16 de febrer del 2015
Futbol és futbol
Segur que ja heu vist aquest vídeo viral , però jo el poso. M'agrada l'esport i m'agrada que els nens tinguin il·lusió per l'esport. Segur que jugarà molt a futbol........
dimarts, 10 de febrer del 2015
Un nou decret
El model d’escola inclusiva a Catalunya passarà una prova de foc els
propers mesos. El departament d’Ensenyament ha iniciat els tràmits per a
elaborar un nou decret que regularà l’escolarització dels alumnes amb
necessitats educatives especials (NEE), i que s’hauria de convertir en
la palanca que promogués tots els canvis necessaris per que el sistema
educatiu català esdevingui veritablement inclusiu. El decret s’ha obert a
la participació de moltes entitats socials, però la cautela és tan
extrema que cap no l’ha pogut llegir fins ara en la seva integritat,
segons han confirmat diverses d’aquestes entitats a El Diari de
l’Educació.
Un bon model pels que van darrera. Aquesta és l'esperança que tinc al llegir l'article del Víctor Saura.
No passa res i estem be de salut, però no crec que l'Alba es pugui beneficiar d'aquest Decret. I no per què no pugui arribar a ser un gran decret. Amb el suport de molts agents socials. I amb molts canvis necessaris i beneficiosos per una escola inclusiva. Però no crec que l'apliquin.
Tenen l'article 81.2 de la seva Llei d'educació i no en fan cas.
Tots teníem esperances amb el pla 2008-2015.Aprendre Junts i va ser això una gran esperança.
S'han presentat molts projectes i estudis per canviar però no s'ha fet cas del que deien.
Podria agafar-me fins i tot a Drets Humans.....però no cal.
Molta gent ha treballat i s'ha esforçat per millorar les coses i crec que la vida de les persones amb capacitats diferents ha millorat molt gràcies a aquest esforç.
Però no em crec que facin una escola inclusiva.
El canvi cap a l'escola inclusiva el faran les persones que tinguin perspectives més llargues que quatre anys. I lamentablement aquest moment crec que encara no ha arribat.
El camí cap a la societat inclusiva va més per complir el que tenim.
Un bon model pels que van darrera. Aquesta és l'esperança que tinc al llegir l'article del Víctor Saura.
Un nou decret sobre les necessitats educatives especials marca el ‘ser o no ser’ de l’escola inclusiva
No passa res i estem be de salut, però no crec que l'Alba es pugui beneficiar d'aquest Decret. I no per què no pugui arribar a ser un gran decret. Amb el suport de molts agents socials. I amb molts canvis necessaris i beneficiosos per una escola inclusiva. Però no crec que l'apliquin.
Tenen l'article 81.2 de la seva Llei d'educació i no en fan cas.
1. El projecte educatiu de cada centre ha d’incloure els elements
metodològics i organitzatius necessaris per a atendre adequadament
els alumnes amb trastorns d’aprenentatge o de comunicació
que puguin afectar l’aprenentatge i la capacitat de relació,
de comunicació o de comportament.
Tots teníem esperances amb el pla 2008-2015.Aprendre Junts i va ser això una gran esperança.
S'han presentat molts projectes i estudis per canviar però no s'ha fet cas del que deien.
Podria agafar-me fins i tot a Drets Humans.....però no cal.
Molta gent ha treballat i s'ha esforçat per millorar les coses i crec que la vida de les persones amb capacitats diferents ha millorat molt gràcies a aquest esforç.
Però no em crec que facin una escola inclusiva.
El canvi cap a l'escola inclusiva el faran les persones que tinguin perspectives més llargues que quatre anys. I lamentablement aquest moment crec que encara no ha arribat.
El camí cap a la societat inclusiva va més per complir el que tenim.
divendres, 6 de febrer del 2015
La flor vermella amb la tija verda
Avui treballant el dibuix al postgrau d'educació infantil Waldorf m'ha vingut al cap un conte .......
La flor vermella amb la tija verda.
Un nen petit va anar a l'escola. Era molt petit i l'escola era molt gran. Un matí la mestra va dir:
-Avui farem un dibuix!
-Que bé! - va pensar el nen, a ell li agradava molt dibuixar. Ell podia fer moltes coses, lleons, tigres, gallines i vaques, trens i vaixells,...
-Va treure la seva caixa de colors i va començar a dibuixar. Però la mestra va dir:
-Espereu, no és hora de començar- I ella es va esperar a que tots estiguessin preparats.
- Ara -deia la mestra- dibuixarem flors!
