dilluns, 23 de febrer del 2015

Mestres del Sahara

El divendres 13 de febrer vam anar a una xerrada sobre mestres Saharauis. Va servir per situar-nos com estan política, econòmica,socialment i finalment per situar-nos com tenen l'educació en el camps de refugiats.


 Evidentment que la precarietat de la seva situació com a refugiats no facilita que tinguin recursos en cap àmbit. I que les necessitats siguin moltes i de molts tipus. Però treballen i intenten fer la vida més fàcil als infants (els donen de menjar, els ofereixen el material que poden, es paguen els mestres.....)
Per assolir aquesta tasca tant difícil hi ha moltes entitats involucrades. En aquest cas la ONCE, SVH pel Sahara i l'Ajuntament de SVH van ser les entitats contracants i les que van participar de la xerrada.

 Les explicacions  de les mestres  i del director d'una de les escoles van anar d'un costat cap a l'altre. De les mines anti-persona, a la sorra dels ordinadors. De la migdiada llarga a les haimes de Síria. Del plàstic que mengen les cabres a la indiferències dels estats davant de la seva situació.

 Però si una cosa em va sorprendre molt va ser la preocupació de les mestres amb que les escoles era d'educació especial i els nens in-vidents no estaven inclosos en aules ordinàries. Amb tots els dèficits que tenen i preocupats per la Inclusió. Una altra lliçó de vida que m'han fet. Felicitats per la feina.

divendres, 20 de febrer del 2015

Familias y expertos denuncian que la escuela inclusiva retrocede 30 años con los ajustes y la LOMCE

El senyor J.M Jarque ens fa arribar aquest interessant article de l'escola inclusiva.
No és un article divulgatiu amb solucions definitives al problema de l'ineficient  del Govern actual (i dels anteriors). És senzillament la descripció quotidiana d'una lluita en la que estem tots implicats.
L'escola inclusiva no és un bé per una minoria. L'escola inclusiva és un bé comú.



"Es la pregunta que más nos hacen y la respuesta es ´sí´ : los niños con discapacidad tienen derecho a ir colegios ordinarios". Así lo reiteró ayer Cati Capó, portavoz de la Plataforma Escola Inclusiva de Balears ante la veintena de personas del sector educativo que ayer les arropó en su presentación: "Figura en el Convenio Internacional de Derechos de Personas con Discapacidad que España ratificó en 2008".

Article del diari de Mallorca

Seguirem atentament els moviments de

Plataforma Escola Inclusiva de Balears


dilluns, 16 de febrer del 2015

Futbol és futbol

Segur que ja heu vist aquest vídeo viral , però jo el poso. M'agrada l'esport i m'agrada que els nens tinguin il·lusió per l'esport. Segur que jugarà molt a futbol........


dimarts, 10 de febrer del 2015

Un nou decret

El model d’escola inclusiva a Catalunya passarà una prova de foc els propers mesos. El departament d’Ensenyament ha iniciat els tràmits per a elaborar un nou decret que regularà l’escolarització dels alumnes amb necessitats educatives especials (NEE), i que s’hauria de convertir en la palanca que promogués tots els canvis necessaris per que el sistema educatiu català esdevingui veritablement inclusiu. El decret s’ha obert a la participació de moltes entitats socials, però la cautela és tan extrema que cap no l’ha pogut llegir fins ara en la seva integritat, segons han confirmat diverses d’aquestes entitats a El Diari de l’Educació.


Un bon model pels que van darrera. Aquesta és l'esperança que tinc al llegir l'article del Víctor Saura.

Un nou decret sobre les necessitats educatives especials marca el ‘ser o no ser’ de l’escola inclusiva




No passa res i estem be de salut, però no crec que l'Alba es pugui beneficiar d'aquest Decret. I no per què no pugui arribar a ser un gran decret. Amb el suport de molts agents socials. I amb molts canvis necessaris i beneficiosos per una escola inclusiva. Però no crec que l'apliquin.

Tenen l'article 81.2 de la seva Llei d'educació i no en fan cas.

