dijous, 24 de juliol del 2014

Vespre a La 2 - L'educació Inclusiva 09 abr. 2014 En el darrer curs escolar, gairebé 400 alumnes amb necessitats educatives especials a Catalunya han hagut de canviar-se de l'escola ordinària a un centre d'educació especial. I és que, la manca de recursos econòmics i de personal, estan posant en risc la inclusió a les escoles ordinàries Aquest vídeo l'he trobat gràcies a la comissió de l'escola inclusiva de l'Afa de l'escola la Llacuna de Poble Nou Algun dia totes aquestes comissions d'escoles inclusives s'hauran de trobar per compartir experiències i inquietuds?

dilluns, 21 de juliol del 2014

Ajudes de l'Estat

La  Isabel i la Montse comparteixen aquesta informació.

Ayudas para alumnos con necesidad específica de apoyo educativo (2014-2015).


Datos generales:
  • Descripción:
Ayudas para cursar estudios reglados de enseñanza en niveles obligatorios y postobligatorios detallados en la convocatoria.
  • Modalidades:
    • Ayudas y subsidios para alumnado con necesidad específica de apoyo educativo derivada de discapacidad o trastornos graves de conducta.
    • Ayudas para programas complementarios, a alumnos con necesidad específica de apoyo educativo asociada a altas capacidades.
  • Destinatarios:
Alumnos escolarizados en centros educativos españoles, que acrediten la necesidad específica de recibir apoyo educativo y reúnan los requisitos establecidos.
  • Requisitos:
    • Generales: acreditar la necesidad específica de apoyo educativo, de acuerdo con lo requerido en las bases de la convocatoria para distintas situaciones y tipos de ayuda a conceder
    • Económicos
  • Dotación:
La cuantía a conceder tendrá distintos componentes, en función de los requisitos y circunstancias del solicitante.
  • Plazo de presentación
    • Desde: 14 de julio de 2014
    • Hasta: 30 de septiembre de 2014
Plazo de presentación abierto
  • ¿Cómo realizarlo?:
A través de la página web del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte mediante formulario on-line.
Convocatoria:
  • Texto convocatoria:
  • Fecha de publicación:
12 de julio de 2014
Solicitud:
  • Documentación requerida:
Para acreditar los requisitos generales: Alguno de los tres siguientes documentos:
    • Certificado de un equipo de valoración y orientación de un centro base del Instituto de Mayores y de Servicios Sociales u órgano correspondiente de la comunidad autónoma
    • Certificado de un equipo de orientación educativa y psicopedagógica o del departamento de orientación dependientes de la administración educativa correspondiente (el formulario genera el modelo)
    • Certificado de discapacidad.
Para acreditar, en su caso, la necesidad de recibir ayuda para reeducación pedagógica y del lenguaje: certificados específicos de los equipos de orientación educativa y psicopedagógica o del departamento de orientación dependientes de la administración educativa correspondiente según los modelos que genera el formulario y certificación acreditativa del coste del servicio expedida por el centro que lo presta (según el modelo que genera el formulario).
Para acreditar las circunstancias que dan derecho a deducción de la renta (familias numerosas, discapacidad calificada, etc.), presentará también documentación acreditativa según el caso: fotocopia del carnet de familia numerosa, del libro de familia, del certificado de discapacidad, de la pensión de orfandad, etc.

  • Lugar de entrega:
Solicitantes con certificado reconocido de firma electrónica: a través del registro telemático del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.
Solicitantes sin certificado reconocido de firma electrónica: imprimirán el modelo de solicitud y lo presentarán, una vez firmado, en el centro educativo en que se van a realizar los estudios en el curso 2014/2015.

diumenge, 20 de juliol del 2014

Pedagogia Sistèmica

"El abordaje sistémico-fenomenológico ha puesto de manifiesto de una forma significativa que en el momento en que un miembro o parte de un sistema, sea cual sea, se siente excluido no tiene la certeza de pertenecer a ese sistema, éste entra en desequilibrio y en él emergen diferentes actitudes disruptivas que a menudo interpretamos, confusamente, como causas y responsabilidades individuales de aquellos que las manifiestan, cuando en realidad se trata de brotes sintomáticos que el sistema utiliza para mostrar algún desajuste.
En este sentido, los mayores esfuerzos de las instituciones educativas deben ir en la dirección de potenciar este sentimiento de pertenencia, favoreciendo todos aquellos procesos que permitan la inclusividad." 

