dijous, 24 de juliol del 2014
Vespre a La 2 - L'educació Inclusiva
09 abr. 2014
En el darrer curs escolar, gairebé 400 alumnes amb necessitats educatives especials a Catalunya han hagut de canviar-se de l'escola ordinària a un centre d'educació especial. I és que, la manca de recursos econòmics i de personal, estan posant en risc la inclusió a les escoles ordinàries
Aquest vídeo l'he trobat gràcies a la comissió de l'escola inclusiva de l'Afa de l'escola la Llacuna de Poble Nou
Algun dia totes aquestes comissions d'escoles inclusives s'hauran de trobar per compartir experiències i inquietuds?
dilluns, 21 de juliol del 2014
Ajudes de l'Estat
La Isabel i la Montse comparteixen aquesta informació.
Ayudas para alumnos con necesidad específica de apoyo
educativo (2014-2015).
Datos generales:
- Descripción:
Ayudas para cursar estudios reglados de enseñanza en niveles obligatorios y
postobligatorios detallados en la convocatoria.
- Modalidades:
- Ayudas y subsidios para
alumnado con necesidad específica de apoyo educativo derivada de
discapacidad o trastornos graves de conducta.
- Ayudas para programas
complementarios, a alumnos con necesidad específica de apoyo educativo
asociada a altas capacidades.
- Destinatarios:
Alumnos escolarizados en centros educativos españoles, que acrediten la
necesidad específica de recibir apoyo educativo y reúnan los requisitos
establecidos.
- Requisitos:
- Generales: acreditar la
necesidad específica de apoyo educativo, de acuerdo con lo requerido en
las bases de la convocatoria para distintas situaciones y tipos de ayuda
a conceder
- Económicos
- Dotación:
La cuantía a conceder tendrá distintos componentes, en función de los
requisitos y circunstancias del solicitante.
- Plazo de presentación
- Desde: 14 de julio de
2014
- Hasta: 30 de septiembre
de 2014
Plazo de presentación abierto
- ¿Cómo realizarlo?:
A través de la página web del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte
mediante formulario on-line.
Convocatoria:
- Texto convocatoria:
- Fecha de publicación:
12 de julio de 2014
Solicitud:
- Documentación requerida:
Para acreditar los requisitos generales:
Alguno de los tres siguientes documentos:
- Certificado de un equipo de
valoración y orientación de un centro base del Instituto de Mayores y de
Servicios Sociales u órgano correspondiente de la comunidad autónoma
- Certificado de un equipo de
orientación educativa y psicopedagógica o del departamento de orientación
dependientes de la administración educativa correspondiente (el
formulario genera el modelo)
- Certificado de discapacidad.
Para acreditar, en su caso, la necesidad de
recibir ayuda para reeducación pedagógica y del lenguaje: certificados
específicos de los equipos de orientación educativa y psicopedagógica o del
departamento de orientación dependientes de la administración
educativa correspondiente según los modelos que genera el formulario y certificación acreditativa del coste del
servicio expedida por el centro que lo presta (según el modelo que
genera el formulario).
Para acreditar las circunstancias que dan derecho
a deducción de la renta (familias numerosas, discapacidad
calificada, etc.), presentará también documentación
acreditativa según el caso: fotocopia del carnet de familia numerosa,
del libro de familia, del certificado de discapacidad, de la pensión de
orfandad, etc.
- Lugar de entrega:
Solicitantes con certificado reconocido de firma electrónica: a través del registro telemático del Ministerio de Educación, Cultura y
Deporte.
Solicitantes sin certificado reconocido de firma electrónica: imprimirán el modelo de solicitud y lo presentarán, una vez firmado, en el centro educativo en que se van a realizar los estudios en el curso 2014/2015.
Solicitantes sin certificado reconocido de firma electrónica: imprimirán el modelo de solicitud y lo presentarán, una vez firmado, en el centro educativo en que se van a realizar los estudios en el curso 2014/2015.
diumenge, 20 de juliol del 2014
Pedagogia Sistèmica
"El abordaje sistémico-fenomenológico ha puesto de manifiesto de una forma significativa que en el momento en que un miembro o parte de un sistema, sea cual sea, se siente excluido no tiene la certeza de pertenecer a ese sistema, éste entra en desequilibrio y en él emergen diferentes actitudes disruptivas que a menudo interpretamos, confusamente, como causas y responsabilidades individuales de aquellos que las manifiestan, cuando en realidad se trata de brotes sintomáticos que el sistema utiliza para mostrar algún desajuste.