1. El projecte educatiu de cada centre ha d’incloure els elements metodològics i organitzatius necessaris per a atendre adequadament els alumnes amb trastorns d’aprenentatge o de comunicació que puguin afectar l’aprenentatge i la capacitat de relació, de comunicació o de comportament.

Tots teníem esperances amb el pla 2008-2015.Aprendre Junts i va ser això una gran esperança.
 S'han presentat molts projectes i estudis per canviar però no s'ha fet cas del que deien.

Podria agafar-me fins i tot a Drets Humans.....però no cal.

Molta gent ha treballat i s'ha esforçat per millorar les coses i crec que la vida de les persones amb capacitats diferents ha  millorat molt gràcies a aquest esforç.
Però no em crec que facin una escola inclusiva.

El canvi cap a l'escola inclusiva el faran les persones que tinguin perspectives més llargues que  quatre anys. I lamentablement aquest moment crec que encara no ha arribat.
El camí cap a la societat inclusiva va més per complir el que tenim.

divendres, 6 de febrer del 2015

La flor vermella amb la tija verda

Avui treballant el dibuix al postgrau d'educació infantil Waldorf m'ha vingut al cap un conte .......

La flor vermella amb la tija verda.

 Un nen petit va anar a l'escola. Era molt petit i l'escola era molt gran. Un matí la mestra va dir:
-Avui farem un dibuix!
-Que bé! - va pensar el nen, a ell li agradava molt dibuixar. Ell podia fer moltes coses, lleons, tigres, gallines i vaques, trens i vaixells,...
-Va treure la seva caixa de colors i va començar a dibuixar. Però la mestra va dir:
-Espereu, no és hora de començar- I ella es va esperar a que tots estiguessin preparats.
- Ara -deia la mestra- dibuixarem flors!
- Que bé!! - va pensar el nen- m'agrada molt dibuixar flors, i va començar pensar en omplir el full de flors de molts colors Però la mestra va dir:
- Espereu, jo us enseñaré com ho heu de fer.- i va dibuixar una flor vermella amb una tija verda. El nen va mirar la flor de la mestra i llavors la seva. A ell li agradava més la seva, , però no va dir res i va començar a dibuixar una flor com la de la mestra. Un altre dia, quan el nen entrava a la classe, la mestra va dir:
-Aviu farem fang!
-Que bé! - va pensar el nen - m'agrada molt el fang. Ell podia fer moltes coses amb el fang: serps i elefants, ratetes i ninots, camions i carretons, i va començar a estirar la seva bola de fang. Però la mestra va dir:
-Espereu, no és hora de començar. I va esperar fins que tots estiguessin preparats. -Ara- deia la mestra- farem un plat -Que bé! m'agrada fer plats- i el nen va començar pensar en fer plats de diferents formes i tanys,.. Però la mestra va dir:
- Espereu! Jo us ensenyaré com ho heu de fer.- i els va ensenyar a tots com fer un plat fondo! -Aquí ho teniu!- va dir la mestre- ja podeu començar. El nen va mirar el plat de la mestra i després el seu. A ell li agradava més el seu, però no va dir res i en va començar a fer un igual que el de la mestra. Molt aviat el nen va aprendre a esperar i mirar, a fer les coses igual que les feia la mestra, i a deixar de fer les coses que surgien de les seves propies idees. Va passar que un dia la seva familia va canviar de domicili i d'escola. En el seu primer dia a la nova escola la nova mestra ve dir:
-Avui farem un dibuix!
- Que bé! - va pensar el nen, i va esperar que la mestra li digués què havia de fer. Però la mestra no deis res, només caminava per l'aula. Quan va arribar on era el nen ella li va dir:
-que no vols començar el teu dibuix?
 -si -va dir el nen- què hem de fer?
- No ho sé fins que tu no ho facis! -va dir la mestra.
- i , com ho faig? - com vulguis tu. -i de qualsevol color?
-De qualsevol color!-va dir la metra- si tots fesim el mateix dibuix i fem servir els mateixos colors, com sabré quin és el teu?
 -No ho sé- va dir el nen. I va començar a dibuixar una flor vermella amb la tija verda!
 Helen Buckley