Així que això que escric no és ni una recomanació, ni una crítica de cine, ni publicitat.
És senzillament el meu desig (que comparteixo aquí) de veure aquest estiu una pel·lícula. Però no és una pel·lícula qualsevol. És libanesa (això puja el meu nivell de cinèfil), segueix la tradició del cine de Berlanga ( això encara em fa pujar més de categoria) i per últim costa trobar cines on la passin (això és senyal inequívoca que em donaran una medalla del bon espectador).
Clar que el fet de que surti un nen amb Síndrome de Down fa que tingui més números de que la vagi a veure.