En este sentido, los mayores esfuerzos de las instituciones educativas deben ir en la dirección de potenciar este sentimiento de pertenencia, favoreciendo todos aquellos procesos que permitan la inclusividad."
Això escriu Carles Perellada amb el seu article "La pedagogía sistémica: la educación sigue latiendo al compás de los tiempos" a Aula de Infantil Núm. 35. Enero-Febrero 2007.
Aquest juliol s'ha fet la I Setmana d'Estiu de Pedagogia Sistèmica Multidimensional de Catalunya, He fet una iniciació en aquesta pedagogia que fa propostes encaminades a la inclusió.
En este sentido, los mayores esfuerzos de las instituciones educativas deben ir en la dirección de potenciar este sentimiento de pertenencia, favoreciendo todos aquellos procesos que permitan la inclusividad."
Això escriu Carles Perellada amb el seu article "La pedagogía sistémica: la educación sigue latiendo al compás de los tiempos" a Aula de Infantil Núm. 35. Enero-Febrero 2007.
Aquest juliol s'ha fet la I Setmana d'Estiu de Pedagogia Sistèmica Multidimensional de Catalunya, He fet una iniciació en aquesta pedagogia que fa propostes encaminades a la inclusió.
Compartirem amb vosaltres totes les informacions que puguin interessar-nos i que serveixin per canviar la manera de mirar el món.
Es tracta de generar a les escoles climes convivencials positius
on les emocions i els valors que predominin siguin la confiança,
l’acolliment, el reconeixement, el respecte a la diferència, l’agraïment
i l’admiració. Això possibilita que l’escola sigui una plaça comuna,
una comunitat, on hi ha espai per a totes les identitats i totes
les intel·ligències, una escola viva i dinàmica, on els mestres i els
alumnes són investigadors i creadors de la realitat.
la xarxa amorosa per educar
Octaedro
Carles Parellada
Mercè Traveset
dilluns, 7 de juliol del 2014
Esport sense adjectius
L'Alba, la nostra filla participa d'un grup de gimnàstica rítmica. El Club esportiu Jeroni de Moragas.
Com qualsevol club vam gaudir d'unes portes obertes per veure com a pares tota la feina realitzada durant el curs. El que no podia pensar és que el final de curs tingués tant interès mediàtic.
TVE de Catalunya va fer un petit reportatge que vull compartir amb totes i tots vosaltres.
Les gimnastes expliquen la seva experiència com esportistes i els pares la nostra visió de pares. Aprofitant les meves lectures dels articles de Josep Maria Jarque li faig un petit homenatge amb la meva intervenció.
Com qualsevol club vam gaudir d'unes portes obertes per veure com a pares tota la feina realitzada durant el curs. El que no podia pensar és que el final de curs tingués tant interès mediàtic.
TVE de Catalunya va fer un petit reportatge que vull compartir amb totes i tots vosaltres.
Les gimnastes expliquen la seva experiència com esportistes i els pares la nostra visió de pares. Aprofitant les meves lectures dels articles de Josep Maria Jarque li faig un petit homenatge amb la meva intervenció.
dimarts, 24 de juny del 2014
L'escola sense adjectius
A la presentació de la revista Perspectiva Escolar "L’escola sense adjectius", Josep Maria Jarque obria la taula rodona amb unes paraules que ens poden situar en el moment i situació que estem com escola i com a societat. Com diu ell mateix "seguirem nedant contracorrent". Gràcies per compartir aquests pensaments
Sembla que tothom sap
molt bé què vol dir escola inclusiva: una escola oberta a tothom, una escola
què s’adapta a les capacitats de tots els seus alumnes i què no n’exclou cap
per raons de sexe, religió, origen social, discapacitat o qualsevol trastorn.
Així doncs, el que
podria ser una escola inclusiva, no pot ser confós amb la inclusió escolar,
artifici més que edifici. Una invenció verbal que exigeix un sondeig del sentit
del seu contingut.