Això  escriu Carles Perellada amb el seu article  "La pedagogía sistémica: la educación sigue latiendo al compás de los tiempos" a Aula de Infantil Núm. 35. Enero-Febrero 2007.

Aquest  juliol s'ha fet la I Setmana d'Estiu de Pedagogia Sistèmica Multidimensional de Catalunya,  He fet una iniciació en aquesta pedagogia que fa propostes encaminades a la inclusió.

Compartirem amb vosaltres totes les informacions que puguin interessar-nos i que serveixin per canviar la manera de mirar el món.

Es tracta de generar a les escoles climes convivencials positius
on les emocions i els valors que predominin siguin la confiança,
l’acolliment, el reconeixement, el respecte a la diferència, l’agraïment
i l’admiració. Això possibilita que l’escola sigui una plaça comuna,
una comunitat, on hi ha espai per a totes les identitats i totes
les intel·ligències, una escola viva i dinàmica, on els mestres i els
alumnes són investigadors i creadors de la realitat.
la xarxa amorosa per educar
Octaedro
Carles Parellada
Mercè Traveset

dilluns, 7 de juliol del 2014

Esport sense adjectius

L'Alba, la nostra filla participa d'un grup de gimnàstica rítmica. El Club esportiu Jeroni de Moragas.
Com qualsevol club vam gaudir d'unes portes obertes per veure com a pares tota la feina realitzada durant el curs. El que no podia pensar és que el final de curs tingués tant interès mediàtic.

TVE de Catalunya va fer un petit reportatge que  vull compartir amb totes i tots vosaltres.
Les gimnastes expliquen la seva experiència com esportistes i els pares la nostra visió de pares. Aprofitant les meves lectures dels articles de Josep Maria Jarque li faig un petit homenatge amb la meva intervenció.

dimarts, 24 de juny del 2014

L'escola sense adjectius

A la presentació  de la revista Perspectiva Escolar  "L’escola sense adjectius",  Josep Maria Jarque obria la taula rodona amb unes paraules que ens poden situar en el moment i situació que estem com escola i com a societat. Com diu ell mateix "seguirem nedant contracorrent". Gràcies per compartir aquests pensaments

Sembla que tothom sap molt bé què vol dir escola inclusiva: una escola oberta a tothom, una escola què s’adapta a les capacitats de tots els seus alumnes i què no n’exclou cap per raons de sexe, religió, origen social, discapacitat o qualsevol trastorn.
Així doncs, el que podria ser una escola inclusiva, no pot ser confós amb la inclusió escolar, artifici més que edifici. Una invenció verbal que exigeix un sondeig del sentit del seu contingut.
De la mateixa manera que per molt que en els mapes i atles  espanyols, Le Channel de la Manche, s’anomeni el canal de la Mancha, mot que en àrab manxa vol dir "terra seca", és evident que ni el canal té cap taca que el cobreixi en la seva totalitat ni tampoc a La Mancha tenen un canal d’aquestes dimensions.
La Manche ben traduït significa: la Mànega, i així figura en els atles en català. Si us hi fixeu bé fa un dibuix que sembla el de una mànega que acaba amb un puny, i en el seu punt més estret s’hi troba, el Pas de Calais.
De manera semblant, la invenció verbal Inclusió escolar, és també una mala traducció de inclusive schooling, ben traduït: escolarització inclusiva no traeix el sentit del seu contingut.
Aquest artefacte semàntic: “inclusió escolar”, apareix també en l’articulat de la LEC. Verbalitzat sense respirar, pot semblar equivalent a escolarització inclusiva, però de fet revelen realitats contraposades.
A l’escola inclusiva, l’escola, la comunitat educativa, n’és el nucli del sintagma, i inclusiva el complement del nucli. Per contra, quan es parla d’inclusió escolar, el complement es converteix en nucli.
Aquesta inofensiva transmutació comporta no obstant un canvi de visió radical. En el primer cas és l’escola, la comunitat educativa, la que s’adapta a l’alumne. En el segon és l’alumne qui s’ha d’adaptar a l’escola, és l’alumne qui s’ha d’incloure, sense que l’escola canviï ni el més mínim.
En altres paraules, la inclusió escolar esdevé sinònim del que, en els anys setanta i vuitanta del segle passat, s’anomenava integració física. L’alumne amb necessitats educatives especials estava o està ara, a l’escola ordinària sense ser-hi, sense participar plenament en les activitats del seu grup.  

