Tard, arribem tard i malament.
Abans d'acabar l'estiu una família ja enunciava el que l'article de la Vanguardia ens confirmava.
Hola:
Fa temps que consulto el vostre blog i ara, donada la nostra situació, us volia fer arribar la nostra recent experiència. Som pares d'un nen de 7 anys amb la síndrome de Down, escolaritzat des de
Es queixen que no tenen suport i compartim la seva queixa....però ens diuen que no poden fer res mes...i que sobretot, miren pel be del nostre fill. Ens conviden a marxar...i marxem. No podem estar a un lloc on el treball amb el nostre fill parteix de la diferència. No pretenem iniciar cap mobilització, , perquè la decisió esta presa i pensem que el nostre fill anirà a una bona escola, o si mes no, a una escola on se'l mirin amb
Tot i així no defallim i continuarem batallant per a la inclusió sempre!
Ens va arribar fa un temps aquest e-mail. He refet l'article quaranta vegades i no hi havia manera. Intentava buscar una resposta positiva, una reivindicativa, un "tornem vint anys enrere", un "la culpa és de l'administració", un.......
La nostra filla Alba de vuit anys amb Síndrome de Down va a l'escola ordinària. Quan arribi el dia que com a pares observem que la nostra filla no és feliç, que no li poden donar resposta a les seves necessitats.......portarem a l'Alba a l'escola d'educació especial.
No tenim respostes i no tenim solucions.
Com la majoria de pares intentem sobreviure i ajudar a la nostra filla.
Potser un dia la nostra societat serà millor i podrà respectar els nostres fills.
PER EDUCAR EN LA IGUALTAT NO ÉS MILLOR ESTAR JUNTS???
LA DIFERÈNCIA ÉS EDUCATIVA??????
UN DOBLE XARXA DE CENTRES ÉS SEGREGAR ALUMNES????
SEPARAR ALUMNES PER NIVELLS ESTIGMATITZA ALS ALUMNES????