De la mateixa manera
que per molt que en els mapes i atles espanyols,
Le Channel de la Manche, s’anomeni el
canal de la Mancha, mot que en àrab manxa vol
dir "terra seca", és evident que ni el canal té cap taca que el
cobreixi en la seva totalitat ni tampoc a La Mancha tenen un canal d’aquestes
dimensions.
La Manche ben traduït significa: la
Mànega, i així figura en els atles en català. Si us hi fixeu bé fa un dibuix
que sembla el de una mànega que acaba amb un puny, i en el seu punt més estret
s’hi troba, el Pas de Calais.
De manera semblant, la
invenció verbal Inclusió escolar, és
també una mala traducció de inclusive
schooling, ben traduït: escolarització
inclusiva no traeix el sentit del seu contingut.
Aquest artefacte
semàntic: “inclusió escolar”,
apareix també en l’articulat de la LEC. Verbalitzat sense respirar, pot semblar
equivalent a escolarització inclusiva,
però de fet revelen realitats contraposades.
A l’escola inclusiva, l’escola, la comunitat educativa, n’és el nucli del sintagma, i inclusiva
el complement del nucli. Per contra, quan es parla d’inclusió escolar, el complement es converteix en nucli.
Aquesta inofensiva
transmutació comporta no obstant un canvi de visió radical. En el primer cas és
l’escola, la comunitat educativa, la que s’adapta a l’alumne. En el segon és
l’alumne qui s’ha d’adaptar a l’escola, és l’alumne qui s’ha d’incloure,
sense que l’escola canviï ni el més mínim.
En altres paraules, la
inclusió escolar esdevé sinònim del que, en els anys setanta i vuitanta del
segle passat, s’anomenava integració física. L’alumne amb necessitats
educatives especials estava o està ara, a l’escola ordinària sense ser-hi,
sense participar plenament en les activitats del seu grup.
En canvi l’escola inclusiva és la que no tan
sols trenca barreres arquitectòniques sinó que obre les parets de les aules; la
que posa fi a la segmentació del coneixement per assignatures; és en la que,
tant els mestres, professors i especialistes, com els alumnes i els pares
treballen en equip; és la que es desfà de la cotilla dels grups d’edat, perquè
les competències s’assoleixen de manera transversal, a través de l’ensenyament
actiu i cooperatiu.
És l’escola que no
exclou ningú. És l’escola que exigeix l’excel·lència a tots i cada un dels seus
alumnes d’acord amb les seves capacitats. És la que té en compte el entorn
socio-familiar.
L’eina utilitzada és
la personalització i singularització de la resposta i la integració de la
mateixa en el pla del grup classe, on la competència, tant entre alumnes com
entre professors, esdevé treball cooperatiu, què exigeix a uns i altres donar
el millor de si mateixos.
És una escola-institut
on el seus mestres i professors no han renunciat, com a professionals de
l’educació, de la seva responsabilitat, derivant aquesta a altres
professionals.
És
evident que no es pot bastir una escola oberta a tothom sense el concurs dels
mestres i professors ordinaris. Els uns i els altres són les parets mestres que
sostenen l’estructura d’una escola inclusiva. Com a professionals de l’educació
són els responsables de respondre al dret a l’educació que tenen tots els
ciutadans i a correspondre a l’obligatorietat de l’ensenyament general bàsic
que estipula la Llei.
Un
dia anant de camí per la carretera de Fonteta, em vaig aturar davant d’un mas
gegantí, com ho són molts del que hi ha per l’Empordà. Aquest mas tenia
quatre contraforts que es mantenien amb
tota la solidesa contra unes parets mig enderrocades, sense cap teulada per
aguantar.
Si
les parets mestres no són tant o més sòlides que els contraforts, les teulades
cauen.
Tots
els recursos, o dit tal com ho estableix el Decret 117/84 del Govern de
Catalunya: “tots aquells mitjans d’ordre
personal, tècnic i material, (entre aquests els centres d’educació especial),
posats a disposició dels diferents nivells educatius del sistema escolar
ordinari perquè aquest doni ple
acompliment al dret constitucional d’aquests ciutadans a l’educació”, Tots aquests
recursos, aquests contraforts de poc serviran si les parets mestres no estan
prou ben assentades en els fonaments d’una escola inclusiva.