En canvi l’escola inclusiva és la que no tan sols trenca barreres arquitectòniques sinó que obre les parets de les aules; la que posa fi a la segmentació del coneixement per assignatures; és en la que, tant els mestres, professors i especialistes, com els alumnes i els pares treballen en equip; és la que es desfà de la cotilla dels grups d’edat, perquè les competències s’assoleixen de manera transversal, a través de l’ensenyament actiu i cooperatiu.
És l’escola que no exclou ningú. És l’escola que exigeix l’excel·lència a tots i cada un dels seus alumnes d’acord amb les seves capacitats. És la que té en compte el entorn socio-familiar.
L’eina utilitzada és la personalització i singularització de la resposta i la integració de la mateixa en el pla del grup classe, on la competència, tant entre alumnes com entre professors, esdevé treball cooperatiu, què exigeix a uns i altres donar el millor de si mateixos.
És una escola-institut on el seus mestres i professors no han renunciat, com a professionals de l’educació, de la seva responsabilitat, derivant aquesta a altres professionals.


És evident que no es pot bastir una escola oberta a tothom sense el concurs dels mestres i professors ordinaris. Els uns i els altres són les parets mestres que sostenen l’estructura d’una escola inclusiva. Com a professionals de l’educació són els responsables de respondre al dret a l’educació que tenen tots els ciutadans i a correspondre a l’obligatorietat de l’ensenyament general bàsic que estipula la Llei. 
Un dia anant de camí per la carretera de Fonteta, em vaig aturar davant d’un mas gegantí, com ho són molts del que hi ha per l’Empordà. Aquest mas tenia quatre  contraforts que es mantenien amb tota la solidesa contra unes parets mig enderrocades, sense cap teulada per aguantar.
Si les parets mestres no són tant o més sòlides que els contraforts, les teulades cauen.
Tots els recursos, o dit tal com ho estableix el Decret 117/84 del Govern de Catalunya: “tots aquells mitjans d’ordre personal, tècnic i material, (entre aquests els centres d’educació especial), posats a disposició dels diferents nivells educatius del sistema escolar ordinari perquè aquest doni ple acompliment al dret constitucional d’aquests ciutadans a l’educació”, Tots aquests recursos, aquests contraforts de poc serviran si les parets mestres no estan prou ben assentades en els fonaments d’una escola inclusiva.
Segons les dades presentades pel Departament d’Ensenyament en resposta a la moció sobre l’escola inclusiva aprovada pel Parlament  el dia 5 de desembre dels 2013 i publicades en el D.O.P.C. de 22 abril de 2014, a Catalunya es disposa de més 4.437 professionals dedicats a donar suport a les escoles i instituts, per l’escolarització dels 10.986 alumnes amb n.e.e. inclosos o integrats en centres ordinaris: 
Personal especialistes en centres ordinaris



Dades dels anexes D.O.P. de 22 ABRIL 214



Educadors d'educació especial (sic)

                  413  


Auxiliars d'educació especial

                  141  


Logopedes



                  359  


Mestres d'audició i llenguatge

                  485  


Mestres, psicolegs per discapacitats visuals (sic)
                     91  


Psicolegs i pedagogs  Eaps


                  545  


Audioprotesistes


                     10  


Treballadors Socials


                  109  


Fisioterapeutes



                     75  


Mestres d'educació especial *

               1.867  


Psicolegs i pedagogs  Instituts *

                  342  


TOTAL



               4.437  


* dades estimades pendents de confirmació, a l'alça.