- Que bé!! - va pensar el nen- m'agrada molt dibuixar flors, i va començar pensar en omplir el full de flors de molts colors Però la mestra va dir:
- Espereu, jo us enseñaré com ho heu de fer.- i va dibuixar una flor vermella amb una tija verda. El nen va mirar la flor de la mestra i llavors la seva. A ell li agradava més la seva, , però no va dir res i va començar a dibuixar una flor com la de la mestra. Un altre dia, quan el nen entrava a la classe, la mestra va dir:
-Aviu farem fang!
-Que bé! - va pensar el nen - m'agrada molt el fang. Ell podia fer moltes coses amb el fang: serps i elefants, ratetes i ninots, camions i carretons, i va començar a estirar la seva bola de fang. Però la mestra va dir:
-Espereu, no és hora de començar. I va esperar fins que tots estiguessin preparats. -Ara- deia la mestra- farem un plat -Que bé! m'agrada fer plats- i el nen va començar pensar en fer plats de diferents formes i tanys,.. Però la mestra va dir:
- Espereu! Jo us ensenyaré com ho heu de fer.- i els va ensenyar a tots com fer un plat fondo! -Aquí ho teniu!- va dir la mestre- ja podeu començar. El nen va mirar el plat de la mestra i després el seu. A ell li agradava més el seu, però no va dir res i en va començar a fer un igual que el de la mestra. Molt aviat el nen va aprendre a esperar i mirar, a fer les coses igual que les feia la mestra, i a deixar de fer les coses que surgien de les seves propies idees. Va passar que un dia la seva familia va canviar de domicili i d'escola. En el seu primer dia a la nova escola la nova mestra ve dir:
-Avui farem un dibuix!
- Que bé! - va pensar el nen, i va esperar que la mestra li digués què havia de fer. Però la mestra no deis res, només caminava per l'aula. Quan va arribar on era el nen ella li va dir:
-que no vols començar el teu dibuix?
-si -va dir el nen- què hem de fer?
- No ho sé fins que tu no ho facis! -va dir la mestra.
- i , com ho faig? - com vulguis tu. -i de qualsevol color?
-De qualsevol color!-va dir la metra- si tots fesim el mateix dibuix i fem servir els mateixos colors, com sabré quin és el teu?
-No ho sé- va dir el nen. I va començar a dibuixar una flor vermella amb la tija verda!
La flor vermella amb la tija verda.
Un nen petit va anar a l'escola. Era molt petit i l'escola era molt gran. Un matí la mestra va dir:
-Avui farem un dibuix!
-Que bé! - va pensar el nen, a ell li agradava molt dibuixar. Ell podia fer moltes coses, lleons, tigres, gallines i vaques, trens i vaixells,...
-Va treure la seva caixa de colors i va començar a dibuixar. Però la mestra va dir:
-Espereu, no és hora de començar- I ella es va esperar a que tots estiguessin preparats.
- Ara -deia la mestra- dibuixarem flors!
- Que bé!! - va pensar el nen- m'agrada molt dibuixar flors, i va començar pensar en omplir el full de flors de molts colors Però la mestra va dir:
- Espereu, jo us enseñaré com ho heu de fer.- i va dibuixar una flor vermella amb una tija verda. El nen va mirar la flor de la mestra i llavors la seva. A ell li agradava més la seva, , però no va dir res i va començar a dibuixar una flor com la de la mestra. Un altre dia, quan el nen entrava a la classe, la mestra va dir:
-Aviu farem fang!
-Que bé! - va pensar el nen - m'agrada molt el fang. Ell podia fer moltes coses amb el fang: serps i elefants, ratetes i ninots, camions i carretons, i va començar a estirar la seva bola de fang. Però la mestra va dir:
-Espereu, no és hora de començar. I va esperar fins que tots estiguessin preparats. -Ara- deia la mestra- farem un plat -Que bé! m'agrada fer plats- i el nen va començar pensar en fer plats de diferents formes i tanys,.. Però la mestra va dir:
- Espereu! Jo us ensenyaré com ho heu de fer.- i els va ensenyar a tots com fer un plat fondo! -Aquí ho teniu!- va dir la mestre- ja podeu començar. El nen va mirar el plat de la mestra i després el seu. A ell li agradava més el seu, però no va dir res i en va començar a fer un igual que el de la mestra. Molt aviat el nen va aprendre a esperar i mirar, a fer les coses igual que les feia la mestra, i a deixar de fer les coses que surgien de les seves propies idees. Va passar que un dia la seva familia va canviar de domicili i d'escola. En el seu primer dia a la nova escola la nova mestra ve dir:
-Avui farem un dibuix!