Segons
les dades presentades pel Departament d’Ensenyament en resposta a la moció
sobre l’escola inclusiva aprovada pel Parlament
el dia 5 de desembre dels 2013 i publicades en el D.O.P.C. de 22 abril
de 2014, a Catalunya es disposa de més 4.437 professionals dedicats a donar
suport a les escoles i instituts, per l’escolarització dels 10.986 alumnes amb
n.e.e. inclosos o integrats en
centres ordinaris:
Personal especialistes en centres
ordinaris
|
||||||
Dades dels anexes D.O.P. de 22 ABRIL 214
|
||||||
Educadors d'educació especial (sic)
|
413
|
|||||
Auxiliars d'educació especial
|
141
|
|||||
Logopedes
|
359
|
|||||
Mestres d'audició i llenguatge
|
485
|
|||||
Mestres, psicolegs per discapacitats visuals
(sic)
|
91
|
|||||
Psicolegs i pedagogs Eaps
|
545
|
|||||
Audioprotesistes
|
10
|
|||||
Treballadors Socials
|
109
|
|||||
Fisioterapeutes
|
75
|
|||||
Mestres d'educació especial *
|
1.867
|
|||||
Psicolegs i pedagogs Instituts *
|
342
|
|||||
TOTAL
|
4.437
|
|||||
* dades estimades pendents de confirmació, a l'alça.
|
||||||
Total alumnes inclosos en centres ordinaris
|
10.986
|
61%
|
||||
Ratio alumnes/ personal *
|
2,48
|
|||||
* sense comptar vetlladores i zeladores
|
||||||
Ves per on, el Departament no hi afegeix els 3.554 professionals dels
centres d’educació especial.
|
TOTALS
|
|||||
Total alumnes en centres ed. especial
|
6.927
|
17.913
|
||||
Personal en centres d'educació especial
|
3.454
|
7.891
|
||||
Ratio alumnes/ personal
|
2,01
|
2,27
|
||||
Tot
plegat fa pensar, més aviat, en una malversació dels recursos creats per a
l’escolarització dels alumnes amb necessitats educatives especials de manera
que, aquests recursos humans i tècnics en lloc de ser agents del canvi, acaben
fent de contraforts d’un edifici en mal estat.
I
finalment fa pensar també, en una voluntat política d’afavorir les escoles
diferenciades. És a dir aquells centres que es diferencien en raó dels alumnes
que seleccionen o aquells que els hi encolomen a causa de una mena de síndrome
de l’espectre diferenciador que sembla patir el Departament d’ensenyament:
centres
d’atenció educativa preferent, CAEP;
centres
educatius de complexitat màxima, CECM;
centres
només per a nens o nois;
centres
només per a nenes o noies;
centres
per només alumnes de famílies C.C. alt;
centres
només per alumnes amb un Q.I. alt;
centres
només per alumnes amb famílies en risc social;
centres
només per alumnes amb discapacitats; etc.etc.
En
síntesi, l’escola inclusiva exigeix un canvi total del sistema escolar. No és
pas en cap manera una escola només pensada perquè els alumnes amb discapacitats
hi puguin simplement “cabre-hi”.
No és
pas una escola que inclou o integra als alumnes discapacitats sinó que els
escolaritza i ho fa d’acord amb les
seves capacitats, com ho fa amb la resta dels seus alumnes i junt amb ells. És
una escola què en definitiva trenca amb l’actual sistema educatiu.
Com
diu Roger Slee, “l'educació inclusiva, no és doncs, una mena de "nova
educació especial". Sinó una forma de lluitar contra el fracàs i
l'exclusió i una clara denúncia de la pobresa i de les condicions
d'inferioritat de bona part de la població, així com de la indiferència col·lectiva,
que els que no sofreixen mostren davant del sofriment aliè”.
L’escola
inclusiva és doncs, abans que res i sobretot, una posició política, un projecte
ètic.
Vindrà
un dia que la paraula “escola” tindrà un significat universal i no caldrà que
l’acompanyem de cap adjectiu.
Mentrestant
caldrà continuar nedant contra corrent.
29 de
maig 2014- Taula Rodona presentació revista Perspectiva Escolar de: L’escola
sense adjectius.