Total alumnes inclosos en centres ordinaris
             10.986  
 61%

Ratio alumnes/ personal *


                 2,48  


* sense comptar vetlladores i zeladores




Ves per on, el Departament no hi afegeix els 3.554 professionals dels centres d’educació especial.


TOTALS

 Total alumnes en centres ed. especial



               6.927
 17.913

Personal  en centres d'educació especial
               3.454  
 7.891

Ratio alumnes/ personal


                 2,01  
 2,27








Tot plegat fa pensar, més aviat, en una malversació dels recursos creats per a l’escolarització dels alumnes amb necessitats educatives especials de manera que, aquests recursos humans i tècnics en lloc de ser agents del canvi, acaben fent de contraforts d’un edifici en mal estat.
I finalment fa pensar també, en una voluntat política d’afavorir les escoles diferenciades. És a dir aquells centres que es diferencien en raó dels alumnes que seleccionen o aquells que els hi encolomen a causa de una mena de síndrome de l’espectre diferenciador que sembla patir el Departament d’ensenyament:
centres d’atenció educativa preferent, CAEP;
centres educatius de complexitat màxima, CECM;
centres només per a nens o nois;
centres només per a nenes o noies;
centres per només alumnes de famílies C.C. alt;
centres només per alumnes amb un Q.I. alt;
centres només per alumnes amb famílies en risc social;
centres només per alumnes amb discapacitats; etc.etc. 

En síntesi, l’escola inclusiva exigeix un canvi total del sistema escolar. No és pas en cap manera una escola només pensada perquè els alumnes amb discapacitats hi puguin simplement “cabre-hi”.
No és pas una escola que inclou o integra als alumnes discapacitats sinó que els escolaritza i   ho fa d’acord amb les seves capacitats, com ho fa amb la resta dels seus alumnes i junt amb ells. És una escola què en definitiva trenca amb l’actual sistema educatiu.
Com diu Roger Slee, “l'educació inclusiva, no és doncs, una mena de "nova educació especial". Sinó una forma de lluitar contra el fracàs i l'exclusió i una clara denúncia de la pobresa i de les condicions d'inferioritat de bona part de la població, així com de la indiferència col·lectiva, que els que no sofreixen mostren davant del sofriment aliè”.
L’escola inclusiva és doncs, abans que res i sobretot, una posició política, un projecte ètic.
Vindrà un dia que la paraula “escola” tindrà un significat universal i no caldrà que l’acompanyem de cap adjectiu.
Mentrestant caldrà continuar nedant contra corrent.

29 de maig 2014- Taula Rodona presentació revista Perspectiva Escolar de: L’escola sense adjectius.
Josep Maria Jarque 

dimarts, 27 de maig del 2014

L'escola sense adjectius

El proper 29 de maig, a les 7 de la tarda i a la seu de l'ONCE a Catalunya (C/Sepulveda, 1) tindrà lloc la taula rodona de presentació del monogràfic de la revista Pespectiva Escolar 375: L'escola sense adjectius, sobre l'escola inclusiva.


No sempre tinc temps de penjar les coses que arriben. Però avui si. He deixat la feina de pare i m'he posat a buscar imatges i informació sobre aquesta taula rodona. I ho fet per "l'escola sense adjectius". Per aquest títol. Per aquesta escola que volem construir. I per la gent que treballa per fer.ho possible.
Gràcies  Josep Maria Jarque. Que m'ha fet arribar la informació i  que reflexiona obertament al Diari de l'Educació sobre els adjectius del nostre sistema escolar.

dimecres, 16 d’abril del 2014

"Hem d'actuar de forma diferent"

"Actuar de manera diferent per marcar la diferència que el món necessita" és el títol de de la conferència inaugural de la III jornada d'inclusió digital que es va realitzar el 29 de març del 2014 a Viladecans.
Aquesta conferència anava a càrrec de Jutta Treviranus.

Buscant per la xarxa trobareu conferències d'aquests pedagoga amb tota la informació i referències que només escoltant-la podreu captar. Aquí només som capaços de llençar-vos algunes de les idees que vam recollir.