- Que bé! - va pensar el nen, i va esperar que la mestra li digués què havia de fer. Però la mestra no deis res, només caminava per l'aula. Quan va arribar on era el nen ella li va dir:
-que no vols començar el teu dibuix?
-si -va dir el nen- què hem de fer?
- No ho sé fins que tu no ho facis! -va dir la mestra.
- i , com ho faig? - com vulguis tu. -i de qualsevol color?
-De qualsevol color!-va dir la metra- si tots fesim el mateix dibuix i fem servir els mateixos colors, com sabré quin és el teu?
-No ho sé- va dir el nen. I va començar a dibuixar una flor vermella amb la tija verda!
Helen Buckley
dissabte, 31 de gener del 2015
dijous, 15 de gener del 2015
2x1
Durant la vida tens TROBADES amb persones de qui aprens, de qui reps i a qui acabes ADMIRANT.
Durant les IV Jornades "Potenciació dels Aprenentatges i Autonomia dels infants amb Síndrome de Down" que organitzen el grup de pares de familia-21, en col·laboració amb Barcelona Down i la Universitat Pompeu Fabra, podreu escoltar dos d'aquestes persones a qui jo admiro.
De la Fundació Down Cantàbria Emilio Ruiz.
Professor UVic d'inclusió a l'escola Pere Pujolàs
Potser la meva admiració no és suficient per convèncer a ningú per assistir a les jornades.
Afegiré que també i participen Germán Pérez FDC i Boris Mir (les intel·ligències múltiples).
Afegiré que en les jornades de família 21 que he participat l'organització sempre ha estat molt bona.
I per últim afegiré que la visió que donen en aquestes Jornades és totalment diferent a la que estem acostumats a sentir. Necessària per aquelles persones que realment pensem que s'han de canviar coses del nostre sistema educatiu.
Durant les IV Jornades "Potenciació dels Aprenentatges i Autonomia dels infants amb Síndrome de Down" que organitzen el grup de pares de familia-21, en col·laboració amb Barcelona Down i la Universitat Pompeu Fabra, podreu escoltar dos d'aquestes persones a qui jo admiro.
De la Fundació Down Cantàbria Emilio Ruiz.
Professor UVic d'inclusió a l'escola Pere Pujolàs
Potser la meva admiració no és suficient per convèncer a ningú per assistir a les jornades.
Afegiré que també i participen Germán Pérez FDC i Boris Mir (les intel·ligències múltiples).
Afegiré que en les jornades de família 21 que he participat l'organització sempre ha estat molt bona.
I per últim afegiré que la visió que donen en aquestes Jornades és totalment diferent a la que estem acostumats a sentir. Necessària per aquelles persones que realment pensem que s'han de canviar coses del nostre sistema educatiu.
Les Jornades es celebraran els propers dies 6 i 7 de Febrer a l'auditori de l'Idec. En el link adjunt trobareu tota la informació al respecte: programa, ponències i molt important, com fer les inscripcions !!!
dimarts, 16 de desembre del 2014
Bones festes
Un any més el grup d’Assessors d’il·lusions de la Fundació el Maresme
són els protagonistes de la campanya de Nadal de l’Ajuntament de Mataró.
La Fundació Maresme m'ha un bon regal per aquest 2014
La Fundació Maresme m'ha un bon regal per aquest 2014
dissabte, 13 de desembre del 2014
Te o til·la
Comencem prenent-nos un te i fent una col·laboració en aquesta investigació.
Però, després d'utilitzar la targeta bancaria, també m'hauré de prendre una til·la.
És vergonyós que els investigadors no rebin diners per desenvolupar la seva feina, que tinguin sous lamentables i que no valorem socialment la seva feina.
Si, sóc demagògic i utilitzo les estructures d'estat (senat, portes giratòries, Ave, Diputació, càrrecs de confiança.....) per negar-me a creure que no hi ha diners per investigació, per educació, per sanitat....
Crec que no hi ha voluntat de que tots visquem millor. Es manté la idea que uns poquets visquin millor que mai, que d'altres hem de sobreviure pensant-nos que ho tenim tot i que a la gran majoria els hem d'explotar per mantenir els nostres privilegis.
Ja està, la til·la fa efecte i començo a tranquil·litzar-me.
Potser no canviarà res però la meva filla Alba m'ha ensenyat que ho hem d'intentar.
Los investigadores del Centro de Regulación Genómica (CRG) y del Instituto Hospital del Mar de Barcelona que trabajan en elsíndrome de Down han lanzado un SOS para salvar losproyectos pioneros que llevan a cabo y que pueden mejorar el rendimiento cognitivo de las personas con esta discapacidad.
