divendres, 17 d’abril del 2015

Escola inclusiva

Aquest articles és per les persones (jo en sóc el principal representant) que els agrada l'educació però que no sempre poden seguir l'actualitat i van despistats buscant referents clars i concrets que marquin la direcció adequada. També pels despistats (en torno a ser un bon referent) que no sempre llegeixen tot el què els hi  arriba. També és un bon article per mestres que tinguin ganes de fer una sessió de llengua que parla de llengua, per a somiatruites i per bevedors de cervesa sense alcohol. Però sobretot és un article per aquelles persones que dirigeixen el món que nosaltres volem canviar.
No l'he fet jo. És del J.M Jarque. Jo senzillament l'he llegit i el vull compartir. 
Permeteu-me que comenci remuntant-me al maig de 1983. En una compareixença al Parlament de Catalunya, l’aleshores conseller d’Ensenyament, Joan Guitart, va dir el següent: “(…) Fins ara els infants eren agrupats en categories segons llurs incapacitats i no pas segons llurs necessitats pedagògiques. Volem evitar la categorització dels alumnes segons llurs handicaps (…) Els infants a qui cal una educació especial no seran singularitzats pel seu handicap, sinó que serà objecte d’un balanç positiu en llurs necessitats específiques (…)”. Van fer falta 26 anys perquè aquesta declaració d’intencions es traslladés a l’articulat d’una llei. I avui, la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) estableix en el seu article 81.4 que “amb relació als alumnes amb necessitats educatives especials, s’ha de garantir, prèviament a llur escolarització, l’avaluació inicial d’aquestes necessitats, l’elaboració d’un pla personalitzat i l’assessorament a cada família directament afectada”.