Josep Maria Jarque
dimarts, 27 de maig del 2014
L'escola sense adjectius
El proper 29 de maig, a les 7 de la tarda i a la seu de l'ONCE a
Catalunya (C/Sepulveda, 1) tindrà lloc la taula rodona de presentació
del monogràfic de la revista Pespectiva Escolar 375: L'escola sense adjectius, sobre l'escola inclusiva.
No sempre tinc temps de penjar les coses que arriben. Però avui si. He deixat la feina de pare i m'he posat a buscar imatges i informació sobre aquesta taula rodona. I ho fet per "l'escola sense adjectius". Per aquest títol. Per aquesta escola que volem construir. I per la gent que treballa per fer.ho possible.
Gràcies Josep Maria Jarque. Que m'ha fet arribar la informació i que reflexiona obertament al Diari de l'Educació sobre els adjectius del nostre sistema escolar.
No sempre tinc temps de penjar les coses que arriben. Però avui si. He deixat la feina de pare i m'he posat a buscar imatges i informació sobre aquesta taula rodona. I ho fet per "l'escola sense adjectius". Per aquest títol. Per aquesta escola que volem construir. I per la gent que treballa per fer.ho possible.
Gràcies Josep Maria Jarque. Que m'ha fet arribar la informació i que reflexiona obertament al Diari de l'Educació sobre els adjectius del nostre sistema escolar.
dimecres, 16 d’abril del 2014
"Hem d'actuar de forma diferent"
"Actuar de manera diferent per marcar la diferència que el món necessita" és el títol de de la conferència inaugural de la III jornada d'inclusió digital que es va realitzar el 29 de març del 2014 a Viladecans.
Aquesta conferència anava a càrrec de Jutta Treviranus.
Buscant per la xarxa trobareu conferències d'aquests pedagoga amb tota la informació i referències que només escoltant-la podreu captar. Aquí només som capaços de llençar-vos algunes de les idees que vam recollir.
Pensaments.
La frase
Aquesta conferència anava a càrrec de Jutta Treviranus.
Buscant per la xarxa trobareu conferències d'aquests pedagoga amb tota la informació i referències que només escoltant-la podreu captar. Aquí només som capaços de llençar-vos algunes de les idees que vam recollir.
Pensaments.
- L'educació s'ha de transformar. Hem de desaprendre moltes de les coses que hem aprés malament.
- El coneixement no és estàtic, no és absolut.
- Els estudiants aprenen de manera diferent no els podem oferir una única manera d'aprendre.
- Els resultat milloren quan oferim aprenentatges individualitzats.
Propostes.
- FLOE (educació flexible i oberta)
- Arxiu portàtil d'experiències.
- Recursos idonis per les necessitats de l'alumne.
Una referència
Un llibre
Una cançó
- Dance me to the end of love (la cançó és una llicència que m'he pres, La Doctora Jutta en cap moment va fer referència a cap cançó)
"La discapacitat es pot entendre com el desajust entre les necessitats de l'aprenent i el que se li ofereix des del context"
"Qualsevol esquema de classificació no fa justícia, és violent vers algun individu".
dimarts, 15 d’abril del 2014
II Jornada de Productes de suport de disseny obert
El bloc
El tríptic
La matriculació
Amb tres enllaços ja tinc la notícia. Sense complicar-me, sense extravagàncies.
Algunes vegades les coses més senzilles són les que donen millors resultats. Els productes de suport de disseny obert (baix cost) volen ser això. Solucions senzilles amb un resultat extraordinari.
dijous, 10 d’abril del 2014
XI Festa per una societat inclusiva al Garraf
Fa temps un "per què?" es va fer famós en boca d'un entrenador. Les seves preguntes i respostes no et portaven enlloc ni deien res. Això sí, van passar-se una i una altra vegada pels mitjans de comunicació.
Avui des del Garraf responen al "per què?" de coses molt importants. Ho fan amb coherència i sense tanta expectació mediàtica. Però les seves respostes i les seves accions faran que un dia el nostres fills visquin en un país millor.
Perquè la inclusió social dels infants, joves i adults amb discapacitat encara està lluny d’haver-se assolit malgrat tots els avanços que hi ha hagut en els últims trenta anys.
Perquè encara és necessari explicar que les persones amb discapacitat són, abans que res, persones, ciutadans i ciutadanes amb drets i amb deures, amb capacitats i no solament discapacitats, subjectes que formen part de la societat no solament perquè hi són físicament, sinó perquè contribueixen a la seva articulació i desenvolupament.