Però, després d'utilitzar la targeta bancaria, també m'hauré de prendre una til·la.
És vergonyós que els investigadors no rebin diners per desenvolupar la seva feina, que tinguin sous lamentables i que no valorem socialment la seva feina.
RNE (entrevista per la II setmana de la ciència indignada)
És molt trist que un país no cregui en el seu futur (educació i investigació) i que es permeti el luxe de demanar microdonacions per mantenir aquesta investigació i que a sobre aparegui el logo del "ministerio". Si, sóc demagògic i utilitzo les estructures d'estat (senat, portes giratòries, Ave, Diputació, càrrecs de confiança.....) per negar-me a creure que no hi ha diners per investigació, per educació, per sanitat....
Crec que no hi ha voluntat de que tots visquem millor. Es manté la idea que uns poquets visquin millor que mai, que d'altres hem de sobreviure pensant-nos que ho tenim tot i que a la gran majoria els hem d'explotar per mantenir els nostres privilegis.
Ja està, la til·la fa efecte i començo a tranquil·litzar-me.
Potser no canviarà res però la meva filla Alba m'ha ensenyat que ho hem d'intentar.
Los recortes en investigación han llevado a los equipos de estos centros a tener que suspender el estudio en niños pequeños del proyecto sobre un componente presente en el té verde que mejora la memoria y el aprendizaje en personas con síndrome de Down, y que se probó con éxito en un estudio con adultos.
Llegiu tota la notícia al Periodico
dimarts, 9 de desembre del 2014
Nom i cognom a l'escola inclusiva
Avui presentem la entrevista a Josep Maria Jarque, pedagog i terapeuta reconegut aquest 2014 com a "terrassenc" de l'any.
El senyor Jarque ha dedicat bona part de la seva vida a defensar l'escola inclusiva i la integració de les persones amb discapacitat.
Els premis que li donen en aquest pedagog implicat i compromés amb la inclusió amplifiquen una opció de vida. Donen nom i cognom a la inclusió.
Felicitat i moltes gràcies mestre.
divendres, 5 de desembre del 2014
La millor escola per la Bea
Ja fa temps que el Diari d'educació proposa articles i reportatges que et fan pensar.
Lavínia era l’escola del barri i a la que anava el seu germà, dos anys més gran. I havia tingut i tenen altres alumes amb discapacitat, però cap amb el grau de dependència de la Bea (el seu certificat de discapacitat li marca un 75%). Explica la seva mare que, en aquell temps avui llunyans i superats, algú (que no esmenta ni cal) li va venir a dir alguna cosa així com que la inclusió està molt bé però que la Beatriz estava “massa discapacitada”. Són d’aquelles frases que es claven a l’ànima. El suport de la Fundació Aspasim, i la relació amb una altra mare que havia viatjat al Canadà, on li havien ensenyat alumnes amb Angelman a l’aula ordinària, van ser determinants perquè la família mantingués la seva voluntat de seguir endavant.
Aquest article és un exemple més. Interessant ja que mostra les dificultats reals en que es pot trobar una família que creu amb l'escola inclusiva però esperançador pel treball de la comunitat per fer-ho realitat
Lavínia era l’escola del barri i a la que anava el seu germà, dos anys més gran. I havia tingut i tenen altres alumes amb discapacitat, però cap amb el grau de dependència de la Bea (el seu certificat de discapacitat li marca un 75%). Explica la seva mare que, en aquell temps avui llunyans i superats, algú (que no esmenta ni cal) li va venir a dir alguna cosa així com que la inclusió està molt bé però que la Beatriz estava “massa discapacitada”. Són d’aquelles frases que es claven a l’ànima. El suport de la Fundació Aspasim, i la relació amb una altra mare que havia viatjat al Canadà, on li havien ensenyat alumnes amb Angelman a l’aula ordinària, van ser determinants perquè la família mantingués la seva voluntat de seguir endavant.
Aquest article és un exemple més. Interessant ja que mostra les dificultats reals en que es pot trobar una família que creu amb l'escola inclusiva però esperançador pel treball de la comunitat per fer-ho realitat
dijous, 4 de desembre del 2014
III Seminari d’escola inclusiva
Seminari sobre escola inclusiva dirigit a docents, famílies i professionals del món de l’educació formal i no formal. Enguany, centrat en l’índex d’inclusió i el paper de les famílies i les AMPA en l’escola inclusiva.
Informacions pràctiques
Lloc: Seu del Districte de les Corts (Saló de Plens)
Dates: 27 de novembre, de 18.00 a 20.30 hores.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)