divendres, 5 de desembre de 2014

La millor escola per la Bea

Ja fa temps que el Diari d'educació proposa articles i reportatges que et fan pensar.

Lavínia era l’escola del barri i a la que anava el seu germà, dos anys més gran. I havia tingut i tenen altres alumes amb discapacitat, però cap amb el grau de dependència de la Bea (el seu certificat de discapacitat li marca un 75%). Explica la seva mare que, en aquell temps avui llunyans i superats, algú (que no esmenta ni cal) li va venir a dir alguna cosa així com que la inclusió està molt bé però que la Beatriz estava “massa discapacitada”. Són d’aquelles frases que es claven a l’ànima. El suport de la Fundació Aspasim, i la relació amb una altra mare que havia viatjat al Canadà, on li havien ensenyat alumnes amb Angelman a l’aula ordinària, van ser determinants perquè la família mantingués la seva voluntat de seguir endavant.

Aquest article és un exemple més. Interessant ja que mostra les dificultats reals en que es pot trobar una família que creu amb l'escola inclusiva però esperançador pel treball de la comunitat per fer-ho realitat