Perquè en l’àmbit de l’educació, és l’únic sector d’alumnes del qual encara es posa en dubte si han d’accedir o no a l’ensenyament ordinari, sobretot quan tenen limitacions educatives importants.
Perquè encara és molt difícil l’accés al mercat laboral ordinari dels joves amb discapacitat.
Perquè encara hi ha molta gent que pensa que, pel seu bé, és millor que vagin a escoles especials, centres especials de treball, a esplais i centres d’esbarjo per nens, nenes i joves amb discapacitat.
LA INCLUSIÓ SOCIAL DELS INFANTS, JOVES I ADULTS AMB DISCAPACITAT ÉS UN BENEFICI PER A TOTHOM.
http://festasocietatinclusivagarraf.blogspot.com.es/
https://www.facebook.com/FestaPerUnaSocietatInclusivaGarraf
Avui des del Garraf responen al "per què?" de coses molt importants. Ho fan amb coherència i sense tanta expectació mediàtica. Però les seves respostes i les seves accions faran que un dia el nostres fills visquin en un país millor.
Perquè la inclusió social dels infants, joves i adults amb discapacitat encara està lluny d’haver-se assolit malgrat tots els avanços que hi ha hagut en els últims trenta anys.
Perquè encara és necessari explicar que les persones amb discapacitat són, abans que res, persones, ciutadans i ciutadanes amb drets i amb deures, amb capacitats i no solament discapacitats, subjectes que formen part de la societat no solament perquè hi són físicament, sinó perquè contribueixen a la seva articulació i desenvolupament.
Perquè en l’àmbit de l’educació, és l’únic sector d’alumnes del qual encara es posa en dubte si han d’accedir o no a l’ensenyament ordinari, sobretot quan tenen limitacions educatives importants.
Perquè encara és molt difícil l’accés al mercat laboral ordinari dels joves amb discapacitat.
Perquè encara hi ha molta gent que pensa que, pel seu bé, és millor que vagin a escoles especials, centres especials de treball, a esplais i centres d’esbarjo per nens, nenes i joves amb discapacitat.
LA INCLUSIÓ SOCIAL DELS INFANTS, JOVES I ADULTS AMB DISCAPACITAT ÉS UN BENEFICI PER A TOTHOM.
http://festasocietatinclusivagarraf.blogspot.com.es/
https://www.facebook.com/FestaPerUnaSocietatInclusivaGarraf
dilluns, 7 d’abril del 2014
Diari d'educació
Interessant entrevista a Gordon Porter al diari d'educació.
Aquest pedagog canadenc ofereix en una entrevista la majoria de claus per canviar el sistema educatiu i enfocar-nos a l'escola inclusiva.
El primer que cal assenyalar és que no estem parlant dels alumnes amb necessitats educatives sinó de la competència de l’escola. Per tant, la pregunta és si les nostres escoles estan preparades per acollir a tots els alumnes, i la resposta és que no, no ho estan, però ho podrien estar si nosaltres volguéssim.
Aquest pedagog canadenc ofereix en una entrevista la majoria de claus per canviar el sistema educatiu i enfocar-nos a l'escola inclusiva.
dijous, 3 d’abril del 2014
Club esportiu Jeroni Moragas
Els dimecres a la tarda la nostra filla, l'Alba, entrena amb un club de gimnàstica rítmica. El Club esportiu Jeroni Moragas.
Entrant al seu Sites podreu llegir que aquest any aquest club format per esportistes amb discapacitat ja està a la Federació Catalana de Gimnàstica Rítmica. De fet, és el primer club amb aquestes característiques que es federa.
Al wassap del club l'altre dia corria una frase que deia que:
"si acceptéssim la diversitat com un fet natural, no hauríem de parlar d'inclusió. Parlaríem de convivència"
Entrant al seu Sites podreu llegir que aquest any aquest club format per esportistes amb discapacitat ja està a la Federació Catalana de Gimnàstica Rítmica. De fet, és el primer club amb aquestes característiques que es federa.
Al wassap del club l'altre dia corria una frase que deia que:
"si acceptéssim la diversitat com un fet natural, no hauríem de parlar d'inclusió. Parlaríem de convivència"
Subscriure's a:
Missatges (Atom)