Pensaments.

  • L'educació s'ha de transformar. Hem de desaprendre moltes de les coses que hem aprés malament.
  • El coneixement no és estàtic, no és absolut.
  • Els estudiants aprenen de manera diferent no els podem oferir una única manera d'aprendre.
  • Els resultat milloren quan oferim aprenentatges individualitzats.
Propostes.
  • FLOE (educació flexible i oberta)
                        - Resposta a les necessitats individuals de l'estudiant.
                        - Arxiu portàtil d'experiències.
                        - Recursos idonis per les necessitats de l'alumne.
  • Com més àmplia sigui la xarxa més possibilitats d'aprenentatge tindrem.
  • OER
  • UDL
  • Arxiu portàtil de preferències.
Una referència
Un llibre
Una cançó
  • Dance me to the end of love  (la cançó és una llicència que m'he pres, La Doctora Jutta en cap moment va fer referència a cap cançó)
La  frase

"La discapacitat es pot entendre com el desajust entre les necessitats de l'aprenent i el que se li ofereix des del context"
"Qualsevol esquema de classificació no fa justícia, és violent vers algun individu".


dimarts, 15 d’abril del 2014

II Jornada de Productes de suport de disseny obert


El bloc
El tríptic
La matriculació

Amb tres enllaços ja tinc la notícia. Sense complicar-me, sense extravagàncies.
Algunes vegades les coses més senzilles són les que donen millors resultats. Els productes de suport de disseny obert (baix cost) volen ser això. Solucions senzilles amb un resultat extraordinari.





dijous, 10 d’abril del 2014

XI Festa per una societat inclusiva al Garraf

Fa temps un "per què?" es va fer famós en boca d'un entrenador. Les seves preguntes i respostes no et portaven enlloc ni deien res. Això sí, van passar-se una i una altra vegada pels mitjans de comunicació.
Avui des del Garraf responen al "per què?" de coses molt importants. Ho fan amb coherència i sense tanta expectació mediàtica. Però les seves respostes i les seves accions faran que un dia el nostres fills visquin en un país millor.




Perquè la inclusió social dels infants, joves i adults amb discapacitat encara està lluny d’haver-se assolit malgrat tots els avanços que hi ha hagut en els últims trenta anys.

Perquè encara és necessari explicar que les persones amb discapacitat són, abans que res, persones, ciutadans i ciutadanes amb drets i amb deures, amb capacitats i no solament discapacitats, subjectes que formen part de la
 societat no solament perquè hi són físicament, sinó perquè contribueixen a la seva articulació i desenvolupament.

Perquè en l’àmbit de l’educació, és l’únic sector d’alumnes del qual encara es posa en dubte si han d’accedir o no a l’ensenyament ordinari, sobretot quan tenen limitacions educatives importants.

Perquè encara és molt difícil l’accés al mercat laboral ordinari dels joves amb discapacitat.

Perquè encara hi ha molta gent que pensa que, pel seu bé, és millor que vagin a escoles especials, centres especials de treball, a esplais i centres d’esbarjo per nens, nenes i joves amb discapacitat.

LA INCLUSIÓ SOCIAL DELS INFANTS, JOVES I ADULTS AMB DISCAPACITAT ÉS UN BENEFICI PER A TOTHOM.


http://festasocietatinclusivagarraf.blogspot.com.es/

https://www.facebook.com/FestaPerUnaSocietatInclusivaGarraf

dijous, 3 d’abril del 2014

Club esportiu Jeroni Moragas

Els dimecres a la tarda la nostra filla, l'Alba, entrena amb un club de gimnàstica rítmica. El Club esportiu Jeroni Moragas.
Entrant al seu Sites podreu llegir que aquest any aquest club format per esportistes amb discapacitat ja està a la Federació Catalana de Gimnàstica Rítmica. De fet, és el primer club amb aquestes característiques que es federa.
Al wassap del club l'altre dia corria una frase que deia que:

"si acceptéssim la diversitat com un fet natural, no hauríem de parlar d'inclusió. Parlaríem de convivència"